vendredi 22 août 2008

crosada seguida


La crosada albigèse foguèt lo mejan de :
-matar la religion catara a l'ora o los preires catolics vivian dans l'estupre.
-far contre pès a l'emperador germanica, als angleses, qu'escotavan pas pus lo papa, e que rebalavan los pèds per far justament de .... "crosada" en Tèrra Santa.
Dins nòstre miètjorn, la gleisia avia d'a fons perdut pèds e armas sus las tèrras de Ramon e de Trencavel.
La naissença de la religion catara acompanhèt l'espelida de la poesia trobadorenca. La mòrt , los chaplas de la crosada sinhèt la fin de la civilsacion trobadorenca.
Occitania foguèt lo sol païs a generar una religion que sia pas importada d'Arabie o d'Asia.
La lutja spirituala de la gleisia se butava a l'argumentacion poderosa dels catars que se disian mai que mai Crestians, levat que disian tanben , qu'aquel monde malastros e òrre podia pas èstre una creacion de Dius .
N'avem encara la pròva auèi , cada jorn. Per prendre que lo darrièr grand chaple , lo del Tutsis dins Africa , qual catolica pòd explicar que tot sus tèrra es de la volontat divenca , mas qu'aquel crimi es pas l'òbra de Dius mas dels òmes? Antan consi explicar que la pesta sia envejada per Dius?
Se pòd pas explicar.
LOccitania ensajèt als sègles XII e XIII de se crear son estat ambe sa religion, diferent dels autres de l'Euròpa. Mas davant ela se levèt Innocent III (format a Paris e Cologne pareis). Es aital qu'una religion que prechava de longa la caritat causiguèt de sonar los lops e de los largar dins lo realme de Ramond VI de Tolosa. Rei e Oc senon, Consi sonar un espandi qu'anava de las Pirenèas a la Provença?
Es aital que lo Papa que prechava , l'amor, la pietat , la caritat, l'umilitat faguèt rajar lo sang entre cinquante ans, en demandant de sanhar tot un païs. Los crosats e tota la vermina en seguida, aroinèron un païs , cremèron , panèron violèron , e escupiguèron sus la civilisacion mai granda de l'Euròpa. De paucs vals nombroses se sarrèron per deraubar e tuar l'arma del païs.
Mème entre la guèrra hitlèrienne òm vejèt pas un tal chaple , una tala orror.
Los senhors tuats , las femnas violentadas e forçadas de se maridar ambe d'estrangièrs de raça, venguts del Nòrd. Epuracion etnica mas e a mai eliminacion genetica de la mèna "endecada". França i ganhèt un òrt mervilhos e la cresença futura que tenia vertadièrament un engenh universaliste naissent. Ren de ren, o benlèu, l'engenh de la mandra dins la galinièra oc! . Aquò's la gleisa que li demandèt , li permetèt e offriguèt las tèrras als tuaires en los assegurant del Paradis.
A mai los massacres dels innocents , cremèron maites e maites eretics.
Om pòd estimar la populacion dels païses concernits a 1 milion d'estajants benlèu mens . Fasètz lo compte . Simon de Monfort Gloucester e sas ajudas n'an tuat a quicòm pròche 15%. Que los istorians se basan , per establir lo nombre sus los estajants pròpris de la vila , mas oblidan totjorn que las populacions fugissian las armadas, que venian s'aparar als castèls tre lo Monfort nasejava.
Lo malastre s'arrestèt pas encara . Avian tuat mantuns còrses. Calia ara se trachar dels esprits. Foguèt lo trabalh de l'inquisicion entre 90 ans.
Coneissètz de païses que visquèron aital 50 ans de guèrras e 100 de policia dels esperits?
Un tal chaple real e spiritual, donèt a totes los estats d'Euròpa lo drèch de far pariièr de pertot dins lo monde. Qual ne parla d'aqueste ligam? l'Occitania èra abant l Inca, lo rei del Mali?, e totes los autres ... Mas ara aquò's contunha totjorn...

mardi 19 août 2008

Lavaur e dòna Guiraude

A esquèrra Dona Guirauda jetada dins dins son potz per la fina flor de la cavalaria.
Ambe Lavaur la cavalaria franco germanico anglo borguinhonèsca capita una grandor sens parièra.
Qu'òm jutja:
Lo sèti ne' n finissia pas. Per un tunèl jos las muralhas , los assièjats venian cada nèch levar las fascinas que los paures crosats emplenavan los valats e pièger que tot , ensatjavan d'abrandar las maquinas de guèrra. Una de las sortidas faguèt rebutada mèsme, merce de la vèlha dels comtes alamands (merce mon Dius , jà l'Euròpa) La tropa de comtes Alamands èra importanta, es pas senhalada per los françèses que volon servar per elses lo meriti de la victòria,( per Inocent III, lo paure papa , mas es qu'èra tant Inocent qu'aquò?) praquò las sorgas germanicas parlan de crosat de Saxe, de Westphalie, de Frise comtes de Berg, de Julièrs ; e Leopold IV d'Austria ...
Françès e Alamands se comprenavan plan, sembla , pas cap de problème de parladis entre elses.

