samedi 20 septembre 2008

Le capitalisme nacionalisat

Vivem una epòca meravilhosa.
Que fa gaire se passava pas un jorn a la tele , sens qu'un tipe fòrça saberut venguesse nos explicar la superioritat del MERCAT.
Minc, Attali , Attala, los montanhards son aqui.
Lo mercat es milhor, lo privat a pas cap besonh de degun. Lo privat aquò's bon. Public val ren.
L'estat? : DEFORA.
Al punt que d'unes prechavan pas que per tot privatisar ; l'escòla, la religion , la policia , l'armada .... e qualques còps las femnas ( veire lo cas de la poligamia dins Arabia Saodita e païses islamics )
Totes los savantasses bufan . Quna paur!
Que Bush qu'es pas comuniste pareis, praquò ven de los sauvar de la roïna en donant, 2000 miliards de dollars de la saqueta del contribuable.
Que l'esquèrra françèsa que fa bel temps i a, las daissèt tombadas las nacionalisacions, en se disent, que i a pas cap que los ases que cambian pas d'idèa, se'n trova complètament capvirats. J Lang joga de la trompeta , Stauss Khan vòl nacionalisar lo FMI , Martina Aubry vòl privatisar Lille e Delanoèl vòl que lo grand Paris arriba dusca Londre per trapar los JO de 2013.
Benlèu que ten un gène de Stalin , lo Bush . Que même Spielberg gausèt pas d'imaginar un tal geste. 2000 miliards de las talhas, los americans qu'an pas encara de Secu , que nosautres serem lèu parièrs , van lor explicar un còp de mai que cal ajudar los panaires.
Visca la vida, tot es possible.

Que lo cuòl nos graumilhèja
Caminarèm en camisas

diguèt J Bodon

Urosament que lo françès es mai aluserpit , lo pòble lo mai inteligent de la Tèrra
Brèu lo monde liure es sauvat per la tecnica chinèsa plan coneguda dels françèses que pòd se resumir aital: privatisar los beneficis e nacionalisar las perdas. (exemple ELF)
Lo malauta serà garis? N'i aurà pron de miliards? Sabi pas.
Mas que soi segur que se passarà pas tres mèses sens que los meteisses nos tornon dire , sens tremolar e sens vergonha , que la lei del mercat dèu s'aplicar, que tot aquò èra pas qu'una palha sul camin dels progrès que , i a pas ren de milhor pels paures , subretot pels paures.... Que la lei del mercat aquò's la felicitat. Segur que per elses ,2000 miliards , i a pas ren de melhor.
E que tot dèu contunhar encara mai. E que tot contunhara i a pas de rason de cambiar quand òm es lo pòble lo pus rusat de la Tèrra. Qual ne'n podria dobtar?.

mardi 16 septembre 2008

poèta


Poeta a la fenestra .

