vendredi 5 décembre 2008

La crisi l'esquerra e Jaures

Fa gaire, èra lo moment ont lo capitalisme tenia sa victòria , ont totes disian , qu'i avia pas cap que la lei del mercat, per tot capitar e far marchar lo monde polidament.
Que tot marcha tot sol ambe la lei de l'òferta e de la demanda.
Los produchs e servicis se meton totes sols al nivèl de prètz que cal. E que los qu'an pas cap d'argent , cal que se boleguen lo cuòl bravament ara, qu' i a cap de plaças, levat per las bancas , los borsicaires e los rendiers.
Que d'òmes e de femnas d'esquèrra coma Strauss Khan(FMI), Lamic(OMC) , Lang , Atali , Minc, Aubry , Royale, Delanoe, Rocard, l'òme que sauvèt Renault en lo privatisant (e que n'es fièr), lo creator engenhos de la CSG (la talha en dobla), sens comptar los pensaires, los economistes, e tota la tièra d'intelectuals decebuts pe Marx.
Es donc a n'aquel moment , que la drècha , nacionalisa de tot costat , presta (dona?) de l'argent a las bancas, alara que Jospin el meteis disia a la França prigonda,( per Michelin) que lo governament, a pas per vodacion de se trachar de la gestion de las entreprèsas. Una posicion mai que mai corajosa.
Jà per 2009, òm sab que los salaris e pensions van baissar, que la talha sul foncièr va montar de 25 a 30%.
Es l'ora ont las entreprèsas an plan comprès, lo sinhe e la convida del governament, e clavan las entreprèsas de pertot, per servar que las de l'Euròpa de l'est , o per las montar en Asia.
Es ora que lo caumatge monta e que per lo combatre lo governament passa la lei de la durada del trabalh dusca a setanta ans, que las remborsaments de la secu quitan pas de baissar, que la publicitat de la television publica es donada al privat .
Es ora ont nos cal nos sarrar las cenchas e que l'ecologiste europenc ven afortir son planh a los de los que cantan, que sem trop sadols , tròp poluaires, tròp gras . Es l'ora ont totes los aucèls(los gals) de missanta astrada, pareisson de sonar sus nosautres, una mena de castigança divenca. Manca pas que lo riton.
Alara que China e Inda van contunhar de dubrir una centrala al carbon cada setmana , es a dire de poluar , cent còps mai que çò que podrem estalviar aici sus una annada, ambe nòstras mesuròtas de truca-lunas.
Es ora que per sonhar la malautia mentala Nicolas dubris d''ospitals presons.
Mas es ora ont nos prometon un tgv que metra Tolosa a tres oras de Paris , ( sens gaire de discutidas democraticas alara que representarà siès annadas d'investissements e 50 ans de remborsaments) sens comptar que per los qu'i trabalhèron a Paris(coma ièu) , t'a prometi que son pas gaire cochats d'i tornar lo diluns de matin.
E los ecologistes son d'accòrdi per far un tren que fiala coma un liaç, que costa la pèl del cuòls , a fabricar , e que trauca tot lo paisatge, alara que lo tren d'Auch rotla a quaranta sus los ralhs rovilhats .
E n'i apas un per trobar coma tot aquò see margua polidament , tròp polidament. Las regions las vilas d'esquèrra venon de cargar la muòla , e van se calar per un brave momenton.
E lo governament pòd far çò que vòl. Ne sem qu'a la debuta.
JAURES TORNA e LEU.

dimanche 30 novembre 2008

Que ten la lenga ten la clau.


Una revirada polida d'un autor espanhòl plan conegut , Juliò Llammazares, que descriu la mòrt lenta dels païses montanhòls.
Poira se debanar endacòm, dins Pirenèus, Roèrgue, Montanha Negra, Gevaudan, Cantal, Lemosin, Auvernha. Lenga d'oc bèla e pro fòrta per tradusir tant d'autors estrangièrs dels bons?

La républica o la debuta de la fin

E d'aquel costat de las tèrmièras, quant son los vilatges aroïnats , ont ne demora pas gaire mai, qu'un boriaire, e ont, nos trobem susprès de devinhar encara lo cloquièr vièlh d'una gleisa, mitat debordelat. E encara mai espantat, d'aprendre, qu'aquelses masasses comptavan d'unes còps, mai de dos cents estajants.
E que la guèrra de 1914 1918 sanhèt complètament. Puèi lo centralisme parisenc , amai l'envèja de viure ambe lo "progrès" e encara, d'escapar al pes, de las costumas e autras autoritats, o a un trabalh penecos.
Que J Bodon ne'n parlèt tant plan d'aquèsta mòrt lenta, e, cossi los darrièrs estajants finissan per venir calucs, estranhs, estrangièrs dins lor solesa, e per s'ensauvatgir complètament. Cossi lutjan per viure sus la tèrra dels aujòls.
Levat que l'èrsa finala s'anonça ara , ambe la clavadura prevista , de las darrièras usinas, mas tanben de totes los services publics , de las vilas pichonas e mejanas , ont d'unes creguèron de s'aparar, e, ont foguèt tant agradabla de viure, e que van lèu revertar a de vilas mòrtas , coma aquelses vilatjons embartassats .
Aital l'istòria, e la mòrt del pòbles vincits, que mancan jamai de venir un jorn, ambe çò que tenon de mai car e qu'an oblidat de sonhar : lor lenga, lor cultura.
Ne seriam gaire ben al darrièr badalh?
Los grands quitèron la tèrra, montanha e campèstre, per las vilas, e los vilatjons ont, encara dins Occitania , capitèron de servar sas raiças.
Auèi ambe lo grand fracatge anonciat , es pas pus question de viure al païs , deman , que l'estat françès se'n chauta.
Lor mostrarà l'Euròpa , veire lo monde, als joves que cercaran de trabalh .
La marèa se tira. Las masquètas tomban. Sens jamai quitar de negar l'existençia d'un païs ; que quichèt coma una iranja ; (darrièr exemple: lo finançament del TGV) Paris dis clarament : demerdatz vos.
Los òmes politics occitans auran lo coratge de l'ausir? e de prendre la destinada entre sas mans?