Donc aquela armada de la civilisacion euròpenca de l'Edat Mejan menava lo sièti de Lavaur, sens cap de malvolença . Que volian just l'argent e las femnas. Qual papa auria pogut dire de non?
E Simon va se mostrar pietados ambe los cavalièrs enemics.
Ne'n fa penjar un molon , ambe Aimery de Montreal , quatre vingt cavalièrs . Qu'aquò's melhor que de crebar ambe la tortura non? Mas trobèt que tot aquò anava pas pron lèu. Coma dis Belperron lo jacobin , autor del libre, la crosada contre los albigèses que troba de longa de l'engenh a Monfort, : la politica del l'aligança es passada de mòda... Coma i avia pas de temps de perdre , (que Simon de Monfort Gloucester es subrebookat) , pren pas lo temps de los penjar e donc los fa passar al fial de l'espasa.
Mas la fina flor de la cavalaria renegava de pas aver lo temps per s'amusar un pauc. Urosament trovèri la castelana , , une femna remirabla que parlava plan.
Començèron per la violentar los pòrcs.
Om reconeis aqui la noblèssa e la fina flor de la cristianitat Que fin finala aurian pogut la tuar bestialament sens qu'aprofiècha a degun .Mas non la tuèron mas aprèp.
Puèi la trapèron pèls pèds e pèls braces e la jitèron dins un pòtz , qu'aquèla gingolèt coma una anhèla , magina una vertadièra eretica que! " Dame Guiraude fut prise qui crie pleure et braille ..."

Per n'acabar ambe tot aquela caritat , emplènèron lo potz ambe de la calhassa , de ròcs . Mas qual dira se Jesus sofriguèt tant sus la crotz?
Lo demai es pas qu'un detalh tres cents a qautre cents "ereticas" foguèron condusits al brasal onte pròva qu'èran plan venguts de diables se jetèron sens renegar lor fe. Brèu un autre Orador sus Glana
L'istòria dis que " entre que fasian cremats un brave millierat de soldats e d'ereticas, Simon fasia recaptar lo pilhatge .
Quand a saber consi los crosats coneisson los eretics , qual o sauprà un jorn.
Per acabar cal legir un estrach dels estatuts de Pamias, ponduts per lo paure Simon. .. de Gloucester Monfort e sa putarassa Alica. .
Las tèrras panadas son donadas als franchimands D'Illedefrankreich.
Entre vingt ans podran prendre ambe elses que de cavalièrs françèses. S'an agut lo drèch de tornar en França , podran pas demorar que lo temps de la permession. .... Las femnas dels traïtes podon trobar los bens a las condicions de ren donar a l'espos. Las veusas gentilas dònas eiritièras ajent un castèl , podran pas se maridar entre sieis ans sens permission del comte (Simon) levat ambe los françèses. (lo famos esperit galès)
Es pas bèla la vida.
Una premièra dins l'istòria , que se vejèt pus endacòm mai. Uèi O òm tua o òm caça, mas aquò es vertadièrament la pròba de la grandor civilisatriça de la crestientat que sauvèt la civilisacion merce de la la barbaria per de chaples cirurgicals . L'epuracion etnica aquò's pas ren a costat .
Aici s'agis sonque de remplaçar sistematicament un baron indigène per un baron françè
s.
Dona Guirauda vos envèji al fons del vòstre potz un poton dels occitans vertadièrs.

dimanche 17 août 2008

Mort d'un gat Godolin

Godolin. Epitafa


Godolin. Epitafa

Aici jai qualqu’un que ièu sabi

E de qui lo clòt(tomba) ara lavi

De l’aiga que, de mon uèlh chòp (trempa),

Distilla(gotan mos uèlhs) per lo planger tròp.

Ai ! mon còr de dolor se carga

Quand me soveni de sa targa,(son aire florit, nòble)

Siá que , per contrafar lo bèl,

El espièssa de coa d’uèlh,

Ò que , d’una mina bravacha,

Se relevèssa la mostacha ,

Nani non, jamai lo solèlh

Non vic (vejèt) soldat plus brave qu’el

Tanben, quand èra plen de vida,

Sos enemics fugián d’augida,(d’ausida)

E chardit(siatz segur) que mila ni mai

L’anèsson atacar jamai.

Ailas ! el crebèt per la pansa

D’un tròç de carnsalada rança

Que roganhèt (ganhèt) a l’amagat.

Ò ! qu’ ieu lo planhi … Nòstre Gat.