vendredi 31 octobre 2008

Of Mices and Men (seguida)

Of Mices and Men
J Steinbeck


o
Mirgas e Mascles
En Oc

pintradura inspirada de Manet e que finguèt coma una de Gauguin!!! Vai te far f...



Jòrdi estudiava sas cartas ambe atencion.
-aquò’s pas polid de dire de causas aital, diguèt. Lo vièlh se’n trobèt rassegurat. Lo Jòrdi aviá dich sa reprovacion. Ara se sentiguèt sul fèrm, e parlèt ambe mai de fisança.
-espera un pauc, de veire la femna a Curley.
Jòrdi copèt las cartas tornamai, e las enreguèt en fòrma de reüssida, suaudament, sonhosament.
-polida ? respondèt per escasença.
-Òc. Bela…mas…
-mas que ?
-ben … Sembla una cabra.
-A òc ben ? Maridada dempuèi quinze jorns e rusada, e ? Aquò’s , benlèu çò que lo fa venir perpinha al Curley?
-que la vejèt clucar de l’uèlh a Slim. Slim es un òme qu’adusa los muòls Un tipe de prumièra. Slim a pas besonh de bòtas de talons nauts per trabalhar al gran. A mai l’ai vist clucar de l’uèlh a Slim. Curley vejèt ren d’aquò. Amai la vejèt encara far de l’uèlh a Carlson.
Jòrdi jogava l’indiferencia.
- e ben, se se troba, anem nos rire, a çò que pareis.
Lo vièlh se levèt de la caissa.
-sabes çò que me pensi ?
Jòrdi respondèt pas.
-ben … me pensi que lo Curley maridèt una puta.
-seriá pas lo prumièr, diguèt Jòrdi. N’i a mantuns qu’o faguèron.
Lo vièlh partiguèt a la pòrta, e lo can vièlh levèt lo cap e agachèt a l‘entorn. Puèi se quilhèt penecosament, sus las patas per lo seguir.
-me cal sortir las grasalas pels òmes . Los carris son a mand d’arribar. Anètz cargar d’òrdi, vosautres ?
-òc.
- o diràs a Curley çò que te diguèri ?
-damne non.
- auràs pas que de la fintar, e veiràs s’es pas una puta.

E sortiguèt jos solèlh dardalhant.
Jòrdi pausava las cartas menimosament, fasiá de paquetons per tres. Pausèt quatre flors sus lo molon d’ases. Lo carrat de solelh èra ara sul ponde , e las moscas o traversavan coma de belugas. Un tindal d’arnèscs, e lo gemegal dels ais pesucament cargats ressontiguèron defòra. Un crid clar tindèt luenh.
-palefrenièr… òòò ! palefrenièr !
E en seguida :
-mila Dius, ont es passat ‘quela puta de negre ?
Jòrdi badava la reüssida , pèi mesclèt las cartas e se revirèt a Lennie. Jagut sul lièch, Lennie l’espiava .
-escota Lennie , que i a pas de que rire, de tot aquò. Me fa paur. Vas te trapar d’enganas ambe aquel òme , lo Curley. Ne'n vejèri jà, d' aquela mena de tipe. Coma se diriá, faguèt aquò per te tastar. S’amagina que t’as espaurugat, e te fotrà lo punh sul morre a la prumièra escasença.

mercredi 29 octobre 2008

Mirgas e Mascles


Of Mices and Men.

J Steinbeck.


O

Mirgas e Mascles.


Pintradura ambe artweaver e wacom; inspirada de Magdelana penecosa. De la Tour.


-escotavi pas, m’èra sonque arrestat a l’ombra, una minuta, per rasclar lo can. Veni juste d’acabar de me netejar las mans.

-aviás l’aurèlha, a çò que se disiá apraici diguèt Jòrdi. Aimi pas lo monde que foton son nas dins las mieunas afars.

Lo vièlh, vergonhos, fintèt Jòrdi, puèi Lennie, puèi Jòrdi tornamai.

-veniai d’arribar diguèt. Ausiguèri ren de çò que disiatz. Dins un ranch, nos devem pas escotar çò que se resconta, e se devem pas pausar de questions.

-aquò’s la vertat, diguèt Jòrdi, un pauc amiadat, si òm vòl servar la plaça.

Mas qu’èra rassegurat per la responsa del vièlh.

