samedi 12 avril 2008

quand moriguèt lo poèta....

Poèta


Al sulh del portal d’una Tèrra acabada

Tre lo pòrgue passat d’un òrt enfestolit

Nos sem atropelats tala una molonada

De l’univèrs estrèch, d’un païs aflaquit.

Lo cortègi degalhat, ufanos dels pacans

Ausèron pas sonque, se sarrar las mans.

Caminèri dapasset , tot de negre vestit

Se calèron cridas, tintamaras,o paraulas

Chut l’Ataüc traversèt al païs d'Aliscans.

Sol a la pòrta, lo sèu can l’esperava.

Sens pensar de quitar, sa taca de solèlh

Es lo darrièr salud per nos trobar d’amassa ?

Per qual dire lo ben que nos pensam de tu.

Mentre que l’Ataüc craïnan sus lo gravàs

Nifla que l’èr tebès nòl una odor de mèlh

Entre qu’al cèl neblos vòlon de corbatas,

Venètz prècha l’aujòl sietatz vos a la taula !

Mas de qualas parlèt?

De barèna , de maubre, ombradas d’una crotz ?

Promessas, enganas, messorgas o cridas

Damne , ajatz pas paur,vos prègui,sarratz vos

Paraulas nibolosas que donan la pepida

Pas qu’a la copa beure sa gota d’amarun.

Un jorn, lèu parlarai d’un païs de mistèri.

Disia per s’espetar de rire ambe cadun

Primièra o seconda classa ;

E tot passa e tot lassa

La vida: ‘quò’s pas qu’un viatge pel cementèri.

Una Tèrra raspuda ficada de cipressièrs.

M’espanti de ressegar : «la vida qun mistèri ! »;

Alara que senhòrèja, lo monde rebrossièr

Dis qu’al còr bategant tindara lo revotge

Para me lo calumèl , galata me de vin roge

Escampar dusca’l cèl còdolets e caladas .

Caser los fruches madurs de l’estelada

Apialat a las lausas , per passat deman.

Ròsa roja a la boca , o ulhèt a la mans.

Mas te n’es anat …

Una cigala trissa son cant.

« qual s’enanèt uèi ? »

« Savi pas, un poèta se dis »

Respond un grèlh.

« qu’es aquel parladis ? »

« Paraula d’occitan »

« d’ oquitan ? »

« çò que dison… »

« oc… »

« A »

AF

vendredi 11 avril 2008

La menina disia

La menina disia.

Quand èri jove, davegadas, la maire me butava al tren de Milhau, e lo pepin venia me cercar a la gara, que podiai viatjar coma un grand , dins una de las veituras de fusta vèrdas , de classa tresenca , ambe de siètis del meteis metal, coma se fasian encara dins las annadas cinquanta , ambe una pòrta dabant cada compartiment , e de veiral qu’òm podia baissa de son grat, e alenar aital l’ èr empudesit de tuba negra de la maquina de vapor . Mas que, solide, tot n’ èra encara milhor se la locomotiva 2D2, la gròssa que parcavan a Briva de costuma, la que bufava de vam fum e escarbilhas, tal un dragon de legenda, èra jontada per rebalar las cinq o siès veituras vèrdas, que cracinavan dins cada corba del camin de fèrre, e sautavan coma las cabras quand las ròdas passavan sus cada jonch dels ralhs.

Lo viatge començia dapassèt e se perlongava docament. Dins la còsta de la muralhassa, onte i aguèt en 1943 una lutja feruna entre los alemands e los maquisards, lo tren tapava bravament lo 40. Passat Engayrèsc , al ras del sanatorium, lo tren freinava qu’i avia una dels mai fòrts penjals d’Euròpa pels trens, pareis , e donc la maquina semblava de trantalhar per amontairar, dabant un dels mai bels païsatges que se poguèsse veire , prenià la davalada cap a la valòia de Tarn, lo païs dels cerièrs , e lo tren contunhava en permejant qu’i avia d’endrèches, ont las fondacions del camin de fèrre alisavan , que la Terra debordelava poderosament, subretot dins un ròdol sonat « Lo Rascalat » e ont se fasian de longa de trabalhs d’enrocassament.

