vendredi 9 mai 2008

lengas "comunalas"


Lo 7 de mai se debanèt un debat a la cambra. Se parlèt de las lengas escanadas. I venguèt la ministre Na Aubanèl que mostrèt plan que podrian totjorn ne'n parlar. S'i parlèt catalan , basc, occitan, alsacian, corse, flamand , breton creòle.... . Mas la ministre tenguèt la consinha e se calèt menimosament en permejant de pas parlar.
Los extrachs de drecha son levats d'un jornal franchimand: France soir que presenta un punt de vist objectiu del sicut.
La Despacha , lo jornal del mièjorn , ela li agrada melhor de se trachar del trafic" dels animals exotics", lo Monde e Liberacion vodon pas sonque una linha al debat de las lengas regionalas.
D'unes creseguèron un temps que quicòm se passava , o anava de se passar , e ben nos diguèron, a la fin, totes tal Coluche :"passetz qu'i a ren de veire".
Qu'es pas de creire mas i aguèt un quite academician , un saberut sab quite pas los apòrts occitans , bretons, normands, picards .... a la literatura e que coneis pas un quite mot sus las lengas de la França prigonda .
Monsen Rouart es un ase bèl qu'a escrich un libre pareis.. D'un autre costat se son totes coma aquò a l'academia , me pensi a la Carrere D'Encausse qu'es mai que mai anti regionaliste, e qu'es pas del Causse mejean, e ben fa una bela tropelada de democratas asinians.
Quand a la dona Aubanèl paura ela, teniam vergonha per ela; un trabalh de ministre aquò, paurèta , muda coma una carpa ?
Merce milanta còps als deputats présents a Paris que mantuns autres aprofèchavan de lors aumentations de salaris votadas a l'unanimitat...
Al cap a esquèrra, de la pagina , i a una pichòta istòria relativa a la naissença del françès, per:"favorisar las escambis entre los pòbles de la Gaule" , la melhora de totas qu'aviai pas jamai legida endacòm mai.
Enfin merce a France soir lo sol que parlèt de totes aquelses non eveniments.
Ara los medias se son jitats sus la Birmania e son òrre governament, aprèp la China e avant tot çò que podra capvirat los uèlhs del sicut françès....
Anem enfants de la Partiaaaaaaaaaaaa.
Darrièra novèla de la Despacha: als jòc d'escupir un nogal de cerièra a Quito: lo françès Dupont es 25 iéma.

mardi 6 mai 2008

La talvera de Joan Bodon


La talvera

Oc per 2009.

Deman pareis que d'unes van parlar de lengas regionalas
Coma s' una lenga podia se redusir a una dimension geografica. Coma ja de dire lo mot permetia de milhor la circonscriure, dins un espandis estrech , qu'amenacaria pas un ensem mai larg , a vodacion mai nòble ; le françès, e sos enemics intimis , l'anglès , l'espanhòl. Qu'an quitament oblidat lo chinès, l'indo.
Mas los jacobins mancaran pas jamai d'èstre tardièr, totjorn d'una guèrra tardièr. N'avem pas enveja sonque de trapar una mena de pretencion a l'univeralitat. La nòstra es pas facha d'imperialisme. la nòstra es facha de tolerancia, de viure ensem. Avem pas cap enveja de frontièras . Avem après de viure sens frontièras. La lenga , los millierats de mots , los detsenats de millierat de mots miraclosament salvats dins cada dialecte occitan , ara venon los tresaurs de descubrir que nos estacan encar pus prigond a las raices. Que la lenga ven coma una invencion poética permanenta que permès de s'apoderar de mots gascons, provençals , lemosins, alvernhats sens cap de vergonha , per que ressontisson mai plan que los del mèu ròdol.
E çò qu'espanta lo que comença de furga dins los diccionaris , Alibert, Mistral, Laus,... e d'autras aquò's de trobar de sorgas inagotablas (non estorrablas?) que causan la susprèsa e lo plaser. Lo plaser aquò's lo mot vertadier. Al françès la paur de mal escriure. A l'Oc lo plaser de trobar e de chucar totes los mots coma tant de fruches novèls .
En clavant de tot biais las possibilitats d'aprendre tre l'escòla la lenga mairala , en enebiant l'obligacion d'òbedir a de règlas estrictas, los jacobins, nos an gaireben escanats, mas nòstra subrevida permet ara, e permetèt la maduracion lenta e fruchosa d'una apròcha de la lenga, de la literatura , de la poésia, que non se troba endacòm mai. L'Occitania existis pas que Oc. Mas los fruches son aqui e son bèls. Los intellectuals parisencs an pas res pus a dire al monde, e la quitia euròpa, tre que lo poder economica que los sostava despareguèt.
L'Occitania existis pas Oc ........ PAS ENCARA