vendredi 21 novembre 2008

Cultura occitana a Tolosa

dicha del jorn o provèrbis :

demandas a Matièu , qu'es pus mentur que ièu

Legit dins la setmana d' auèi:
lo cargat de la cultura occitana, de Tolosa, es nomenat, es un vèrd.
L'òme sosquèt un briu, abant de prendre en carga la cultura occitana , mas lo novèl conse de Tolosa , Senhèr Cohen li diguèt d'i anar. Que l'avia prometut. E i anèt.
Coma o diguèt Joan de Peiroton sus son blog , (veire lo blog de Joan Peiroton, e la videò), dins lo monde liure, es a dire, pas cap assistat, e per exemple, dins la Val d'Aran , i a un vertadièr ministre de la cultura, que bastis una politica culturala, e calcula per desenvelopar la cultura occitana gascona.
Per exemple, cada region alemanda , italiana, britanica ten un ministre de la cultura, e, coma diguèt senhèr Aliròl del POC, aquò's parièr dins d'Espanha. Cò que fa , que, pas un responsable de la cultura a l'estrangièr, capita de comprendre qu'i aja pas qu'un sol ministre per totas la regions françèsas,


Aici, aquò's pas çò mèsme , aici òm espera , suaudament , que los interessats prepausaran quicòm.
Aici aquò's la democracia, lo messatge es clar: volètz quicòm? lo vos cal anar querre.
Volètz de l'occitan? Vos cal far de prepausicions. De segur que cal far de prepausicions , mas pas sonque . Senon, lo non dich es clar : pas cap d'idèas? pas cap de benevolat? Doncas, pas de politica , pas d'argent.
De segur qu'es un pauc caricatural... Mas pas tant qu'aquò. Cò que vòl dire, qu'es rare, de veire un elegit, se cargar d'aquel problème de cultura occitana. Mantuns cops, l'òme se pensa onestament , qu'es pas aqui sonque, que per far lo relais, e per demandar la moneda, que ven de la demanda de la "basa". Se lo comandant es d'accòrdi. E sens èstre segur de la capitada!
Imaginatz un pauc , lo ministre de la culture a Paris dire : volèts de cultura? volètz far espelir lo françès, l'aparar contre l'anglès? mas de que volètz al just? Anatz , faguètz me lusir un project , puèi lo vos cal chifrar, puèi ièu lo prepausarai al comandant , e puèi ièu , vos tornarai dire, se lo mestre o vòl.
Es pas bèla vida?
La lenga es a mand de morir. E d'un biais lo cargat de cultura, se demanda "diaussis de qu'anèm far? , e demanda, a los que son cansats per lor trabalh d'occitaniste, çò que poirian voldrian far? De construsir una politica? e de prepausar quicòm.
Aital , l'elegit vèrd dins l'article de la Setmana dis , qu'a pensat a la normalisacion de la lenga. Que caldria una mena d'institut d'estudis catalan , coma se faguèt un jorn en Catalonha , per normalisar la lenga. Sai que coneis pas l'IEO .
E ben ièu prepausi de far un diccionari , e lo sonarem Lo Tresor del Felibrige, o lo diccionari de Laus, o lo d'Alibert , o lo de Rapin o d'un autre nom , qu'es dubèrt. Non?
Se tot va plan en 2009, me pareis que, benlèu, poirem soscar a una cadena de television regionala , en lenga nòstra, de compas ambe l'Aquitania e las autras regions occitanas. Lo cost es aisit de trobar, cal un cinquantenat de milions d'euros a partir entre las regions. Mas per las entresenhas , sufis de demandar al ministre de la cultura de la Val d'Aran qu'a jà fach.
Qu'es mens car, que lo TGV (que permetrà de montar a Paris en tres oras, çò que l'avion fa jà), alara que ne'n cal quatre per anar a Milhau, e pel moment que la RFF- SNCF a pas encara clavada la linha rovilhada .