-ven te seire ambe nosautres diguèt. Qu’es fotrament vièlh aquete can.

-E òc que l’ai dempuèi qu’èra pichonèl. Bon Dius qu’èra un crane pastre, quand èra mai jove.

- de que ne dises tu del patron ?

- pas mal lo tipe , sembla bon.

-aquò’s un brave tipe, capejèt lo vièlh. Cal saber lo prendre.

A n’aqueste moment , un jove dintrèt dins la cambra. Un jove brun, als uèlhs negres, als pèlses cresputs. Aviá encara un gant de trabalh de passat, a la man esquèrra, e, coma lo patron èra cauçat de bòtas del talon naut.

-l’as vist mon paire ? Demandèt.

Lo vièlh diguèt :

-èra aici fa una menuta, Curley. Es anat a la cosina, crèsi.

-me’n vau assatjar de lo trapar, diguèt Curley.

Sos uèlhs se pausèron suls novèls venguts e s’arrestèron.

Fissèt sècarosament Jòrdi, puèi Lennie.

Pauc a pauc, sos braçes se repleguèron als coides e sarrèt los punhs. S’enreddèt, pleguèt lèugièrament los genolhs. Son agach èra a l’encòp calculator e batalhaire. De se veire fissat aital, Lennie, geinat, agitèt los pèds nerviosament. Curley, doçament se sarrèt al ras d’el.

- son vosautres los novèls que lo mèu paire esperava ?

- venem juste d’arribar, faguèt Jòrdi.

- Laissa parla lo grand.

Lennie se trotilhava, confus.

Jòrdi diguèt :

- e se , per astre, teniá pas cap l’enveja de parlar ?

Curley se revirèt d’un còp.

-mila Dius, caldrà ben que reponde s’òm li parla . E qual te prga de te mesclar de tot aquò ?

-òm viatja de compas, diguèt Jòrdi frèscament.

-Ò ! Alara es coma aquò ?

Jòrdi èra crispat, imobil.

- e òc, aquò’s coma aquò.

Coam un perdut Lennie agachava Jòrdi parlar, per saupre de que far.

-e vòls pas laissa parlar lo grand, vertat ?

-pòd parlar, se li pren l’enveja de dire quicòm.

Faguèt un sinhe lèugièr a Lennie.

-venem just d’arribar, diguèt Lennie doçament.

Carley l’agachèt fissament.

-e ben, lo còp que ven , li caldrà respondre quand òm i parlarà.

lundi 27 octobre 2008

Mirgas e Mascles

Of Mices and Men

J Steinbeck.



o


Mirgas e Mascles



pintradura inspirada per la dòna del pesolh de De de Latour




-vos vau dire… Diguèt , fin finala, lo darrièr tipe qu’aguèt lo lièch èra fabre. .. Un brave bogre , que se trovava jamai net. Se lavava las mans même aprèp lo repais.

-alara , consi se far qu’i aviá pesolhs…

Jòrdi sentissiá la colera montar doçament. Lennie pausèt la saca sul lièch e se seiguèt . Agachèt Jòrdi la boca badanta.

-me’n vau vos dire, diguèt lo vièlh, aquel faure se sonava Whitney , diguèt lo vièlh , èra una mena de tipe qu’auriá escampilhat de pertot , aqueste dacòs, per que i ajèsse pas de pesolinas … Pas que, per mai de seguretat, comprenètz ? Me’n vau vos dire çò qu’aviá coma tissa de far… A taula qu’espelucava las patanans bolhidas, e, levava la pus pichona taca . E qu’i ajèsse un punt roge sus un uòu, caliá que zo rasclèsse. Finalament , partiguèt per causa de la noiridura. Vejètz , avètz aqui aquela mena de tipe qu’èra… net. Lo dimenge se vestissiá totjorn , mèsme se sortissiá pas, passava la garvata , e, puèi demorava seitut dins la cambra.

-Ne’n soi pas tant segur qu’aquò diguèt lo Jòrdi septic. Per de qué partiguèt alara, e de que ne diguessètz ?

Lo vièlh metèt la boita jauna dins la pòcha e frètèt del punh la gauta mal rasada, eiriçada de pèls blancs.

-Ben … Partiguèt simplament coma aquò, coma òm fai . Diguèt qu’èra per causa de noiridura.

