samedi 2 août 2008

Ont anem?

Lo dobte es la sal de l'esperit; sens la punta del dobte, totas las coneissenças, son lèu poiridas. Vòli dire tanben las coneissenças las mai fondadas e las mai rasonablas . Dobtar quand òm vei , qu'òm s'es enganat o , que sèm estats enganats, aquò's pas malaisit ; voldriai mèsme dire qu'aqò avança pas gaire; aquel dobte fòrçat es coma una violençia que nos es facha; tanben es un dobte sorne; es un dobte de flaquesa; es un pentiment d'aver cregut , e una fisança engarçada. La vertat , aquò's que non cal jamai creire , que cal sospesar totjorn. Que l'incredulitat encara donèt pas e jamai sa mesura.
Creire es agradable. Aquò's una embriaguèsa dont nos cal se passar. O alara digatz adiu a la libertat , a justicia, a patz. Es natural , e delicios de creire que la republica nos darà totes aquestes bens; o, se la republica non pòd , volem creire que cooperacion, socialisme, comunisme, liberalisme, o qualqu'autre constitucion permetrà qualques jorns de nos fisar al jutjament d'unes autres , enfin de durmir los uèlhs dubèrts coma fan las bèstias. Mas non. La fonccion de pensar se delega pas. Tre que lo cap uman torna prendre son antica moviment de naut en bas, per dire de oc , tanlèu los tirans s'en tornan . L'union sacrada ( de totes en facia d'un perilh suspausat),, es la mai nòva invencion de l'òme , e la pieger . Qu'alara l'òme se tròva sens armas , "e la benaurança d'aimar" envasit tot:" aquò's per tu , li dison; aquò's per ton salut; aquò's per ton ben ". Se lo que parla es un missant comedian , totes se'n trufaràn. las quitias bestias , per çò que crèsi , niflan la messorga coma d'instint ; e los òmes frenisson coma los tambors segond l'eloquençia del còr. Tanben jamai creguèri que los comedians tengan un possible poder. Crenhi pas los missants mèstres ; crènhi los bons mèstres. Me mostrem l'òme tambor, lo d'ièr o lo de deman . òm me dis :" es franc, es bon, es oneste ; es vodat al ben public; es fisèl a sa promessa."
Aquò's possible. Aquela fisança que me demanda , o que demandatz per el , la dau de bon grat a cada òme. Mas esperi mai que mai d'un òme; espèri que sàpia dobtar ; qu'es la marca de l'òme. E li vòli ajudar; qu'es pas lo moment de s'aflaquir ièu d'en prumièr a l'esprit critica. Non. Serià de lo destronar ensem, ièu ambe çò meteis.
Cal que los òmes politics s'acostuman a aqueste mena d'amor que los buta e los fissa , que los desrevèlha, e lor dan una polida rusa de l'esperit. Quand uèi, sabon pas pus que de vojar lagremas, e dire que lo pòble es ingrat e plan missant. Lo pòble es tocat , e lor torna , per un encartament de tres , siès o nòu annadas , lo drech de se creire els meteis. Aqui los fas los uèlhs tampats a totes. A l'encòp de çò que fan los banquièrs , que son de poètes , e qui trapan un novèl contrach de fisança ; qu'aiman elses tanben dobtar de lors valors mervelhosas, e los accionaris elses tanben amassats aiman pas de dobtar amai; l'expert consèlh ; tant plan pagat , ne dobta pas pus que los autres. Rai, qu'es agradable de creire dins sa riquesa pròpria, mai subretot es agradable de creire dins qualqu'un, e aquel òme qu'i cresem , es uros d'esser cregut , e de creire los que lo creson , e de se creire en el meteis. Aquò's per aquelas causas que los rei demòran sens bon sens. L'òme es jamai dins aquel sicut que se posca dar lo luxe de creire.
Cresença , aquò's l'esclauvatge , guèrra e misèra . E, segond mon idèa , la fe es opausada a la cresença. La fe en l'òme es grèu per l'òme, qu'es una fe dins l'esperit viudant, aquò 's una fe que furga l'esperit , que lo fissa , que li far vergonha ; aquò's un fe que bolega l'ensuquat. Dins totas las ligas , en totas las associacions , en totes los estats , se mòstra lo gauch d'aclamar , d'aprovar los comptes , e de durmir , denaut , en bas , entre una annada, coma se los estatuts podian pensar . I a tanben aquelas amassadas de cresents vertadièrs , un nombre pichòt de los que sòni los ases roges , qu'òm pòd pas jonher , que creson a ren . Aquelses tenon la fe, la fe que salva .


Alain lo 5 mai 1931. tirat dels ases roges...

