mercredi 20 février 2008

Risca sus Mureth


Un baratge es un obratge artificial (o natural) construsit , en travers d'una valòia , que fa una retenguda d'aiga.
Mas un baratge pòd petar e çò que sabem pas nosautres aici , tranquiles , siauds e contents de viure a Mureth, es que tot aquò pòd arrivar:
- que siague un vici de la construccion
- que siague una crescuda
- que siague una deca umana.

Per Mureth , cal saupre que la rompuda d'un baratge coma lo del Cap Long dins las Pirenèas crearia una ersa de dotze mètres de naut .
De notar qu'es pas impossible, que i a mantuns còps de terra-tremol dins aquelas montanhas .
L' ersa que metria 7 oras per arrivar en çò nòstre a Mureth , se cargaria de tot rocasses, aubres tèrra e aranquaria tot sus son passatge .
Cal saber que d'unes servicis nacionals son cargats de donar l'alerta, e nosautres d'esperar que tot marcha plan.
Aprèp paures , cal far fissar per montar del costat d'Eaunes o de Seysses.
Coma o dis lo butletin municipal , merce a l'ostal de comuna per l'informacion , " los estajants son pregats de s'enauçar lèu lèu ". S'alisar las plumas e prendre la volada.
Mas consi imaginar qu'una èrsa nauta coma un imòble de cinq estages pòguèsse tombar sus nosautres?

lundi 18 février 2008

Las femnas d'Atènas I Roqueta


Ieu la tròbi polida Armistice , ela que mena la batèsta per que la guèrra entre Atènes e Sparte finisse un jorn per s'acabar.
An trobat lo biais imparable. La grèva. Pas n'importa quala grèva. La grèva de la fofona e del zizipanpan.
Armistice es seguida per tota l'armada de las femnas qu'an un brave sadol de pus veire lor òme , marit, o enfant .
Pareis que la farça-comedia es tradusida d'Aristofanes.
E aquò tomba drud . Las femnas dison lor envèja d'òmes e los òmes se passèjan ambe lor utis quilhat los jorns de permission ; ambe de mots vertadièrs del plaser de la carn e de l'acte sexual.
Una comedia qu'aimariai de veire jogar un brave jorn.
E que l'escrivan traductor, qu'arresta pas d'escriure d'aquel temps , l'Ive Roqueta, faguèt un brave trabalh.
Per exemple aqui çò que dis lo Brandòla un còp que la sia femna, Micoqueta, l'ajesse envèjat se passejar ambe son vié redde.
Me cal anar al bordèl
se vòli trapar macarèl,
una que me noirigue
e qu'empache que morigue.

Paures nos sem pagats un ventral de rire.
Plan mercé a Aristofanes e osca a l'Ives Roqueta.
d'Ives Roqueta Titol: Armistiça, aco de letras d'oc- ambe l'ajuda de la DGLF