vendredi 29 août 2008

Exposicion universala 1855 Paris V Gelu

La paraula de V Gelu aprèp la vesita de l'exposicion universala de Paris de 1855 son premonitòris del sicut actual .

E encara semble l'evolucion es pas encara al bot....

De legir Nouvè Grane de V Gelu trabalh de G Goiran de l'Universita de Provença



A perpaus de la mecanisacion de l’agricultura e de la vesita a l’esposicion universala de 1855 a Paris

« Ara se li vitz clar dins lei brutei messonjàs(messorgas) dei gròssei manufacturas dei entreprenors gavats. Comptant sus sei belei promessas, d’armadas entieras de maluròs estorneus si son vengudas gitar sus d’aquelei grands chantiers ; mai en ren de temps lo grand chantier es devengut campàs., plen d’avausses , d’argielàs emé d’òrtigas. Jan –fai-tot que l’es encadenat, si li tirassa e li fa musa, emé lei dents lòngas , sieis mes de l’an !...

Aquò son de cavas(causas) que raton pas jamai . Es un fet clar coma lo jorn e conoissut de chascun ara perqué se’n vist la pròva de pertot ! Païs de mecanica, païs de misèria ; païs de bassessa, de bruticia e de crimis. Lei riches li venon fòrça richa riches ; mai lo paure monde l’atròva pas d’aiga a boara . Dins aquelei grands centres de fabricas e de trafics, arriba totjornun moment monte tot lo ben a passat entre mans de quauquei grands-gosiers ; perque l’òme alterat de fòrtuna ,au mai beu, au mai a de set!... Aquelei Gargantuans pòdon pas si gavar ensin fins qu’ais uelhs sensa que tot lo restant dei gents vengue mandianalaha pus maloroà que lei peiras de la grand rota... E alòr resta plus degun entremitan : a la plaça dau bònur veritable...

Per lo paure que capita plus de minjar:

D’aquela maniera lei victimas de la vapor ede l’engranagi sabòn dau mens en que se’n tenir sus lei sentiments de sei mestres ; sabon que li gardon lei madraires d’escuts (los manejaires d’escuts), lei princes de la fabricas. . E quand l’ovrièr paure e lo fabricant riche si mòstron sospichòs e enverinats l’un còntra l’autre , tant vum coma l’autre son dins la reson de son pròpre drech. Solament la blança entre elei es jamai drecha quand la justicia dei jugis s’en mela!...

Aumens se degun lei galejavan dins sa miseria , aquelei forçats de l’atelier!... Lei mestres sensa fegi deurriàn fremir de veire sa chorma( sa còla) tant bassa e tant sotieva ; e s’amuson a li faire de prònes ( prèchas ) !... L’ama li trambla pas d’escrasar la paurilha ; e puei ti diran sensa crenta au premier mandiant vengut qu’aurà jamai poscut trachir maugrat son coragi, sa bona volontat , son bon c{or e sa fòrça : “ fai coma ièu ; susa, maluros , e survendràs ! Lo travalh es totjorn lo paire de la fòrtuna!... O! Que nani ! qu’es pas lo tot de susar !... Lo trabalh a fòrça enfants bastards!... “ Aquò va selon!... Se en fòrça travalhant si venia fòrça riche , leis ais (ases) portarian lo bast(la carga) d’òr!...

E per la Borsa:

“ Vòstra borsa a degalhat la França jusqu’a l’òsse , e sens remissien . Es venguda faire liqueta au travalhador qu’avia lo mai d’estomac , per acampar quauquei sòus a la longa e a la fòrça dau ponhet . Es venguda l’ensinhar qu’era un beligàs de ramar quaranta ans sensa espoar, de veire arrondir son molonet , quand , ren qu’au simple trafic d’aquelei assignats , disn un solet mes , e meme mens , si podià faire una richissima fòrtuna en va prenent a l’aise!...

