vendredi 28 novembre 2008

De Lamoignon de Malesherbes, patoès occitan.

A drecha un dedins borgès polid.

A perpaus del diccionari lengadocian de l'abbat de Sauvages.
Aqui çò qu'escrivèt un cèrt "De Lamoignon de Malesherbes en 1756:
" recebèri ; Senher , l'obratge que m'avètz envejat , e qu'ai l'onor de vos mercejar. Crèsi que pòd èstre fòrça util pels vòstres compatriòtas que volon d'apprendre lo françès vertadièr.
Vau pus luenh, e crèsi que seria fòrça util a la literatura , se avia dins la vòstra lenga mantuns autors coma Godolin; mas crèsi tanben , que s'òm volgua trapar lo "jargon" lengadocian, pron per sentir tot lo meriti de l'autor, ne caldria far una estudia tant ponchuda que per una autra lenga. Aqui un jutjament que me faguèt entre un viatje que faguèri dins Lengadòc, fa setze ans ; ont me trapèri l'idèa d'aprendre a parlar patoès ; que que sia , vòstre obratje es fòrça util, e avètz amai tant de meriti de l'aver fach, qu'alquel trabalh deguèt èstre fastigos, per un òme acostumat de se trachar de causas mai agradablas. Soi mai perfechament , Senher , vòstre fòrça umil e mai obediant obesissent servidor.

Aqui çò que respondèt Sauvages a un amic:
" m'estrambòrdi d'aver escrich sus la lenga romana , quora vèsi mon pretzfach , cercat e lausat per Senher Court de Gebelin, aqueste savant qu'es , mai capable de gostar , lo meriti de nòstre parladis, mai que los franchimands , literators , aquelses malvolents, que desconeisson , lor lenga mairala (sic Malesherbes) , qu'airejan de la mespresar , que ne'n vejan pas las beltats , o que an pas cap lo biais per las far lusir . Lo monument que levèri a n'aqueste lenga dins mon diccionari , butarà , o espèri tot en evidençia".

Aqueste passatje d'una letra escricha per l'abbat de Sauvages a senhèr Seguier , prova plan , aquò's pareis, que la volontat majora qu'aguèt a l'idèa , èra plan de relevar , d'enauçar e d'ensenhar la lenga romana, que las gents del Nòrd, e los franchimands del Miètjorn sonavan despresos coma Malesherbes , lo "jargon" lengadocian.

mardi 25 novembre 2008

rescaufament climatic


Sem d'accòrdi. Lo temps se rescaufa . Los especialistes an rason.
Fa melhor.
Dabant entre 1980 et 2000 , minjavem defòra lo primièr de decembre. Oc sus la terrassa e qualques còps nous calia desplegar lo para-solèlh, per se parar un còp de luna . Auèi nous gelem los rostons , fin octobre.
Auèi tombèt de borrilhs coma d'emplastres.
La pròva que lo temps se rescaufa. Soi demorat dabant la tele. Ai vist un jornaliste ambe un embucador sul cap. E la vesina sortiguèt crompar quicòm, quasi mitat nuda. Pròva que lo temps se rescaufa. L'iranger amadura son iranja. Lo païs se prepara a bastir un TGV internacional , per estre pas , qu'a tres oras de Paris. E cadun se metra lo cuòl al fenestron e aquò farà Vroa Vroa . La prova que lo temps arriva de las conarias interplanetaris. Lo temps cambia. Vejèri un ase montar un brau , e la brau udola de contentament, e dire que mestrejava l'avenir. Pròva que lo temps s'endeven.
E de pertot se bastiguèt d'ostalasses voides . De pertot de millions d'ostals.
E son coquins los òmes politics , de nos daissar creire que quicòm va cambiar.

dimanche 23 novembre 2008

ecologia e pollucion

Lo provèrbi del jorn

Al jornal del vingt H vingt jamai ausirà , un jornalista, vertadièrament d'esquèrra parlar.

Coma un iranger sul sòl irlandes. Que se veira jamai.
Provèrbis del atge mejan.

Auèi totas las industrias euròpeencas e americanas fabrican en Asia o en Africa.
Es a dire que totas las nòstras usinas fabrican ara tant e mai en China e dins Inda.
E totas aquelas gròssas entreprèsas an forçat los jos-tractants de seguir, es a dire de partir tanben , se que non , traparan pas cap de mercats.
Aital se fa qu'avem pas qu'una pollucion "doça", que la television , ne'n parla mai d'un còp. Vesin , enfants , bruchs e nucleari. E que crebem de tota l'autra que se'n parla mens , las potingas , los nitratas , l'aiga, la terra e l'èr, poirids... Aital arriba que se una entrepresa vòl s'establir , lo conse d'en primièr ne'n vòl pas, que totes los retirats gulan , entre que los joves van a l'ANPE.
Cars amics , cal veire qu'en China , es un autre parèlh de margas, dabant los jòcs olimpics , i aguèt dels trabalhadors per pintrar l'èrba en vèrd, qu'èra tròp rossèla, ambe l'aciditat de l'èr. Que i a de ribièiras que rajan rojas , vèrdas , blancas o blavas. De granolhas a siès patas , de porcelons amb dos caps, e d'anhelon ambe qu'un uèlh unenc... De peisses estranhs, de cans torçuts. Cal veire sul net, sufis de tapar pollucion en China.
Doncas aici lo caumatge creis, e, se vei clar, qu'avem mens de pollucion qu'antan , mas tanben mai mai de socis.
E que prepausan los òmes politics? Que cridan al fracatge, al rescaufament climatic ( lo prèmi nobèl Gore per exemple) e ben prepausa de se sarrar los coides, d'èstre solidaris . Coma se sabiam pas que totas las industrias son partidas ambe lor merda cap a l'Asia, e que la pollucion quita pas de creisser tant e mai e que nos embrenan .
E los ecologistes ambe los politics, prepausan de participar a la lutja contra lo rescaufament e la pollucion.
Parlan pas gaire de la pollucion giganta que cambièt de plaça.
Nosautres avem de laguis de païses rics , coma dison , mème se i a dins Euròpa un brave vingtenat de millions de personas qu'an ren, que rebalan la misèria , la malautia e la talent.
L'analisi politica ponchuda es pas al nivèl que deuria .
Sem solidaris, anem prepausar una lei per d'arrestar de far de barbacuòls, mas pas las veituras , aquò farà 0,001 per cent de mens de pollucion. Anem fabricar d'electricitat que costarà la pel del cuòl , ambe lo fotovoltaica, o l'eolian, sens que cambia ren del sicut. Anem arrestar lo nucleari e costara la pel del cuòl, entre que China o Inda contunharan , de dubrir una centrala al carbon cada setmana, sens sistèm vertadièr, contra la pollucion. Alara qu'òm pòd creire, çò qu'om vòl, mas un moment, cal dubrir los uèlhs . Qu'aquel argent dèuria èstre donat a n'aqueste paises per qu'arrestan d'enveirinar la planèta, ambe la pollucion que lor avem transferada.
Non?