vendredi 25 janvier 2013

los reis son de retorn.....



I avia pas que la lum d'un calelh, del clara brun,
Sus la plaça estrecha, plegada d'escurina e d'amarum.
Tombèron d' estelas atudadas de fum, e de tristesa
Coma las belugas d'un fuòc de cosina de joinesa.
A pron pena se los vegèri los fachilhièrs, estranhes
Ambe son cap emplenat de messorgas, mentre tant
Quora chucavi a la tia pèl las lagremas de sal, e d'escruma
Una gota feruna per cada pota, gelada dins sa rosal,
Coma la que te tomba, cada ser per son nadal de barena
Venètz , venètz monde, levatz per saludar; la copa plena
lo gòt, dusca 'l front sens ren nos avidar , ajudatz nos
Avètz pas que de capejar, los reis tornan a son poder
Que nos l'aviam, l'avèm cregut, mas butatz vos, nos dison,
A ma drecha los paures estequits , a l'esquèrra los nècis ,
Solide nos i deuriam trobar un jorn que l'autan bufa .
Ten coma dison los borgeses , los paures i sufís la pauresa ;
Ten lor dona un dèt e te prena lo braç e la camba, lo demai;
Comprenguèri que nos volián tornar a la nòstra bestiesa
L'ausiguèri parlar del plond de la cambra ,dins ma solesa .
Me levèri d'un saut per lo trapar al còl, sens agantar la rauba
Mas lo paure , enchifrenat de seda , se cambièt en cagaròl.
La morala d'aquela istòria es coma la vitz sens fin d'un potz.
A mai cercatz , a mai i trobatz los mejans de la libertat.