mardi 29 juillet 2008

La pèsca als tons

Aqui una flor qu'òm diria qu'es pas vertadièra..


La pèsca als tons.
Fa gaire , Sus arte nos mostrèron la pesca als tons al miéjorn de l'Italia.

Mas dins Calendal al cant V Mistral explica consi los pescaires de Cassis bastissian una "madraga" ( e oc BB) qu'èra una rèt que servava per trapar d'en prumièr de vairats, los que servavan d'escas pels tons.
Aquela pèsca ancestrala se pratica pus qu'al mièjorn dins Italia... Un banh de sang, una fèsta del sang.
Pròva que la mar ven poirida e que lo pèis la fugis...

Aqui d'imatges estrambordantas de la pluma mestressa de Frederic Mistral premi Nobèl de literatura en lenga occitana revirada en occitan central per sol plaser de lo poder legit d'un trait.
Pietat encara .

Pesca valenta , magnifica!
L'un fichoira e l'autre fica
Dins l'esquina dels tons lo "fome" dardaiat ,
Que vòla al bot d'una cordeta:
Trepon dins sa graissa bardeta
Lo peis cabuça, e de las ondetas
Per un draion de sang raja lo miralh blau

Plan cafi(claufit) monta la còrpa (lo filat dels fons de la madraga)
Monta esclatant coma una garba
Ont l'aur e l'argent a bel èime e l'azur
E lo rubis e l'esmerauda
Bolhon , esposcat sas brilhancias
E, de sa maire sus la fauda
Que" bouja"(bolega) de grafions ( cerièas) e d'aubricòts madurs.

Tau d'enfantons se precipitan,
Sus la tonaira tal se jitan
Los pescadors. Los tons morrejan ambe esfòrçs
Mai per la coa, malgrat que tira,
Un torn de man vos la revira
Lo ventre en naut ; leva d'amira ( de bada)
Despoderat, lo peis amaina(?) (vencut) Cors a còrs.

N'ia que los prenon a la lutja...
Mana de Dius ! Se cocolucha ( s'emplenem)
Lo plen dels amadièrs (emplenon tot entre las fustas de la quilha del batèu) pus naut que los bastiments
Cargat d'iranges de Malhòrca;
Los pèds resquilhan (alisan) dins la mòrga ( la vòrme)
E l'argentin , coma una entòrca,
(Esblaugit) Escalustra los uèlhs d'un viu belugament.

Mistral cant 5

Aucun commentaire: