vendredi 15 février 2008

Carrièra del Taur


L'ai vista la femna linde que parlava. I avia mai de monde, entre qu'ela parlava. Cossi dire , parlava mas degun comprenia pas çò que bredonejava.
O alara parlava tròp lèu, sens seguida, per de monde pas tròp acostumats d'ausir una lenga pron vièlha. Disia qu'un còp èra, tenia un filh valent , que l'ajudava. Tenia un filh que se seria copada la man puslèu que de lo veire sofrir. Que s'èra fach copar una man per lo salvar. Mas que venia pas la veire. Que saique l'aimava pas plus. Que lo sèu filh dempuèi qu'èra partit trabalhar a Paris. E ben aquel filh oblidaire venia pas plus la veire , ela la paura vièlha.
Disia :
-te ;aqui çò que trobèri un jorn dins l'escalièr que monta al traste del mèu ostal . Un imatge, d'èla que son pichot daissèt tombar de son fais de libres que rebalava totjorn darrièr el , qu'èra de longa en trin de legir quicòm d'occitan, dins la lenga del pepin vièlh. Quna idèa! Degun se'n trachava pas mai d'aquela lenga. Degun gausava pas de la parlar. E los que la parlava se butavan al silenci vergonhos; al sorire nèci , al mesprètz , a la trufardisa del monde normal coma òm dis . Lo mond normal qu'es aquò?
Ela non savia . Ela èra dins aquel vièlh espital que pudissia la pissa. Ela gaitava las letras . Esperava las novèlas qu'arribavan pas jamai. Un jorn praquò , lo jorn de la fèsta de la maira, una garba arribèt miravilhosa. L'infirmièra li donèt. I avia un mot aqui dedins escrich menut. Lo legiguèt la paura ela.
La garba non venia de son filh . Mas non volguèt pas o creire. L'infirmièra li avia donat. Era per ela. Era çà sèu. Jetèt lo mot a las escumièras. E pausèt las flors dins un pot de plastic, una mièja botèlha de volvic copada que servissia per aquò. De cadun que dintrava i mostrava las flors , tretze ròsas rojas. Lo vistalhaire podia far milhor que d'agachar las ròsas meravilhosas que nolavan tant e mai.
Mas a cap de la tresena jornada , l'infirmièra dintrèt , enrabiada. Venguèt drèch sul ramelet e lo sortiguèt sens jitar lo mendre agach a la vièlha que se sarrava sus la cadièra.
O tot sens dire un mot.
La femna blanca sortiguèt sus un buf d'èr emplenat de Javel. Muda coma una tomba.
E la paura vièlha se metèt de plorar.
E que dempuèi plora.
AF

mercredi 13 février 2008

Galicia e Mariano Rajoy


Mariano Rajoy es lo capmèstre del PP lo partit de la drecha espanhòla qu'es a mand de ganhar lèu las eleccions Que Zapatero , s'enganèt dos còps tant ambe los Catalans , qu'ambe los Bascs.
Mariano Rajoy es lo cap dels jacobinaires espanhòls e fòrça centralisaire.Qu'en Françia n'avem pas la propietat. Quand se passèja al païs ; fau attencion de pas parlar Galician. E fa çò que cal per que la Galicia demòra coma èra , es a dire un païs sens mai d'autonomia al punt ont n'es uèi.
"Aici cadun parla la lenga que vòs". Es pas bèla la libertat , çò parièr que dins nòstra miètjorn tant aimat.
Se vei que Rajoy es un patriòte al revèrs.
Vertat qu'ambe la còla de Madrid , es festejat coma lo campionissima de l'unitat. Que refusa mai que tot lo mot "nacion". A l'òrre mot! per se ligar a l'imatje gaireben mitica e catolica de la grandor madrilenca.
Om vei plan que l'Euròpa dels pòbles es pas encara al cap del camin.
Cal ajustar que l'ome es fièr , mespresos, qu'aima pas de tocar las manetas. Son problème es que los nacionalistas galicians son de mai en mai nombrosas d' escotar entre la populacion que compren 2,7 millions d'estajants. Brèu Mariano Rajor fa partit d'aquestes òmes que son mai que mai qu'espanhòls ara , mas que deman seran angleses e benlèu un jorn Chinèses per acabar. Aquò's un besonh per d'unes de s'estacar a un centre "fòrt" baste que siaguesse endacòm , levat al païs considerat de fach coma devaluat e incapabla d'assegurar las responsabilitats.
Ont es l'òme dins aquela construccion? Es pas gaire quicòm davant l'estat poderos. Om coneis aici.
Brèu se Mariano Rajoy ganha , se'n sera acabat de l' evolucion dins Galicia.
Sera lo second còp que la Galicia donara un cap de governament a l'Espanha, que lo primièr de sorna mémòria se sonava Francò.
Come se dis en Espanha: la Galicia es lo granièr de la drècha .
Mas baste que Mariano Rajoy paste pas lo pan.