Aici lo monde de drecha, coma d'esquèrra, an tant près la tissa d'esperar quicòm de l'astrada, la man parada, d'espèrar d'amont costat Paris, d'espèrar d'aval, los benvòlents, qu'aquò se compren plan ara, que los ciutadans n'ajan un brave sadol de la politica franchimanda.
Aquò's la vertadièira victòria de Paris, de los aver , matats coma tropelada de capons.

mercredi 19 novembre 2008

accident

lo principal aquò's la rosa! Dius!
Que van tuar Jaures d'un autre biais...



Accident (seguida)



Johan aviá la camba plegada jos el. Una fractura dobèrta. Aviá perdut la sang. Sus un lièch d’espinas . Romècs, brancas de cacièrs, e de pirancantas …Se disiá: qu' « anava se'n sortir , qu'anava conjurar lo malsòrt ».
Vejèt la cambra blanca e sa fenèstra bassa, que ressontava de la cascada, que regisclava al cèl de lièch, sas lusors fugitivas.
« Lineta ... Mas respond »
Un lièch d'espinas. L'arbilhon, e sas rasims espèssas de flors blancas, que nòlon a mèlh, a la prima, e qu'amaga al mitan sos millions d' espinas ferunas. Se sovenguèt d'un cabuç, tant perilhos. Als temps fòrça aluenhats, de las colonias de vacanças. Cossi se retrobèt al mitan d'una mata giganta, a l'abroa del bauç, a Canas la Boca. Los romècs li salvèron la vida , en lo clavelant de sos milas espinas , al dessus del voide, la boca blava , de las amoras , que caliá culhir sempre mai luenh. Aqueste còp, las espinas lo salvèron.
Benlèu que l'avián salvat un còp de mai. Las espinas coma las dels orsins. Calguèt de setmanas per las levar, las arrencar totas las puntas negras , que s'acrencavan prigondas, jos la pèl .
L'aureta frèsca , plegava las brancas dels caçiers . La sentiá a pro pena li bufar sul front. Las èrbas nautas se balançavan , al ras de sas gautas. L'esclairatge poderos , fasiá jà beluguejar las telas d'aranhas.
Aviá oblidat las escasenças de l'accident. Mas de que fasiá Lineta?
Un avion gigant passèt al ras de l'azuèlh. Un quadrireactor. E aqui , un autre tròç esquinç de memòria, venguèt s'empegar al puzzle, dels sovenirs escamplilhats. Èra un A 380. Aviá trabalhat sus l'A 380 al burèu d'estudias. Mai precisament aviá trabalhat, sus una de las pòrtas, de l' A 380, e , Lineta trabalhava ambe el, al meteis pretzfach , dins lo meteis membre , ambe un centenat de collègas;
Èra maridada. Se parlavan pas a la debuta. Praquò, las escasenças èran nombrosas de se parlar. Foguèsse pas, qu'a la pausa cafè.
La desfugissiá sonhosament , coma s'èra tant perilhosas, qu'una bèstia feruna.
Èra lor estranha relacion, coma la sonava, tre la debuta. Al despart , quora la vesiá pareisser, un senhal s'alucava dins son cap, que disiá : perilh atencion.