jeudi 31 juillet 2008

Belgica e França


Aqui avètz la carte de la França en 2050. Clar que totes encara parlan pas françès, mas que merce de l'article 76 los Germans , d'un biais los Italians d'un autre, tenon lo drech de parlar lor dialecte, dins un encastre clarament definit, es a dire pertot, levat en public. Los capitols de l'article 77 que mostran , a l'encòp mai de respect que se'n pòd trobar endacòm mai , mas qu'aquelas pobladas endarrièradas esperavan de contunh , e fa bel briu, de parlar la lenga nòbla e subrebèla del païs dels dreches de l'òme e qualques còps de la femna, ne son encar estavanits .
Quand als anglèses , e als espanhòls lo govern de l'UE, lor donèt 5 annadas per quitar de "baragouinar". Que consi sonar milhor aqueleses parladisses garrèlejaires, qu'ensatjan de far compas al françès.
Reste lo problème dels russes, dels scandinaves, dels arabis, que mormolhan dins un patès degenerat, que coma o dison mantuns academicians an pas una vertadièra lenga. Pròva parlan totes françès tre que l'an estudiats coma cal. Es a dire se volon se donar un pauc de mal per aprendre. E subretot s'espèra de se trobar un trabalh .
L'UE aguèt pron de sapiença, e cal donc ara que lo françès, qu'es totjorn amenaçat pel Chinèses e per los Indosses torna trobar la plaça que li es deguda.
Sovenem nos que França lutjarà totjorn per la diversitat e que lo musèu dels arts primièrs contunharà de recebre las obras de las culturas ailas desaparegudas malgrat los esfòrçs dels governament de la republica. Ja 75 lengas mòrtas en França e bla bla bla .
E 1000 defòra mas qu'i podem? (mas qu'es totjorn çà de ganhat)
Per deman donc la France apararà sas frontièras , de Reykavik a Joanesbor e de Brest a Vladivòstòc ...
Peticion prepausada aqueste jorn , al referendòm d'initiativa populara.
Pel senat los enfants d'H del Causse Negre e pels senators los
eiritièrs de la fanfara jacobina , sonada la Melanchonenca.

Co que nos permès auèi de dire naut e fòrt:

Alara Belges me damne
metètz vos al françès!

mardi 29 juillet 2008

La pèsca als tons

Aqui una flor qu'òm diria qu'es pas vertadièra..


La pèsca als tons.
Fa gaire , Sus arte nos mostrèron la pesca als tons al miéjorn de l'Italia.

Mas dins Calendal al cant V Mistral explica consi los pescaires de Cassis bastissian una "madraga" ( e oc BB) qu'èra una rèt que servava per trapar d'en prumièr de vairats, los que servavan d'escas pels tons.
Aquela pèsca ancestrala se pratica pus qu'al mièjorn dins Italia... Un banh de sang, una fèsta del sang.
Pròva que la mar ven poirida e que lo pèis la fugis...

Aqui d'imatges estrambordantas de la pluma mestressa de Frederic Mistral premi Nobèl de literatura en lenga occitana revirada en occitan central per sol plaser de lo poder legit d'un trait.
Pietat encara .

Pesca valenta , magnifica!
L'un fichoira e l'autre fica
Dins l'esquina dels tons lo "fome" dardaiat ,
Que vòla al bot d'una cordeta:
Trepon dins sa graissa bardeta
Lo peis cabuça, e de las ondetas
Per un draion de sang raja lo miralh blau

Plan cafi(claufit) monta la còrpa (lo filat dels fons de la madraga)
Monta esclatant coma una garba
Ont l'aur e l'argent a bel èime e l'azur
E lo rubis e l'esmerauda
Bolhon , esposcat sas brilhancias
E, de sa maire sus la fauda
Que" bouja"(bolega) de grafions ( cerièas) e d'aubricòts madurs.

Tau d'enfantons se precipitan,
Sus la tonaira tal se jitan
Los pescadors. Los tons morrejan ambe esfòrçs
Mai per la coa, malgrat que tira,
Un torn de man vos la revira
Lo ventre en naut ; leva d'amira ( de bada)
Despoderat, lo peis amaina(?) (vencut) Cors a còrs.

N'ia que los prenon a la lutja...
Mana de Dius ! Se cocolucha ( s'emplenem)
Lo plen dels amadièrs (emplenon tot entre las fustas de la quilha del batèu) pus naut que los bastiments
Cargat d'iranges de Malhòrca;
Los pèds resquilhan (alisan) dins la mòrga ( la vòrme)
E l'argentin , coma una entòrca,
(Esblaugit) Escalustra los uèlhs d'un viu belugament.

Mistral cant 5

dimanche 27 juillet 2008

Provença


Calendal de Mistral
En sovenir dels trobadors...

O princessa dels baus! Ugueta,
Sibila, Blanca flor, Bausseta,
Que tronaviatz amont, sus los rocas aurins,
Còrs subrebèl, arma galòia, (gauchosa)
Donant l' amor , larguant la joia
E la lumièra , li mont-joia
De Mont-Pavon, de Crau los trescamps azurin

Encara uèi dins son mirage
Se representan vòstre ombrage...
Las ferigolas mème an conservada l'òdor
De vòstras piadas; e m'es vejaire
Que vesi encara - galejaire,
Gentilhons, corrors e guerrejaires,-
Que vesi a vòstres pèds cantar los trobadors.
La poesia èra tant druda,
La cort Baussenca tant letruda,
En aquèl temps ! Avia aqui Vidal, aquèl
Que faguèt mila tressimacis ( estrangetats)
Ambe sa Loba ; Bonifaci
De Castelana , e , plen de graças,
Bertrand de Lamanon, e Rogièr non mens qu'el;

Perdigon, Cadenet, mesenja
E rossignòl; Rimbaud d'Aurenja,
Rimbaud de Vaquèiras, Gui lo Cavanoienc,
Emai Foquet l'abominabe...
E tant d'autre que fortunable,
Portèron la viòla e lo nable ,
E la cigala d'aur a son capèl... Anem,

Es jorn falit: viva e polida,
Fan a cha pauc son espelida
Las estelas de Dièu, la nuèit , de calvalcons
Sus l'esquinal de la montanha,
Dejà negreja ... Ambe l'aygagna,
Un doç mumur que monta e ganha
Nais al pèd de las torelas e jos los balcons.