vendredi 7 août 2009

l'òlhièr


L'òlhèr fa son ola , lo fustièr son fustage , la maire fa los enfants , lo riton la messa, l'electrician fa lo lum, e la tèrra vira. Lo panaire pana , e lo jornaliste fa de l'informacion. Lo cosinièr cosina, lo coirassiè se coirassa.
E la tèrra se revira e ven cauda coma un pairòl sul fuòc .
Tot va plan.
Lo mercat es a mand de se dubrir . Sem dissabte lo jorn del mercat
Los occitans parlan françès . E lo françès bracèja son astre universaliste.
Que tot va plan.

mercredi 5 août 2009

Besièrs Montsegur, Mirandòl , Orador sus Glana


Besièrs, Montsegur, Merindòl , Orador sus Glana


Dins leis annadas 1300 , lei senhors de Leberon, en Provença, aviàn aculhit d'immigrants vaudès per travalhar lei terras enermassidas de sei domènis. Ansin se constituièt una comunautat de quauquei vilatges , units per la pratica de la Fe Evangelica. Lei Vaudès de Provença patiguèron mantuns periòds de persecucion, mai totjorn tenguèron testa . Dins lei annadas 1530 , au moment que la Gleisa s'unissià ambé lei Glèisas Reformadas, la tension se fasià granda entre catolics e reformats . La promièra campanha de terror foguèt menada per l'inquisitor Joan de Roma , entre 1528 e 1533 . Lei Reformats , e subretot los Vaudès , foguèron inquietats e torturats ambé tan de frenesia e de sadisme , que lo (quite) representant dau rei Françès( qu'aquò's pas de creire qu'es el que va chaplar òmes femnas e enfants) i faguèt foranbandir Joan de Roma dau Leberon. En 1534 , lo Parlament d'a -z-Ais-de-Provença comandèt ai Vaudès siàgue de se renegar , siàgue de s'exilhar. Sens succès. Mai lo partit papista volià de sang . En 1540 , lo Parlament d'a-z-Ais-de-Provença publica l' »Arrest de Merindòl », que condemna los Vaudès , lei uns au lenhièr, leis autrei a la preson, e prevei lo destrusiment de sa « capitala » Merindòl. Francès i trantalha e lo 1 de Janvièr de 1545 , fenis que dona son acòrdi a l'execucion de l'Arrest. Lo Promièr President dau Parlament de Provença e Governador « interimeri » de Provença , Meinier d'Opeda, lo Vici-Legat d'Avinhon representant dau papa , e Escalin deis Aimars , generau dei tropas reialas , recrutan de milicias , obtenon l'ajuda de l'artilharià pontificala d'Avinhon , mobilisan lei regiments dau Rei (lo rei que mobilisa los regiments del rei?) que tòrnan dei guerras de Piemont , e ambe aquela cobesa de sacatge , a l'uncòp poderosa e fanatizada, parton en campanha dempuèi Cadenet . Dau 16 au 21 d'Abriu , lo Leberon es ensanhosit per una barbaria sens raras . Lei tropas sagatn los estajants , lei torturan e lei mutilan avans de lei tuiar , craman leis ostaus e fan la picorèia. A Cabrièras d'Avinhon , la POPULACION SE REND: Opeda la far sortir coma se volià l'espanhar, a sona aise dins un prat vesin.

A Murs , d'enfants e de femnas amagats dins una bauma son cremats vius. Enluòcs mai, davant lei ostaus en fuòc las alabardas son ficadas en tèrra per que lei gents que sautan de lei gents que sautan de lei finestras s'i vengon embrocar .

(milhor encara)

Las femnas son violentadas e los cadavres copats en tròças .

D'aqueste temps au castèu d'Opeda, lei parlementaris acampats fan fèsta en veguent montar lo fum e en escotant la canonoda. En una setmana , 22 vilatges son aroïnats (d'unes son jamai estats rebastits e estan encara en roïnas) , 884 mas son cremats , 3000 Vaudès tuiats . Entre aqueli que sobrevivon , ne'n creman 255 sus lo lenhièr e ne mandan 666 ai galeras , òmes femnas e enfants . Aquelei que se son escapats per òrta mòron de fam e de marrana. Quauquei còlas an pogut fugir dusc'a Geneva o dins lei Valadas de Piemont .

Lo rei françès i , puèi lo rei Enric II assabentats???? fan menar una enquista . Sol lo Procuraire Generau dau Parlament de Provença , Guerin conegut copabla es penjat a Paris.

Mai Meinier d'Opeda es pas inquiètat ( lei avesques de Provença , los remercejan de son accion) ; pasmen morirà empoisonat per un mètge reformat que revenjèt ansin lei martirs de Leberon.

Lo Chaple de Merindòl en 1545 entre aquèu de Besiers en 1209 e aquèu d'Orador sus Glana en 1944 demòra coma un simbòl dins istòria d'Occitania . Lo Marquès de Sada ( qu'èra dau Castèu de Lacòsta , a costa de Merindòl, dos sègles pus tard denonciava aquel genocidi en s'adreiçant au Parlament d'-a-z-Ais : i vesià la bèla pròva , coma podem encara la veire , que lei Parlamentaris e la ierarquia catolica , que se disian estre lei « paires » del pòble , n'èran , de fach leis promièrs enemics....


Que França es pas aqui per prendre mas per donar coma disia Michelet



Trach de R Pecout.

mardi 4 août 2009

gospel



França aima la diversitat.... stop.
França fa tot çò que pòd per la diversitat....
stop
Per exemple França aima lo djaz
stop...
Pregaria d'envejar un baiard, pels occitans nhafrats per la diversitat françèsa....
stop.
França es lo paîs pus liure de la Tèrra...
stop...
Calatz vos ... es pas rigòlò...
stop.
Venetz passar las vacanças dins França ...
Stop
Lo païs de la diversitat ...
stòp.
De la francofonia amenaçada (chut que o cal pas dire)

lundi 3 août 2009

diusencs


Los uèlhs grands dubèrts ,
A la cara del solèlh,
Pels paures òmes
Que trepèjan.
Mas que trepèjan que?
Las pialas de que?
Dins la posca,
son sòmi oblidat
De fadarèlas rojas.
A rebalar los pès,
Sonque per soslevar;
la posca roja.