Voliá que demoresse, un simple relacion de trabalh . Dobtava de servar encara un bricon de sanetat, de luciditat, un instint de conservacion , de sapiesa, de santat mentala, e renegava contr'el , a n'aquesta epòca, de revertar tant, a l'umanitat crudèla. Segur de s'enganar, encara, a cada còp, tre que s'agissiá d'afaire de còr...Se pensava de tener de bonas desencusas , per pas espera, que que sia de la vida.
Sortiá a pro pena d'un divòrçi , e se sentiá pas la fòrça de dintrar dins l'arena , dels jòcs de la seduccion, o çò qu'i pòsca revertar, a una quista pietadosa de calor umana, encara mens femenèla. Sempre patissiá dels efaches, del grand fracatge de son maridatge, que lo perseguiá torjorn dins lo sòm.
Ausissiá encara la votz de l'ex tindar : « t'aimi li disiai , ièu non pas brica , respondiá la votz... Mas cossi posquèri t'aimar? Sias gròs tu, laid, vulgari. Aimi pas ta musica , tos libres, tos films Saps pas dansar. Me daissaràs l'ostal. N'as pas besonh tu! Sias egoïste e messorguièr, disiá la votz. »
Dius , caliá que s'arrestesse! La dolor dins la anca li emplenava ara, tot lo muscle de la cueissa, e seguiá lo nervis sciatic , per irradiar , sul costat drech del pompilh , dusca la vòlta plantari. Era castigat. Era sol.
Rotlava trop aviat? Qualqu'un li disiá de rotlar mens lèu...
Dius fasètz que s'arrestesse!

dimanche 16 novembre 2008

La crisi e lo demai

La crisi , Marius e lo governament


Valery diguèt un jorn :"e ben sabem ara que nautras civilisacions son mortalas "


E Marius me diguèt del meteis ton:


Savem ara que podem dire çò que volem.


Aquò’s aital que Marius , l’òme que tuba de longa , e escupis los gromèls entre las mans, m’agantèt a ièu, sens qu’i aja pas ren far.


- e per de qué fotre ? li respondèri al tubaire.

- per que gaita , coma son necis totes, me respondèt, sens vergonha.

Cal dire que Marius èra longarut de la comprenèla, a l’escòla,e, que ne’ n servèt una dent feruna contra’ls regents.

- a son colhas, e tu sias inteligent, sai que ; li diguèri en risent d’aurèlha.

- non diguèt, mas que ièu , disi pas que soi un sabentas…

- mas per fòrça qu’as pas jamai capitat lo certòche …

- e oc, mas tu, duganèl (Marius respectava ren, a començar per ièu) , as legit las novèlas ? N’i a pas un dels saberuts que devinhèt la crisi financièra ? Vertat ?

- vertat… mas èra previstable …

- degun… e ara son totes d’explicar per qué la crisi es arribada , alara que l’an pas vista arribar ?

- oc mas … donar de l’argent als paures per estajar…

- e uèi volon totes, de donar d’argent a las bancas, que ne son comolas, alara que las caissas serian voidas ? E que se i a un endrèch , ont i a d’argent , se troba dins las bancas, NON? las putaranhas de bancas non ?

- oc mas…

- e las entrepresas del CAC(a) 40, van far de beneficis mostruos en 2008…E las anm ajudar. La mafia.

- oc mas laissa me parlar

- mas de que poiras dire ?

- escota i a d’òmes al governament que se tracha de nòstre avenir …

- parlem … de qu’an fach?

- mas cada jorn…

- per exemple, ne’n vòls d’exemples, venon de portar l’atge de la retirada a seissanta, veire setanta ans . Lèu ne'n sortiran los vièlhs de las ostals de retirada, , per los tornar al trabalh aquelas putas bòrnhas. Es a dire que los joves, subre diplomats, o pas , poiran pas jamai trobar d’emplècs. Son nascuts del monde de la precaritat, qu’es una vergonha. E son a mand de destrusir la securitat sociala, dins los ostalasses de retirada , cal veire çò que fan als vièlhs, de los far minjar, tot mesclat, per ganhar de temps.

- que ?

- çò que te faran lèu

- puta mas laissa me parlar…

- oc vai i..

- los deputats se son vodats de tot tornar metre al nivèl…

- mas qu’es con . En se votant 15000 euro per mes, en se donant 5 annadas plenas de salaris a 15000 per mes. E 1500 euros a vida… Cal tot far petar.

- sias trop critica . Se pòd pas parlar ambe tu…

E m’en soi anat . Que Marius èra pas qu’un ase a l’escòla , qu’ai pas a escotar un òme que respecta ren acomençar per ieu. .