samedi 15 décembre 2007

L'utilitat sociala d'una lenga


Aprenguem uèi que 6000 lengas son a mand de morir pel monde. E que donc l'occitan fa partit de las 6000 lengas a mand de crebar.
Uèi cal dire que i a un fum d'aparaires de tota mena que cercan de longas de rasons falsas.
Que lo mond la vòl pas pus parlar , qu'a pas pus cap d'utilitat . Que cal uèi aprendre l'englès o lo chinès . E
Ieu lor disi qu'an rason que lor cal aprendre l'englès e los chinès e que venon pas pus nos enganar ambe aquela idèa de l'occitan.
An pas pus la lor placa ambe nosautres.
Mas los joves completament destimborlats "montan" o se'n van trabalhar a Paris , a Londre o a Nio Iorq. Normal an pas pus de raiçes e parlan la lenga utilitaria, lo françès.
Qual es l'utilitat del françès diga me. La publicitat a la tele es englèsa. Lo françès es de mens en mens parlat de pertot. Dins totes los païses de l'est onte presavan la lenga de la revolucion , e dels dreches de l'òme; an quitat de lo parlar. Dins Africa los païses tre que lor avem copat la resorga del franc CFA an comprès . I a pas cap d'amor . La sola rason qu'avian de la parlar èra lo fach e lo demai d'un mond colonisaire que tenia lo porta monèda.
I a a pas cap de lenga qu'ajesse una utilitat . L'utilitat es ligada al poder economica.
E de tot biais es que cal demandar à un aucèl de demostrar qu'a lo drech de voletejar al dessus de son niu?
Quand vei l'alausata dançar dins los rais del solèlh e que me pren l'envèja de me laissar tombar dins la pichona mòrt es qu'ai beson de justificar tot aquò.
Lo françès espròvèt lo besonh d'aparar la sia cultura e la sia lenga.
Ne faguèt passar una lei a l'UNESCO ont se dis que cada pòble ten lo drech inagotable e democratic de parlar la sia lenga. La lei es pas una justificacion sai que?
La lei parla " DEL DRECH DEMOCRATIC FONDAMENTAL A LA SEUNA LENGA"
E d'unes nos prepauson de justificar nòstre drech de viure.
Benlèu que soi pas savant mai soi pas nèci.
A l'ora o la pus pichona comunautat de balkans troba normal son drech de viure . A l'ora onte Bascs , Catalans , Còrsa, Escosèses, Galèses, Galicians, Flamands e autres nosautres ne sem a nos demandar de que podria justificar l'aparament de la nòstra lenga?
Vergonha mas pas per ieu....
Deman los joves aprendron l'anglès .... mas l'amic françès enebira totjorn l'occitan.

mercredi 12 décembre 2007

Kadhafi escumenjat per la premsa françèsa

Onte que son los braves
Un pauc de coratge , un pauc d'onor, fa pas de mal...

Los mèstres del moment se fan las trenta cinq oras.

De savants venon parliquejar per dire que l'aiga monta , que lo glaç se fons.

Mas onte la serp anisa perira lo blat.

Un papa lutja contra la capòta.

Un pòpa lutja contra lo materialisme.

Un Imam lutja pas pus quand las femnas se fan descarrar ambe de l'acide.

Plòu de sang, de lagrèmas.

Las religions contunhan de nos assadolar dempuèi de sègles e de sègles las meteissas ensaladas.

Mon Dieu levatz nos las religions..

dimanche 9 décembre 2007

Fernand Deleris e Memòris

Deleris coneguèt l'Indochina al temps de l'esplandor coloniala. Après de nos aver mostrat la sia enfançia, capita de nos condusir pel camin qu'atraversèt , el lo pichòt pacan de Bors.
Nos escrich dins una lenga extraordinariament rica. Que soi de longa ambe lo diccionari. Qu'ai pas jamai legit un autor occitan tan provesit de mots de totas menas. Aqui un estrach que dona una teunha idèa puslèu.
Encara un còp me demandi consi un pichòt païsan de Roèrgue poguèt se tracar una tala rega???
Escriu...
Veniam de passar la forca de Rachgia . Una rota dubèrta a la circulacion de uèch oras del matin a las cinq del ser solament , pel manca de seguretat . Una rota espaurugad a aprè la vilòta de Thot Not ; plan mai qu'entre Cailay e lo transbordaire de Vinhlong.
Veniam de passar la forca de Longxuyen quand lo motor se bloquèt . Lo menaire butèt un brieu sul butafuòc ; tròp bel briu que descarguèt la bataria . Davalèrem. Lo menaire pellevèt lo capòt e se metèt a furgar. Ieu viravi e reviravi a l'entorn , a la man lo fusilh que m'avian balhat los militars de Canthò. Quand se'n mainèt , lo menaire me repoteguèt . "Estrematz -me aquel aplech , s'escridèt . Se que non, sèm dos òmes mòrts . Sus aquela rota un fusilh de guèrra val mai que doas vidas. "O faguèri sens quincar. El demarguèt los alucaires , bufèt dessus , sarrèt quauques bolons e m'ordonèt :" Vos cal butar . De vam se volètz pas jaire aici a la serena ." Butèri que butaras . Pas pro aviat que la veitura èra pegassuda , la rota planièra mas peiruda e enrodalada.
Un brave libre per totis los qu'aimon la lenga dins tota sa riquèsa, e una istòria vertadièra d'una vida de patiments e de capitadas.