mercredi 27 août 2008

Kleminssa Hysaurias

Auèi que nòstra lenga es pas que l'ombra de çò que foguèt un còp èra, D'unes òmes braves an volgut l'aparar del vièlhum e de l'oblid. L'an escricha a l'article 75 , al paragrafe 3 de l'alinéa 2 del tresen capitol de la ochenta pagina , que dubris un nòta de bas d'envètg ambe las remarcas , vergonhosas a l'estampaire   , fuèlhet mobil   que se pòd destacar , per escriure quicòm  se l'envètja vos ven , ont tot simplament gredonar se per astre n'avem ren jos la man per o far , pel cas onte seriatz a las rendas als comuns.
Mas çò que saviatz pas nòstres aparaires corajos, es qu'entre que França s'asinhalava al monde , coma de costuma, tal l' astre cobesut  de la democracia , dels drèches de l'òme e qualques còps de la femna, e ben qualques cercaires israelians, de l'universitat de Tel Aviv , en furgant la terra sus l'iscla de Citèra , trobèron una citara , e un parelh de crotales( de mena de campanetas)  .  Pareis de ren , veire. 
Quand l'un del saventas alisèt lo margue de la citara , sautèt com'un cabrit, tal un falord. Son companh l'agachèt de la coa de l'uèlh en se disent que lo paure , sai qu'èra madur per la retirada(plaça als joves) .  Mas l'autre mormolhejèt quicòm en mostrant la citara.   Lo companh auçèt las espatlas d'un gèst fataliste e toquèt el tanben. E tanben faguèt la cabriòla coma un gusaras . E coma quitèt pas de tener lo margue , quitèt pus de dansar.  
A la fin tombèt estavanit .
Al revèlh, diguèt a l'autre que lo cresia al darrièr badalh: e ben paure qu'èri estat dansar coma jamai , ambe una joinessa , t'a prometi   que savia i far  la mandra. La filha se sonava Kleminssa Hysaurias , que lo tipe que s'i coneissia plan en ortografa  , per que venia de França , un païs que parla de mai en mai Anglès, mas qu'i coneis fòrça lo biais de tot emmesclar del punt de vist de l'ortografa. ( qu'uei, es pas de creire que i a en a que volon pas cap escriure dins lor lenga, françèsa,  per causa que trova qu'es pas lor lenga) Brèu  quand tornèt entre los viudants diguèt que la filha se sonava Isaure e qu'èra una rusadeta que li virèt la sang.
Quitèt la companhia  e refusèt d'aqui enlà de  contunhar son mestièr de grata-merda coma diguèt.
 Un matin partiguèt dins la montanha . Aquò's dos jorns pus tard que descubriguèron la despareguda de la citara . Las recercas per lo ( e la)  trovar  foguèron vanas.  Ren, ni mai ni fotre mai. 
Los autres se'n tornèron a Tel Aviv e lo daissèron ambe los grègis que se trufavon  de tota aquela còla de calucs, a las colhas pendantas.  Triste  de dire.
Enfin un jorn lo vejèron correr coma un conilh, al long de la pista de l'aeròpòrt, ambe la citara a la man . E dansava nud lo pauret.  Lo trapèron coma un parpalhòl al fialat. Sosriguèt bestiament .  
Que per astre un òme ausiguèt sas paraulas , totjorn çà mème:
-" o Clemença me fara crevar de plaser.... O Clemença me farà crevar de plaser. O que sias goluda...."
Se calèt l'infirmièr maltès , mas me las diguèt a ièu que viatjava  coma tota la tropelada de toristalha qu'emerda lo monde entièr l' estiu e l'ivern . 
Sul còp me diguèri ièu tanben qu'èra una pèrda per las scienças , puèi que lo tipe pareissia fotralament uros, puèi qu'avia degut veire quicòm de plan polid. Enfin un jorn  me prenguèt l'envèja urgenta d'escotar lo cant de Clemença, pas qu'un còp.  
Es aital que vendrà cabord ressegava la maire.  Es aital qu'o venguèri... 
 E dempuèi es ièu que furga dins lo clapas de l'iscla. 
Aqui dessus , esboçèri  lo pantais  doç que m'arriba de far pels chèstres a l'ombra d'un olivièr, dins la nolor de la farigola... 
Mas vos  cal saupre, que i a pas sonque de plaça per dos, sus aquel isclèta assucada de calorassa.

lundi 25 août 2008

clemença al banh


A la sorga frèsca al fond del valat,
Tre l'alba lèvada dins l'aire gelat,
Los aucèls que gaitan sens la devinhar,
I a pas que lo pastre a se desuèlhar.
Qu' a la quitia vila que faria son tren,
Sens que cap de monde li trova d'engenh
Praquò qu'un còp pause son agach estranh
Per que lo monde quite de far son caganh
Plegada sonque dins son buf d'argent.
Per sa pèl nusa voldriam tornar jovent.
Tornamai èstre nen per se sarrar al sen
De borrilhs davalon en amagant mos pas.
De que serviria de trapar las plumas .
Que volan dins los rais del solèlh levant.
Deman fara bel temps , aura pas cap d'alena
Per teisser de ren , a sos vestits de reina,
Qu'un aucèl vengue pas la velar, de son ala.
Sai qu'un matin divenc que me faria reial.

dimanche 24 août 2008

Peire II d' ARAGON


Lo 12 setembre de 1213 a Mureth


Lo cronicaire Mathieu de Paris escriu :

Lo comte de Monfòrt aprenguèt per sos espions que lo Rei d'Aragon èra a mand de passar a taula e cridèt:
-" li donarai lo primièr plat."

E lo rei foguèt tuat dis Mathieu Paris dabant d'aver minjat tres bocadas de pan...

Pròva qu'esperava pas qu'aquò per atacar lo Simon e qu'aital trobèt rei desvestit (de sas armas), e dins l'impossibilitat de se preparar lèu per s' aparar el ambe sa mainada.
Onte es aquesta carga epica de la cavalria de Monfort?