lundi 11 février 2008

La Pastra de Piòts


Dins aquel sèr tebés de la fin d'estieu, lo planòl s'es vestit d'esplandor. La porpra d'un colcant vermelh voja d'òr suls castanhièrs del randal ,
sus milhs, sus las vinhas ont los rasims començan de vairar. Una siaudor leugièra saila tot de campèstre , qu'una disputa d'agaças dins un prat, ni lo cant d'un gal dins una bòria arrivan pas a trebolar. Un aire sanitos passa coma una caressa que lo trebol ne fremesis.
Per delà las combas negadas d'ombra blava, los puèches sus l'asuèlh , estiran la solelhada. A vingt pas de la rota , al mièch de l'estolha , un bodòl de piòts es acampat . N'i a ben un centenat , plus supèrbes l'un que l'autre! An la mina roja; lor mantèl de luzentina miralha lo solèlh. Caminan totis agrumelats , dapasset , avançant sus lors patas negras en li permejant coma s'avian paur d'espotir lo sautabocqu'assutan en clossiguent de contentament. Tot còp , quilhan lo cap totes ensemble. Per respondre al japal d'un can, o al tronejadis d'un avion que raia lo cèl, jitan al còp un trompetadis de joià destimborlada.
Per los aprar de sautar a la vinha ont se son dejà anar assadolar, la pagesa a cargat la Rosalina de lor tene còr. Al diable! De piòts aquò' s pas de cabras, ni de pòrcs! En lor demorant davant, que s'anem pas embucar de rasims , trimara gaire la Rosalina! A pas qu'a prene quicòm de petassar , o a brodar , o a brocar per languir pas... Mas la dròlla aima pas gaire aquel trabalh; prefèra un libre per legir ; non pas un libre d'escòla! Aura ben lo temps , tota l'annada, de se'n abenar , de libres d'escòla! Es en vacanças Rosalina, e aima mai un roman d'amor.
Dins lo sèr que tomba a setze ans , quand òm es polida , e filha de pagés, que li pòd aver de pus agradiu , en gardant los piòts que la companha d'un amoros! Mème s'aquel amoros es pas qu'un jovent de raive, un estèrle de fantasia! Sus l'estolha daurada . Rosalina als pelses blondsse quilha, granda e linja, amb una flauja jos l'aissèla e lo libre a la man. Sos popets a l'amagat , coma de nieus de mèrlhe, fan riplar son corsage roge tot risent de santat , de jovença e de solèlh.
E aquela flor dels camps , al mièg de la piotada , dins lo cadre espetaclos dels randals fuèlhuts , sus un azuèlh sens fin de vapor blava e e de colcant vermèlh, es quicòm de tròp polit a veire. Un pintre vendria son ama al diable per aver lo plaser d'immortalisar aquela simfonia de linhas , de colors , de vida , tota banhada d'una poèsia naturala qu'embauma lo còr, e l'enaura dusc' al minal de çò que l'ama dels òmes es capabla de saborar . Mème un agrolit seria sensible a tant de lum e d'esplandor , a tant de beltat escalcida sens ren de farlabicat. E praquò!... sembla que li aje aqui , tot çò que cal per que de joines li pòguen culhir de bonhur. Mas , nani ! abèl talh, li conéisson pas que la languina!...

Quand ai demandat , a z'un joine refofant de vida, que , sus son tractor , al ras d'aqui , èra en vòia de carrejar d'asclas: " O , l'ainat! mas li pensas pas! Las asclas espaeraran una ora , emai doas, ajas pas paur! Mas laisses pas Rosalina se languir , la paura , amont , tota sola. Vai li parlarn sarnebieu ! Manjas los vingt e cinq ans. Vòs pas cercar una femna? Qu'en dises?
-De femnas , per de paîsans coma ieu, se-n fa plus a la campanha !
-Que me contas aqui ! Vòs rire , o sias vengut caluc , tot d'un còp?
-Risi pas brica! E, caluc , z'o vendrai , benlèu sens estar gaire, mas z'o soi pas encara. Oc! se nos volèm maridar, los païsans d'aduèi, nos caldra anar cercar una filha al Brasil, en China, o dins Inda . Es atal ! Aici per nautres se'n troba plus.
- E ben! anam plan!... Mas la Roslaina , amont , tè! Vòs dire que refusaria de venir a ton ostal? Ta bòria val ben la de son paire!
- Ne val ben doas , aquò rai! Mas la question es pas aqui. Amb la tèrra qu'ai, un còp èra totas las filhas de la parròquia aurian somiat de me venir far la sopa.Aquel temps es passat. Cap de filha , duèi , vòl pas demorar a la tèrra! E la Rosalina es coma las autras!... Es tròp domaisèla: esposara pas qu'un monsur!
-Tròp domaisèla ... tròp domaisèla... Que vòl dire , aquò?
-Vòl dire que parla plus la lenga de nòstra tèrra! Vòl dire que coneis plus ren al trin-tran d'un ostal de campanha , plus ren al mila rambalhs d'una bòria. Es aici coma una estrangièra, e languis de tornar partir! Sèm pas pron rafinats per ela! La Rosalina , tenètz dins dos ans l'aurètz dactilò dins quauque burèu d'usina , o dins quauqua administracion... Se cresètz qu'es facha per gardar de piòts tota sa vida... Non! Mas li avètz parlat ?
- E ont crei d'anar que siague milhor qu'aici? De joines coma tu , z'o deuriatz far comprene! M'as pas l'aire plus embalausit qu'un autre. A! ça veire!
-Li caldria poder parlar ponchut en rafinant, coma los galants a la mòda d'aquels romans que l'acocolisson.E aquò que volètz? Los païsans z'o sabèm pas far. Mas a la vila ne'n trobara , de farlusquets qui li sa uran dire... Per ela , me tracassi pas.

Enric Mouly