A la fin de la rampa, just a la dintrada d’Aguassac , gaitavan los bauçes per veire los voldras… Ara an desparegut, un temps los caronhards dels Causses emplenavan lo cèl. Mas pareis que son tornats auèi los aucèls de las alas gigantas.

Un temps los creseguèron mòrts, que se’n vesiam pas pus d’aucelasses de las arpias d’aram , que netejavan los Causses de totas las carònhas , singlars nhafrats pels caçaires, oèlhas casudas dins un avenc, o per d’unes trufaires sògras, e vièlhs rics , o repapiaires asirats per lo gindre o la nòra.

D’Aguessac entrò Milhau lo tren prenia de la celeritat per far una intrada trionfanta dins la gara a 70 quilomèstres per ora . Ne’n resultava totjorn la necessitat de frenar a tota « blenda » per s’arrestar al nivèl del cai.

Dròlle o sentissiai plan lo poder de la maquina e tenia la certituda que ren podria pas arrèstar lo vam del progrès e n’èri fièr d’aquel bruch poderos

Davalat sul cai, cercavi lo pepin . S’èra trobat de companhia m’esperava sus un banc, a l’ombra de platanas, en parlant dins nòstra lenga que s’ausissia pertot. Me fasia sinhe e se levava en mormolhant coma per el : te lo duganèl, te sias pas perdut ?

-En rota que la mameta nos espèra…

Prenian totis dos lo baloard , e acorchissia la marcha pel carrièron de la gleisa. Cada còp me mostrava de luènh la plaça del Mandaros en disent :

- te fosiquet es aqui que sias nascut per minjar la tia part de cambajon sus la Tèrra.

Me parava pas la man. Aimava pas de jogar al papin. Disia que las femnas fasian pas que de confir los dròlles, « los poirir ». Solide qu’el n’avia viscut de duras. A uèch ans foguèt logat que la sia familha podia pas noirir totes los mainatges. Me contava que partissia a Bézièrs ambe son paire, per las vendemias, que fasian lo camin a pè… Era normal a l’epòca. A ièu la distançia me pareissia impossible de far. Quna idèa estranha, que de còps li gaitavi las cambas en me demandant consi se podia far.

Tre passat la pòrta de l’ostalas a l’angle de la plaça de la Capèla , e de l’avenguda del pont Leroge, la menina me quichava contre son pitre coma se venian d’escapar a la mòrt. Aimava tròp son monde . Era ansiosa. Li auria calgut tener los pròches pas qu’a tres passes d’ela. Cò qu’èra impossible.

jeudi 10 avril 2008

Occitania e ....Tibet


Per los que traparia un jorn l'envèja de far un blòg o un siti, li aconsèlhi de legir lo mèl de costat , que m'envejèt, n'i a gaire, la bela Alicia , alias Tiscali , e que me butèt de partir veire endacòm mai.
Mas aquò's parièr ambe d'autres coma Orange ....Prepausa de crear de blogs qu'es pas possible de trobar.
Mesfisatz vos
Aconsèlhi fòrt la causida de Google, AOL, o endacòm mai dins de païses anglò-saxons.
Aviai un siti sus Alice blogs . Se sonava Talvera Occitana e mantunas personas lo venian vistalhar. Era dedicat a Joan Bodon qu'era mon autor favorit, ambe Lafont, Roqueta M e I , Lafarga , Manciet, Gardy, Mouly, Pradel, Gayraud, Lagarda, Lafarga e totis un fum d' autres que coneissiai pas a l'epòca , e que m'agradi de descubrir cada sèr a l'ora de se jaire , e de legir , entre la nuèch qu'es mèuna. Escrivans "farcits" de tant de qualitats que ne'n demòri estabordit e que lo jorn encara lors paraulas me seguisson ambe un resson amitos .
E donc fasiai de mon milhor per ne parlar de totes quand subte lo blòg se perdèt. Escriguèri , gulèri e fin finala me tombèt aquel mèl .
Aquèl mel que cresiai d'aver perdut e que retrobèri per astre aquèste jorn.
Lèu se trobèt que poguèri pas pus contunhar d'escriure quicòm sul blòg que lo trobavi pas pus . E pòdi l'assegurar sens jamai se mostrar insolent , efrontat devèrs degun que siague.
Mas coma soi pas un as de l'informatica creseguèri a la debuta de m'èstre enganat, d'aver trucat quauqua ren que calia pas... quicòm de mal far ... dusca'l mèl aqui jonch que m'arribèt .
M'avian escanat mon blòg qu'existissia pas pus. Aprèp tornèri sus la paraula . Mas lo mèu siti èra pas pus vistable dins l'anuari dels blògs . Tant val dire qu'èra mòrt.