Aviá envèja de cambiar . Donèt cap d’autras rasons que la noiridura. Diguèt sonque un ser : « donatz çò que devètz » coma fasem totjorn.

Jòrdi levèt lo matalas e fintèt dejos. Se clinèt e inpectèt la tela , menimosament . Sul pic Lennie se levèt e faguèt la meteissa causa per lo sèu lièch. Finalament Jòrdi pareguèt satisfach. Desrotlèt la saca , pausèt las afars sus la laissa, son rasador, un boçin de savon , un botelhon de pilulas , son liniment , e son braçalet de cuèr. En seguida faguèt menimosament lo lièch ambe las cobertas. Lo vièlh diguèt :

- me pensi que lo patron serà aqui dins una menuta. Solide qu’èra furios, aprèp vosautres, quand vos vejèt pas aqueste matin. S’adusiguèt tot drèch ont dejunavan e diguèt :

- Ont que son estats fotuts lo camp los novèls ? E amai cridèt lo palefrenièr.

Jòrdi escafèt un plec sul lièch.

-gulèt al palefrenièr

-e òc, vos vau dire , que lo palefrenièr es negre.

-un negre, e?

-e òc , un brave tipe. Que ten l’esquina torçuda , la ont se trapèt un còp de pèd de caval . Lo patron l‘atrapa quand s’encanissa. Mas que lo palefrenièr se’n chauta . Legis de longa. A de libres de pertot dins la sia cambra.

-de qu’es aquela mena de tipe lo patron ? demandèt Jòrdi

-oc ! es pron gente. Se met en rabia d’unes còps, mas es pron gente. Me’n vau vos dire, sabètz pas çò que faguèt per Nadal ? E ben nos portèt un galon de wiskey, aici meteis e diguèt : « beguètz vòstre sadol , valents, que i a pas cap qu’un Nadal per annada »

-per de vrai ? Tot un galon ?

-coma vos disi . Bon Dius , çò qu’avem risut ! Avem daissat venir lo negre , aquesta serada. I a un pichòr rotlièr , se sona Smitty, que se metèt aprèp lo negre. Même que se’n tirèt plan. Los òmes li enebiguèron de se servir dels pèds, alara aquò’s lo negre que l’aguèt . Mas qu’ajèsse lo drèch de se servir de la savata , que lo Smitty l’auriá tuat al negre . Los òmes diguèron que per causa que lo negre tenia l’esquina torçuda, Smitty deuriá pas se servi dels pèds.

S‘arrestèt un briu per se gostar lo remembre :

-aprèp tot aquò , los òmes son totis anats festejar a Soledad . Que ièu , i soi pas anat . Que n’ai perdut lo gost.

Lennie acavava de far lo lièch. Tornamai , la cadaula de fusta se levèt, e la pòrta se dubriguèt. Un omenon calossut se teniá sul pas. Portava de bragas de couti blau, e una camisa de flanèla, un gilet desbotonat, e un veston negre. Se teniá los dets gros dins la cenche, de cada costat de la bocla d’acier carrada. Èra coifat d’un vièlh calistre , brun, e portava de bòtas dels talons nauts , ambe d’eperons, pròva qu’èra pas un jornalièr.

Lo vièlh jitèt un agach rapid,e, rebalant los pèds, anèt a la pòrta , en se fregant la barba del punh.

-venon juste d’arrivar, diguèt

Passèt prèp del aptron e sortiguèt . Lo patron s’avançèt dins la cambra a passes pichons e rapides, coma o fariá un òme de las cambas tròp grassas.

- escriguèri a Murray and Ready , que me caliá dos òmes aqueste matin . Avètz las cartas de trabalh ?

Jòrdi cerquèt dins la pòcha e sortiguèt los bons e, los donèt al patron.

-aquò’s pas la fauta de Murray and Ready . Vesi aqui escrich , sus aquesta carta qu’èran estats sensats èstre aici aqueste matin , d’ora per trabalahar.

Jòrdi fintèt sos pèds.

-lo caufaire de l’autòbus nos metèt dedins diguèt. Nos calguèt marchar detz milles. Diguèt qu’èran arribats alara qu’ èran pas. Poguèrem pas trobar degun per nos adusir aqueste matin.

Lo patron cluquèt :

-me calguèt envejar los carris de grans ambe dos òmes de mens. Aquò serviriá de ren de partir ara. Esperarètz aici dusca’l dinar.