jeudi 11 septembre 2008

Clemença Isaure e Omar Khayyam


Oda a Omar Khayam.

De Calelhon Mèstre en gai saber

O vièlh Omar Kayyam, meravilhos trobaire.

d'une tèrra luenhtana e d'un temps avalit,.

quora , dins l'òrt en flor, venias a jorn falit.

cantar lo vin , la gau e l'amor fadejaire,.


Te figuravas pas que ta libra cançon,.

la cançon de ton còr, amorosa e leugièra,.

trobaria dins mila ans un frairenal resson,.

amar e doç relais dins una arma estrangièra..


Soi venguda ambe tu , dins l'òrt comol de lum,.

per culir doçament ambe de mans fervorosas,.

las flors de voluptat , las ròsas ardorosas,.

las alenar , e me pintar de lor perfum..


Mas pòtas an volgut tastar lo vin que crama,.

lo vin fòrt del plaser emplenant ton gobèl,.

veire se sentissiai aquel gauch subrebèl.

a ne poder enfin repasimar mon arma..


Mas la flor del rosièr plan viste se passis,.

la copa del plaser , se tròba lèu virada,.

e lo gauch sensual al terrenc paradis,.

dura, com' lo matin , lo temps d'una aubièrada..


Tant guerdonat per Cupidon, ò vièlh Omar,.

ton paure còr uman , cal que sempre consire,.

e crèsi qu'as beugut lo desesper amar.

dins la gòt de Bacus que lèvas ambe un rire..


"Pan es mòrt! Pan es mòrt! " l'as ausit aquel clam.

que dins lo ser antic emplenèt lo campèstre.

Tas mesolas an tressalit , Omar Khayyam,.

e, l'esperit trebol, cèrcas un autre Mèstre..


Assetat a l'abroa d'aquel gorg celestial,.

ont fura ton agach saberut d'astronome,.

sens poder definir, lo Secret eternal,.

en jurant, as cridat ton torment de paure òme..


Trobaire , bèl temps a, la generosa mòrt,.

en desliurant ton esperit li botèt d'alas,.

e durbiguèt per el las pòrtas d'aquel òrt.

ont florisson las solas ròsas imortalas..


Mas l'afogat torment que rosiguèt ton còr,.

ta Musa l'escampèt en flors de poesia,.

e me plai d'alucar mon Raive a ton lum d'òr..

en levant ambe tu la Copa d'ambrosïa..


Solament , dabant de beure a ton gòt ardoros,.

l'embrianganta licor de voluptat pagana,.

li jitèri dedins l'anèl misterios,.

l'anel d'òr de mon gauch e de ma Fe crestiana..


Aital aurai poscut , ò bel encantador,.

ausir ton planh d'amor , d'umana desirença ,.

e respondre a ton cant liric de trobador,.

tot en gardant al còr la diusenca esperença..


Tanben , aqueste ser , d'estelas mirgalhat,.

d'abòrd qu'un rossinhòl dins la nuèch esmoguda,.

en nòtas de cristal canta sos "Rubayyat",.

al òrt moste e florit soleta soi venguda.


Pensativa , asetada al l'abròa del camin,.

ont la Luna a pausat son pèd nus sus la mosa,.

e l'òrle lumenos de sa rauba de lin,.

a mon còr consiros ta remembrença doça..


Mon arma bateganta al ritme armonios.

de l'amoros reclam de ta lira luenhtana,.

Omar Khayyam per tu , dins la ser ardorosa,.

lèvi , com una Copa , una ròsa occitana.


Calelhon una granda poetèssa oblidada.

mardi 9 septembre 2008

Georgia 2008 o Cuba 1961 bis repetita.

