vendredi 8 août 2008

Aquels grands chaples que faguèron França





Besièrs: 20000 mòrts en comptant menut.
òmes, femnas, enfants. Mòrts pareis per far naisser la terror e matar lo lengadoc.
La vila refusèt de liurar los eretics e los josius...
Consi nos conflarian, dins los libres d'istòria, s'èran de franceses qu'aguesson fach aital!
Arnaud Amaury l'evesque, que mancava de temps, (subrebookat) faguèt tuar lo maximum de monde, puèi cremar la citat.
Una bèla legenda francò françèsa, diguèt qu'èran los "ribauds" los responsables. Los "ribauds"? los paucs vals de la crosada... Entre que los barons e l'evesque carculavan per sauvar la populacion! ailas que los autres, los ribauds, entamenavon lo masèl. Canta Còcòta . Mas son pas los ribauds que faguèron lo chapla mas los barons crosats, alamans , borguinhons e françèses e anglèses. La fina flor de la baronia germanica del nòrd. "los cosins "germans!"
L'autor del libre "la Crosada contra los albigèses" . Pierre Belperron (libraria Perrin) dis que los barons tenian una idèa nauta de França e venian pas que per aparar l'idèa cristiana e l'astrada quasi divenca de França??? Que l'Euròpa crestiana èra amenaçada e que França la sauvèt (en nos escanant).
Amai, tròba que los istorians quichan, e qu' an inventat un molon d'enganas romanticas, sens veire que l'engenh de la França lusiguèt tant e pron al sègle XIII. França esclairèt Euròpa subretot coma a Besièrs..
?Dis que? : " pòd pas i aber tant de mòrts qu'aquò , per que Besièrs tenià mens d'estajants rapòrt, al chaple de 1165( o coneissia pas aquèl)? Brèu per el, los occitanistes e autres veson pas la grandor de la França e las contrenchas de l'epoca... Om aimaria de saupre çò que diria s'èran Paris qu'avia viscut un tal chapla. Los barons èran acostulmats de tuar dis . Aquò's pas bèl mas es aital paures , o cal comprendre!
Aquò sembla impossible de creire quand òm vei consi s'acapriçavan a l'ora de se despartir las riquèsas raubadas a Besièrs coma a Carcassona(onte tota la populacion dèguèt sortir e partir en camisa), (far pensar al guetò de Varsovia Besièrs).
Aqui l'onor es occitan, e pas del costat dels crosats e encara mens acò de l'evèsque Arnaut Amaury que dèu cremar dins l'infern, dempuèi aquel temps, ambe totes sos amics conquistaires.
Solide que los pòbles europèns an après la colonisacion ambe las leiçons de las crosadas. L'engenh crestian de l'atge mejan benlèu, e los chaplas e los raubatòris a massa.
Encara un còp dabant de far de leiçons als autres, per exemple , los françèses farian melhor de se calar e de gaitar dins lo miralh de l'istòria e de comptar... Mas aquò lor agrada pas gaire...
Jòc: ensajatz de trobar un sol païs ont França faguèt pas la guèrra?
Es pas de l'istòria anciana mas un estat d'esperit, benlèu venguèt genetica. Espèri sonque que los occitans son pas enveirinats.

mercredi 6 août 2008

plòu


Una menuta de refrèscament. Sovengètz vos. Erèm en Junh. Lo cèl quitava pas d'auborar sa color grisa. Un solèlh tèunhe , malaute venià calinhar un còp per setmana l'aiga nauta de Garona que passava a grosses bolhons. Lo termomèstre marcava 18 grads. Aviam lo nas gotant.
Alara , uèi que marca 34 grades daissatz nos aimar l'aiga que pissa del cèl.
Imatges e musicas son fargadas, aplechadas, permejadas, lauradas, susadas e per tal dire cagadas per lo studiò bèul'aiga
que serva totes los drèches de dire quicòm o de se calar(arriba tanben qualques còps) per astre que lo fotre lo prenga.
Mas pas pus que los autres . Es a dire al cambiament de luna, quand pèrd al PMU , o quand troba pas ont es passat l'argent que servis normalament a crompar de vin . Mas que volètz l'epòca es bèla que lo petròli monta entre que lo vin debordèla.
Coma degun bèu
PAS de petròli sem totis uros de cantar sus la rota de la Coopé.

lundi 4 août 2008

poètas


Bec : aimi melhor los aubres als fars. Los fars son faches per veire la nuèch. Mas esblaugisson tanben lo que los finta e lo despossedis de son pròpi agach. Los aubres , te donan de l'alenada al monde , van cercar la vida dins las prigondors de la tèrra e ça te gratolhla lo cèl. Donc Rene Char e Jean Giono fan partits de ma forèst e me l'amagan pas. ....

Cò qu'espanta aco de Char e de Giono , aquò's es que nascuts de Povença , ajant viscut e escrich en Provença , trapèron jamai l'envèja - mème per curiositat , de dubrir una pòrta sus la literatura provençala. I aguèt pas jamai òsmòsa , mème si Giono parlava lo provençal ambe los païsans quand èra emplegat de banca.

Los quasèrns del mièjorn: quand me pensi als
quasèrns del mièjorn , sentis encara mon còr batre . M'amagini encara montant los escalièrs dins l'escurina d'un copa-garganta. Dabant la pòrta un gat giscla entre las cambas coma un peis negre rajat del Vièlh Pòrt : aquò's "Quasern" , vièlh coma un profeta . Quicha sus la soneta. Aquò's Marcelle Ballard que me dubris . Es nòu oras del sèr , un dimècres o un dijos. Jean Ballard ven me sarrar la man , me presenta a Jean Tortèl , Pierre Guerre e Jean Lartigue. Me daissi caser d'esmòu sus un cadièral pelat, ont deguèron se siere Paul Eluard, Saint John Perse, Paul Valery, Rene Daumal , Albert Camus, François Bertin, Andre Michaux , Jules Supervielle , Rene Char e los autres....

Accidents : B Manciet
... Los pòbles avançan gaire dins l'Istòria , o a pron pèna. Quna Istòria al just? Sem dins Euròpa , al meteis punt que del temps de Lois IX. L'Alemanha existis pas pus, come ne'n parlavem , Andreas von Strachwitz e ièu en 1950 . Una autra Alemanha , paura e stomacala es nascuda. Mas los dracs dels pòbles - mas qu'es un pòble? - lor subrevivon, sus tot lo continent . Aprèp las pausas de civilisacion , son reprès per una efervescença senhorejaira. Mon vièlh mèstre Rene Dupuis s'èra pas enganat .
Quand al "retrach" d'un vièlh coma ièu , non servis pas que de messorga. Los joves veson mai clar. La sapiença es pas que repapiatge . Vesètz Pinay un Apolon el tanben . Dins una Alemanha que tornava de prendre alen, sabiam totes ço que nos apreparava. Los vièlhs son cars e perilhos. Aquò's per que aderèri fa dos ans , a la Societat , fondada a Arcachon " dels Vielhs Malfasents"
E praquò , en 1947, ambe d'alemans , d'obediença siocialista, comunista o crestiana , aviai fondada a Manheim lo prumièr dels partits europencs degudament registrat. " Duc in altum!" disià Pie IX a un illustre landès impenitent e fòrça patèsent. Aquò's pron per dire que lo mèu occitanisme representarà per ièu qu'una part de la granda mosaica , mas una part indispensabla al montage del puzzle e sa combinatòri. ...

tirat de "Entre Gasconha e Provença" de J L Pouliquen