Data pas de Matusalem tot aquò. Es de ièr que data de junh de 2007.
Veirètz qu' aquel escrich considèra l'occitan coma una lenga estrangièra. Sufis de clicar sus per o poder legir.

Veirètz alara , que se se troba, per nòstre malastre , nosautres Occitans sem mens liures que los quites Tibetans ...

lundi 7 avril 2008

Lo monde e la França d'uèi...


Lo monde :
Lo 14 mars 2008 l'Estat american nacionalisa Bear Stearm, una entreprèsa majora de Wall Street. Encara pus bel aquò's Morgan la banca que trapa lo nenon ambe l'argent de l'Estat.

Londre : l'Estat Anglès nacionalisa NordStream , qu'èra a mand de far quincanèla... La paura M Tatcher se revirèt dins son lièch e troba pas lo sòm.

Los Estats Unis son al tòp ambe lo 1000 miliard de dollards de deficit.
E aquò's la China comunista que lo sauvon e pagan la guèrra d'Iraq. Es pas bèla la vida...

Finança mondiala: se dis que mai de 1000 miliards se son estavanits dempuèi la debuta del krach financièr qu'es encara a grèlhar.....

Estats Unis
: los sinhes de recession pròches se mutiplican de pertot ; emplècs , mai de 80000 emplècs desaparguts entre très mèses...

L'òme lo mai ric del monde es d'ora en davant Monsen Buffet e pas Monsen Gates , una tipe que pèsa mai de 62 miliards de dollards per el tot sol...

Euro: contunha de montar per arrivar prèp de 1,6 dollard per un euro ...

China : tòp de reservas de cambia a 1500 milliards de dollards. Se la China vend sas obligacions estaticas americanas , los Estats unis cabuçaran dins un trauc nègra d'onte son pas prèstes de sortir....

Es la Soissa e Londres que gèron lo mai de capitals estrangièrs venguts dels païs en camin de desenvelopament 3500 miliards de dollards totes doas, pròva que los paures ne son pas prèstes de ne sortir de la m.....

Petròli: ven de passar lo cap del 110 dollards lo baricon e quita pas de montar...


France: coma Fillon o diguèt la França es en faillita... Al còr l'endèutament dels menages ...

Industria: las entreprèsas françèsas son totas a mand de partir onte la man d'òbra es mens cara. Per Tolosa es grèu que deman Airbus va s'envòlar devèrs Pekin... E Pechiney ven de montar son centre de recerca a Canton...( E fa un polit coco d'ailabas a los de Tarascon sus Arièja).
Lo deficit de l'Estat aumenta . Normalament devria pas demesir davant 2010. Mas caldra se sarrar la cencha mai que fòrt...

France: davalada de l'imatge del "made in France" Coma o disia Nicolas : un païs qu'a pas cap d'industria a pus mèstre de son economia...

Competitivitat ; la France passa de la 15 èma a la 18 èma plaça....

52% dels menatges françèses èran endeutats , a un dels mai nauts nivèl dempuèi 20 ans . 14 milions de menatges françèses an un credit per d' auçada que representa 63,7% de lor revengut disponible.

Entre los 700 000 menatges subreendeutats , n'i a pas cap de 30000 que se sortiron de la panada.

Fonccionaris: aumentacions per 2008: 0,8%... Sens comentari...

Ome Ric definicion: un ric es un èstre que ganha mai de 2600 euro s'es tot sol , o 6000 euro en cople.

Bona nuèch a totis