mercredi 2 juillet 2008

Avètz vòstres papèls?.


Vesètz plan a esquèrra , l'òme al quépi que ten un can , al cap de la cadena. Es un senator franchimand que susvèlha la diversitat culturala françèsa. Fa gaire d'esquèrra del comunistes, al quite front nacional levats los socialistes en encara , mas es que son encara socialistes Melanchon , Charasse, e los autres? son tots venguts cans de garda.
Mantuns còps l'òme qu'apara aital la lenga de Dupont, Durand , Duduche, es un emigrat novèl, excusatz que soi raciste sonque ame lo front nacional, integrat , ( es a dire qu'a tot oblidat de sas raices, per venir com' un pòrre) qu'encapèt, aprèp maites susadas, de trapar lèu que los autres, las règlas de gramaticas , fòrça complicadas que l'academia s'agrada de farlabicar , lo mai possible , en esperant que lo nivèl de complexitat de la gramatica, provarà la nautor de la lenga e sa superioritat sus las autras .
Mas qu'aquò's pas la lenga que fa la grandor d'un païs , mas l'engenh d'unes escrivans , o lo d'un pòble(qualques còps) quand fa sa revolucion en 1792 en 1830 en 1848....1968 (lo darrièr pet pichon) Per exemple. Paure que tot aquò se debanèt fa bel briu...
Ambe son can que caga de pertot l 'òme al quepi es a mand de s'arrapar un vial que monta mai que mai. Cap al solèlh que non , l'òme gaita del costat del mièjorn , onte arriban de longa los paures bogres . E qu'en anant cap al solèlh es segur de ne trapar.
Los drèches de l'òme? Que de mai bèl. Cada òme nais liure , de pensar , de sa religion , sa lenga , e patin cofin...........
mas ont diable an metut lo papièr pel cuòl?
Cada òme a de poder trapar un trabalh, l' escòla pels sèus mainatges, dèu pas èstre empresonat, secutar, per sas idèas. Ne'n plorariai tant es bèla la teoria....
Mas qual amaguèt lo papièr cuòl?
En França aquela desclaracion se sona la desclaracion des drèches de l'òme ( de l'òme donc e pas encara de la femna, que trapèt lo drèch de votar en 1947 , sonque per empescar l'esquèrra de ganhar, cal pas quichar sus las libertats) e del ciutadan.
Mas diga me ; a l'ora ont tot es escampat als quatre vents , vendut als fons de pension , a l'ora onte tot l'eiretage es mascanhat, cremat, per donar a qualques rics un pauc mai de riquèsa. A l'ora ont totes los sistèmes de santat , d'educacion , de transpòrt , espetan, ont totes los grands servicis publics , son desmargats per lo profièch d' una còla de pauc vals.
De que nos fan cagar ame la lenga de la republica , la menaca sus l'exagona, la mission etèrna de la França , lo pretendut respect de la diversitat? De qual drèch? A l'ora ont nos van meisser dins l'assieta de la manjiscla als OGM, de que vòl dire la dicha de 1789? Segond que la pacha demòraria encara verga, linda , clara coma a la debuta de l'an 1.
Alara nos an creat un novèl espandi de juòc , que se sona l'UE . Es un pichòt airal , paures , onte los pòbles podon a pron pèna se deslargar. Coma an de nos cabuçar las pagas , nos an atropelats coma se volian milhor nos aplechar per un chapla mai grand que los dos darrièrs...Un còp de mai , nos an encadenats dins un cagador gigant que se sona l'Euròpa...
Mas qual se sèrv de la constitucion al comuns?
Se trufa de nosautres non?
Te qu'espèri dempuèi mièja ora als cagadors sens papièr... Me damne e degun per m'ausir. Vergonha
- O i a qualqu'un? que me cal de papièr...
Disia donc que la pacha solidaria es espetada. La solidaritat existis pas pus , ara aquò's cadun per se. Lo primièr arribat espèra l'autra o l'espèra pas... Alara que cadun torna trapar sa libertat de can magre e malaut coma lo de Bunuèl dins lo film. Sabètz ; se passa un pauc coma dins un coble , quand l'un esquinça lo pacte e que l'autre , tanlèu compren que tot es acabat... E tira vers la vesina mai polida , una catalana que fa la gimnastica sens sosten, que li fa coco al fenèstron...
Mas mila dius qual me respondrà un jorn? A me! Que tengan la foira coma ièu, auèi, e faran pas tant los malinasses... Salopasses d'ensordats....
Qu'aviai pausat aqui lo libre espès de la constitucion per que cadun pòsca un pauc s'assabentar. Aimi de legir al cagador . Daissi l'èr dintrar e aquò me fa de ben als budèls.
Aital qu'ai legit qu'un fum d'òmes se fasia d'AVC als cagadors... E me pensi que la legidura de la constitucion me fa soscar e me desliura d'un biais .
Mas ara compreni que lo monde se'n chauta , subretot quand mesprèsan la cultura, e que lo mèstre volonta fòrça de s'eissugar, ame las paginas de .... e que quita pas de te far la leiçon ame l'unitat .
A te.... mas qualqu'un arriba. Qual diable pòd èsser?
Tindèt una votz raufelosa.
- vous avez vos papiers?
- mas que non monsur es ièu que ne'n vòli....
- a qui ai-je l'honneur?
Comprenguèri lèu qu' èra l`òme de l'imatge aqui dessus , quuna malastrada.... ame una tala caganha de tombar sus un academician....

lundi 30 juin 2008

mots


A la font

A la font sèca, i a d’ aucèls que venon biure.

A la font sèca mantuns còps, s’amasson sens vergonha.

Los aucèls paures que venon biure un rai de mèl.

D’ aucèls menuts que s’avidan al solhèl

D’aucèls se volètz, que n’i a de tota mena.

De pichòts que parla sens prendre alena.

De vèrds , coma d’aucèls d’Amasonia.


Que cantan cada jorn la mème simfonia.

O que parlon del nas, gorbatasses pus bèls

Que se sonan la nuèch, en se manjan los uèlhs.

De los que son mòrts sus la rota estrècha

D’autres que manjan de micas a l’òrt.

Las granas , o la sang que gota d’un mòrt.

A cercar son arma per se ganhar l’infèrn.

Coma nos, estrangièrs al paire, a la maire

Ont penjar son lum ? Ont trobar sa sason ?

A la font sèca son d’ aujòls, lo cap pelat .

T’esperan per te parar una copa gispre .

Per dire de dire fòrt , las paraulas tindairas .

Per plorar pas, lo punh sarrat,

Al cap del braç, levat per res.

Per plorar pas o mens?

De que servis de tornar dire ?

Lo temps passa coma lo vent ?

Son totjorn aqui los aucèls a la font sèca.

Coma los còdols, mirgalhats , escrincelats

De las colors d’arcanèl a l’abroa de l’aiga

De las colors capudas que passan pas entre las bugadas

Sens qu’òm las trapan . Sens qu’òm las palpan

Mas qual es lo mal ? Tot es vengut trempa de rosada, de susor;

Quicòm pudis. Un òme que camina, sens pena, sens onor,

Que me disian los aujòls de me vestir de posca ,

La que tomba dels nivols als jorns sornes d’oblid.

Ba ,

daissa …

qu’i farem ?

tot aquò ven estranh.

me fiala entre los dèts.

Mas qu’es bèla la sabla de la mar.

De belugas , los rebats de las èrsas, dins las espigas.