Lo poèta gaita lo monde e l'enauçada dels estornèls .
Ausis lo mormolh del monde , e lo resson d'une oblid. Lo poèta mira lo cèl que cambia de color e de forma, e lo monde que miran la tèrra. Dis que lo temps passa e que lo monde vòl pas se virar cap a sa fugida. Lo monde vòl se carrar. Arriva quand tot va mal que lo monde tua lo poèta, que degun s'agrada pas de veire la Tèrra torna quand lo monde ensatja de se tenir drèch e de marchar , que crenh de tombar lo monde, pensatz un pauc, ambe la tèrra que fa 40000 qm en 24 oras .
Mas, vivant, qu'alara i a un poèta novèl que torna prendre la cançon per dire al monde, que sab pas çò que s'endeven lo temps , los raisves, los òmes quand se'n van totes endacom mai, que lo monde es òrre mantuns còps e patalin e patalan. E lo monde qu'enrabian de la dicha del poète.
E l'autre contunha e agacha pel fenestron dusc'al moment onte , ambe lo vièlhum s'acrenca sonque son retrach dabant lo trauquet que dona sus lo monde. E que vòl far creire qu'es totjorn aqui , l'uèlh viu, a l'espera. E lo monde ven l'arregardar lo retrach , coma fa ambe la Joconde que risolèja de contunh, e se dison lo monde:
- " quna idèa curiosa que de démorar aital sens artelhar , lo nas al ras de la fenèstra, levat drèch, sens pus parlar al monde, qu'es bèl aquel poète de se calar aital aprèp çò qu'escriguèt al temps del joventum" .
La vertat me la diguèt un poète.
Que sai que lo poète vòl pas , subretot , se far "aver" .
Aital que reverta lo passatgièr de la crosièra, que vòl aprofeichar d'a fons, pel prètz de la plaça, o benlèu, que sembla un clandestin que pana las imatjas, per son libre comol d'imatjas, que d'unes còps, sonque vòl pas mostrar als quites autres poètes, que li fan coco de sa fenèstra elses tanben, de la paur d'esser panat o que li mascanhan tot.
Pauc a chau pauc, ambe lo lassitge, que ten a pron pena, l'uèlh dubèrt, dusca'l cap del viatge, tot en tremolant de paur , coma los autres, mas que capitarà benlèu de morir benastruc entre los amics de la familha apatrida dels poètes, sovenirs e papèls, e tiradors comols d'istòrias desconegudas e d'escriches inacabats, per un pantais de vida ...
Aqui çò que diguèt lo poèta:
O crèsi que lo poète es pas qu' un òme qu'ensatja de n'estre un?

dimanche 14 septembre 2008

Occitanas 2008 de Mureth


Benoit es arrivat , mas aprèp d'estre anat a Paris.
Vendrà pas a Mureth ont i aguèt un dels mai grands chaple aprèp Besièrs.
Temps ancian , sovenirs fals, de veire.
Per que parlar d'istòria anciana.
Mas per que se remembrar d'unes chaples e pas los autres?
Que per un enfant qu'un chaple sia de 1213 o de 1830 o de 1942 aquò's çà mèsme non?
D'unes dison que cal oblidar mas pas tot. Ièu crèsi qu'oblidèm tròp de malastres e qu'aquò's causa que tot torna un jorn.
E que cal pas oblidar.
Que Nicolas volia son grand espectacle françès .
França filha ainada de la gleisa.
França laïca mas positiua? mai religiosa? , tornar ensenhar la religion a l'escòla laïca ? brèu dubrir tornamai las pòrtas, a tot çò qu'avem metut dos sègles per nos n'en desempegar . Nicola finirà Cardenal sai que.
Ambe Nicolas los mots volon plus ren dire, laïca positiua vòl dire religion a l'escòla laïca, vòl dire escòla ont França torna trobar la religion. La mòrt es la vida. Lo roge ven negre. Nicolas es comunista , socialista , liberal , capitaliste de tendencia mediatic
Vertat que Roma donèt Occitania a França. Qu' Occitania trabalhèt d'ara endavant gaire plus que la grandor de Paris. Castels de la Leira, Lovre , avengudas d'Haussman, metro e tot lo demai... L'engenh françès de tot panar e de cridar a l'engenh del panaire panat.
Fa gaire se diguèt sus França Cultura qu'i avia de Papas qu'avian d'enfants.
E mème qu' un filh de Papa venguèt Papa.
Coma un filh de patron. Qu'aquò's pas de creire.
Fa bel temps qu'i a pas agut de miracle a Lorda e que levat la Verja Maria que parlèt occitan a Bernadeta, Dius dèu pas aver tant qu'aquò enveja de se mesclar de los afars dels òmes, e que faguèt pas gaire de sinhes dempuèi....
Consi Roma pòd esperar se far perdonar los pecats òrras dels temps passats?
A mai consi los caps de las religions poderosas, podon esperar que lor Diu lor perdonara un jorn totes los mòrts de las guèrras de religion , las solas guèrras que separan los òmes per totjorn en fasent naisser una asirança prigonda que ren pòd entamenar. Las guèrras de religion si òm i regarda son las solas guèrras.
Que se troba auèi que son las guèrras de religions que fan encara uèi mai que mai de victimes.
Que fa que seguirem totes lo meteis camin , es a dire qu'anirèm totes al Paradis . Coma o cantèt Polnareff.