Aladonc se trobèt que n'ia gaire, nòstre rei faguèt un grand viatge , per parliquejar ambe l'emperor d'un autre grand païs del pòle nòrd . Lo qual venia d'agantar tot viu un païs del pichot que fasia pas que tremola de la majofa, sus lo dabant de la scena internacionala , que volia el tanben , e tot a l'encòp, una reconeissança , de l'argent mème se per aquò far , li caliar daissar aplèchar a las frontièras , qualquas detzenadas de fusadas , viradas cap al nòrd Oc , oficialament per s'aparar d'una ataca dels Inuits, dels Coreans , dels Papos , veire dels Iranians .
L'emperor del Monde Liure tirava las cordelas dins l'esquina . El avia tot d' i ganhar. Qu'avia mai que mai besonh de pétròli. Al pieger podia petar una guèrra e qu'elses serian aqui per tot rebastir. Al pus mendre ne'n sortiria una asirança sens parièra entre dos pòbles venguts enemics.
Mas l'emperor del Nòrd tapèt del punh sus la taula. E nòstre rei qu'èra de la partida tre lo prumièr jorn se pausèt en òme de patz segon lo scenari d' Al TEATRE AQUESTE SER
Que tot aquò sentia a merda. Que la França devia se far perdonar la sia desobediença de la seconda guèrra contra un autre rei empetròlescat, penjat n'i a gaire davant la tele de Big Brother, barbut sonat Sadam, e grand amic de nostre ex rei , que me sovenga grand amator de caps de vedèls. Païs invasit segon lo meteis biais sens arren demandar a degun.
Brèu coma l'emperor Bushus II manquèt son còp, èra previst tre la debuta , que nòstre rei ensajaria de sauvar la mèsa en parlant al nom de l'Euròpa, en realitat, coma pròva de la sia nòva volontat d'èstre dusca òra e endavant lo novèl mai grand leca cuòl; del monde occidental. Ròtle tengut dusc'ara per lo rei fòrça socialò-liberalò- capitalò-mondialiste, dels British .
Ne'n son ara al punt ont los nòstres medias , nos assadolan de contes de tota mena , alara que s'agissia siplement d'installar de basas de fusadas en Georgia , puèi en Ukraina , per assegurar lo transpòrt del petròli d'Azerbaïjan en tota securitat. De segur que los Georgians tenon lo drèch de causir çò que lor agrada. Mas cal reconeisser als autres lo drèch de pas se daissar afustar sens ren dire non?
Sovenètz vos de Cuba lo triomfle del Monde Liure en 1961; Krutchev forçat de tirar las fusadas e JFK qu'uflava lo pitre( coma l'Angel Blanc) a la fin de la partida de catch o de pòqer.
Mas se las fusadas se troban ja dins Polonha , o Tchekia o Lituania aquò's normal... Sens comentari.
Fai pas als autres çò que vòls pas qu'òm te faga a tu.... ( Amen)
Cò qu'avem capitat ara aquò's que l"emperador Russe mestrèja las rotas del pétròli de la mer Caspiana, cò que mancara pas de donar d'idèas a d'autres, Iran, Talibans e autres calucs.
Tot aquò fan los Chineses uros , elses que podon se trachar coma cal del Tibet sens que degun bolega l'artèlh. E quiton pas d'arrider dempuèi los chinèses, vivant.
Visca la republica , visca la França....
Anem enfants de la patria , anem minjar de saucissòt
Mas caldria pas que BushII nos carga d'un ròtle novèl ont s'agiria lèu de donar sa pèl per el o son eiritièr...
Mas me dirètz es jà arribat de se far crebar la coana per ren que uèi avem pas encara lo drèch primièr a la nòstra lenga...

dimanche 7 septembre 2008

Edoitge es pas gascona

Ara qu'ensatjem de remontar dins lo temps per trobar los aujòls de Clemença Isaura e de far l'aubre genealogica. 
Mas qu'es pas aisit. 
Ai trobat un escrich de sembla gascon , de las arquius vaticanas que mòstri tal qu'ac trobèt.


Aci ua aujòla de Clemença Isauriatra que i vivia dins Henicia.
Prauba era que passèt un camin sens peiras. 
Se maridèt dab lo  hrair a Mitridate II , el medish  re re re re re re re grand d'un Nicolaièvitch , un Magiar que capitèt de vener rei emperador de la tribu  soada television franca , un pòble meishant venut del Nòrd que pantaishava pas que de minjar's tot davant el, la quitia èrba . Mas qu'ei pas lo subjet.

Per aquò far , montèron un fiquièr , escalprat sus tèrra cuèita ,que se sonava Edoitge e que fèt que saben totes lei que dison mau dins son esquina.
Coma èran maites e maites  lo rei emperador te hèt èscampar hòra e hèra , un hotralet d'òmenòt , responsable de la securitat dins Còrsa.
Per causa que de hilhs de puta  èran entrats en çò d'un ami seu  per empescar de bastir ua casa mei grana.
Que, vivant; amenatjas't , d'èstre polid senon te van hicat  dab los autes . Mefi: Que vas gahar la mòrt hòla ! .
Adara es qu'entenom  dehòra un arrueit deus grans?
Non ;  qu'em completament al cap de l'aflaquiment. E i a  arren de far. Pòble crebat, budèls estripats al so.
Praube qu'ei  lhèu òra gascona e occitana!