vendredi 23 mai 2008

Dijous 22 de mai


Uèi arser, me'n aneri far mon torn costumièr de barri. Cansat que me trobavi, qu'eri anat far un torn de pèsca d'alba. Del costat de Melles. Sabètz ont i va Melba l'Orsa. Aila Garona es mai que bèla. Per estre clar e quitar de parlar de pèsca subte : una trocha pas mai, doas tocas dins tota la vesprada. Bon lo me cal dire que la partida s'entamenèt mal.
Daissarem la veitura a las termas de Val d'Aran , a la doana. Es aital. Sabi pas pus qual prenguèt la decision. Mas se produsiguèt subte quicòm de malastros. Que lo Cristian te barrèt lo còfre ame las claus dedins.
Vije una polida mercedès gris metalisat daissada sola ame ten te polidament; lo Cristian te lo daissèt socitos :
-lo despertin
-lo telefona portable.
- la veitura a l'entorn del despertin sens comptar que lo Cristian doblidèt lo tira tap.
La jornada de pèsca començèt aital. Ame las claus embaradas. I a quicòm de curios dins la clavadura de las veituras. L'Alemanda se clava tre qu'as quichat la carta manhetica. Es a dire que se quicha lo boton e que buta la pòrta del còfre aprèp e ben se retroba clavada. Al contrari de la la Renault qu'ela se clavan pas las pòrtas qu'auriatz daissadas de dubèrtas al moment de quichar lo boton. Sabi que soi pas clar e que la vida es pas simpla, mas es aital e i cal plan s'acostumada a las claus.
Ai metuda la trocha d'en primièr per plan mostrat a Fani qu'èri plan anat a la pèsca . A costat i a la fotò de Mimi la cata negra que volia l'engolir. La jornada foguèt malastrosa que uèi qual pòd aimar una jornada que s'endeven per la recerca d'un telefona portabla. Per astre i a de monde brava . Un òme que menava la maire per una vesita al metge e que nos parèt son mobile. Sonèri donc la femna del mèu amic,(qu'el gausava pas) per li dire qu'èrem engarçat a l'abroa d'una rota passagièra que mena drèchament a Bossòts , lo paradis del pastaga mens car , de la saucissa bona , e del parlar gascon vertadièr qu'ausiguèri pas . Sens l'orsa Melba que faguèt un temps la una dels jornalets que senhalavan son assassinat per un que se seria senti amenaçat per la femenala ursidada, perqué li demandava lo camin de las fèdas.
Mas paura que per arribar al centre "vila" de Fos la citat frontièra entre la França e l'Espanha es a dire la Catalònha es a dire la Val d'Aran, que vòl dire Aran Val en Basc ; i a unes braves cinq quilomèstres que son malaisit de far ame las coirassas sus las cambas. Mas lo monde son braves qu'un autre , tornamai, volguèt plan me prèstar lo telefon per dire a Mercedès que l'esperiam a la fin de la pèsca, sul còp de tres oras e mièja de la vesprada.
Mas aquò's pas tot . Un còp minjat un pan de miga ame chocolat sem dabalats a Garona. Alara començèt la pluèja e coma avian près l'imper èra pas grèu tot aquò, levat que se trobavan clavats dinbs lo còfre!
Una ribièra de raisve, riu miravilhos, que cascalèja , que se ris e te sona de luenh, coma una Vahine sonaria un capitani Cook en ofriguent sos remolhs , sos vertolhons, sas gorgas prigondas negras onte s'acrencan de bartas amistados que revertan la borre espessa de Clemença Isaura vista costat felibrige, mas que te butar de te jitar coma un caluc ame la cana telescopica puntejada naut, tal un Kanaka que va minjar de blancs per Nadal, per la fèsta lubrica de las trochas nècias. Que i a al fons de cadun lo somi eternal de las trochas amistosas , frairenalas , aisidas de trapar e subrebèl lo miratge de la trocha giganta que s'amaga de segur jos un rocas e que fa pas que de t'esperar, tu, que t'a causida la bèstia nègra per ton ora de glòria , ta fotò dins la Despacha entre que la pòrta entre los braçes coma se l'avia sauvada mentre que la tuèt cop sèc , sus un cunh de codòl e que sab pas se cal sorire , o prendre un aire sorne , coma se te demandava encara se valia melhor ne finir, per que morisquèsse dins la flor de sa potencia , o se venia de foraviar l'umanitat d'un perilh mai grand que la pèsta negra.
Tot aquò se debanèt sens veire cap de peis. Mas sens cap de peis. Cal dire que Guintoli es en trin de nos construsir un rota novèla que sautara Fos mas pas Sant Beat, e que passara al ras de a ribièra. Qu'es bèla mai que bèla . Mas voide mai que voide. A la fin d'aquela perseguida sens pietat , un gardame tombèt del cèl, venguèt contrarotlar la vertat de mas diches e me far sortit mon pichòt cabucèl de trocha que frenissia solitaria , pas pus dempuèi dètz oras del matin
Cò que fa que nos demandem ara , vist que los pescaires son de mai en mai rares, consi se trobar que los peisses seguisson la meteissa absencia.
Puèi laiga de pluèja me degolinèt dins l'esquina dusca a las paternas. Me prenguèt una envèja naturala malaisida de complir prèp d'una rota internacionala. D'alhors lo papèl sopalin èra pas qu'un boçin blanc espelhandrat.
A quatre oras Mercedès nos culhiguèt coma d'estornèls dins un ventolet Siberian ? Sarravem las dents. Seria pas a femna d l'amic que l'aura abraçada . Li diguèri cent còps merce plan. Que me rosigava l'èime que sabiai pas s'ela avia trapada la clau d'escambi.
Un còp la veitura dubèrta , lo monde nos pareguèt mai amistos. Nos tornerem cap a Tolosa.
Podia granissar, neblar, o tombar de merda.
Era arrestat pel còp venent: lo cop venent aniriam a la Montanha Negra.
Segur que la reina de las trochas i a anisar.

mercredi 21 mai 2008

2 femnas dins lo cap....


Mas avia lo ventre confle de totas las momias qu'aviai engalatadas . Minjèri pas gaire. L'Alicia i fasia per m'emplenar la sièta mas ièu sentissia pas sonque lo fissadis del talent. Tenia una quitia sentida de lèugieretat , lo cap me virava un pauc. L'oncle avia alucat la radiò per escotar las informacions missantas que plovian aprèp la debordèlada de mai. Solide qu'aprèp las jornadas descabestradas d'aquel polit mes de mai, capitavam. Los françèses totas amassas avian causit la cambra blava azuèlh. La television e las radiòs avian fa de trabalh per espaurugat lo monde de provinça. Benlèu qu'ara foguèt la primièra leiçon la de la potençia del jornalisme de la tele. La drècha oblidèt jamai qu'una veitura que brutla a Paris , o dins la banlèga representa un fum d'electors una vèlha d'eleccion. Romegava l'oncle en ausiguent los jornalistes de la radiò, parliquejar de la " chienlit" , la mascarada qu'empescava lo bon françès de trabalhar , la còla de fainhantas de tota mena , ame los sindicats que prechavan per enauçar las pagas de misèra e l'esquèrra que n'en finissia pas d'aroïnar lo païs ame de paraulas demagogicas, que lo govern fasia pas el que las promessas que poguèsse tener , tot compte fach e rebatut , vistas las constrenchas e de l'obligacion de donar a cada actionari lo fruch de son esperença...

Ièu m'en chautavi. Ièu quitavi pas de pensar a l'ombra sus la terrassa. Que me plegava ame son perfum prigond, que ièu me chautavi pas pus de l'agach de l'oncle que m'espigava entre que somiavi . Ièu èri a l'espèra de Joana. A l'espèra d'Odile . La sopa fregissia dins l'assieta. Alicia me reganhèt dos o tres còps sens que li respondèssi . Savia que soscavi de la venguda de Joana. Aubòrèt un sorire trufarèl:

-sai que , vòls pas la far esperar? diguèt

-...

-m'escotas o te durmis jà...


Respondèri pas que li sorisia ara a Joana, a Odile, a totas doas. La lum del neon me blassava als uèlhs. Totas doas se mesclavan . Es a dire que l'una portava una rauba blanca , e l'autra la rauba de lin. Tot se mesclava per boçins, un troç de popa , una man , un anèl , una bocla, e las quitas colors de las cabeladuras. Odile tenia d'un còp dels pialses bruns de Joana, que li davalavan dusc'al reble...

Un còp de klaxon ressontiguèt dins la carrièra granda.

Alicia me butèt al coide. Eri temps d'i anar. Trescambèri per me levar. Los pès me pesavan un quintal. Alicia cascalejèt:

-mas va pas t'estabanir....

Passèri la vèsta vèrda prèstada de l'oncle , encapèt l'escalièr escur.

Joana trepejava. :

-alara mas de que fas?

Me prenguèt pèl braç . Sentiguèri sa man sèca dins ma man . Me parlèt dins l'aurèlha coma per me bufar un segret. « Veiras , anem a Palavas, aprèp avèm una sardinadas, dins la vinha del paire , t'agradas? »

Tot m'agradava d'ela . Demandavi pas que de la seguir, de pausar mon cap mai que pesuc , sus son ventre dolç , o dins lo val de sas popas . Escotar lo batament de son còr . Me diguèt de montar dabant a costat de Gerard, son amic e propriétari d'una Simca 1000 que butava a fons.


Agachèri l'estelada. La luna plena. L'accelaracion subte de l'autò m'empeguèt al sièti. E manquèri de m'amorrar al tablèu de conducha; qu' i avia pas de cenchas encara. Sentiguèri la man de Joana m'alisa lo suc « as pas mal? sabès que Gerard es un brave pilòte? » Ne'n dobtavi pas. Sus la corta linha drèche de la sortida del vilatge , lo comptador passèt 110.

Crentavi ren. Me'n chautavi. Me chautavi de tot. De'n re me venia la votz apasimanta de Joana que m'alisava la gauta. Assatjèri de seguir la discutida. Per Girard calia pas s'atardivar tròp a Palavas. Qu'èra totjorn çà même. La granda roda que vòls , un còp va plan en passant e encara. Joana renegava. « Ten que de la roda avem una vista mai polida sus totes los alentorns. »

La nuèch? Mas te trufa... non? