jeudi 31 juillet 2008

Belgica e França


Aqui avètz la carte de la França en 2050. Clar que totes encara parlan pas françès, mas que merce de l'article 76 los Germans , d'un biais los Italians d'un autre, tenon lo drech de parlar lor dialecte, dins un encastre clarament definit, es a dire pertot, levat en public. Los capitols de l'article 77 que mostran , a l'encòp mai de respect que se'n pòd trobar endacòm mai , mas qu'aquelas pobladas endarrièradas esperavan de contunh , e fa bel briu, de parlar la lenga nòbla e subrebèla del païs dels dreches de l'òme e qualques còps de la femna, ne son encar estavanits .
Quand als anglèses , e als espanhòls lo govern de l'UE, lor donèt 5 annadas per quitar de "baragouinar". Que consi sonar milhor aqueleses parladisses garrèlejaires, qu'ensatjan de far compas al françès.
Reste lo problème dels russes, dels scandinaves, dels arabis, que mormolhan dins un patès degenerat, que coma o dison mantuns academicians an pas una vertadièra lenga. Pròva parlan totes françès tre que l'an estudiats coma cal. Es a dire se volon se donar un pauc de mal per aprendre. E subretot s'espèra de se trobar un trabalh .
L'UE aguèt pron de sapiença, e cal donc ara que lo françès, qu'es totjorn amenaçat pel Chinèses e per los Indosses torna trobar la plaça que li es deguda.
Sovenem nos que França lutjarà totjorn per la diversitat e que lo musèu dels arts primièrs contunharà de recebre las obras de las culturas ailas desaparegudas malgrat los esfòrçs dels governament de la republica. Ja 75 lengas mòrtas en França e bla bla bla .
E 1000 defòra mas qu'i podem? (mas qu'es totjorn çà de ganhat)
Per deman donc la France apararà sas frontièras , de Reykavik a Joanesbor e de Brest a Vladivòstòc ...
Peticion prepausada aqueste jorn , al referendòm d'initiativa populara.
Pel senat los enfants d'H del Causse Negre e pels senators los
eiritièrs de la fanfara jacobina , sonada la Melanchonenca.

Co que nos permès auèi de dire naut e fòrt:

Alara Belges me damne
metètz vos al françès!

Aucun commentaire: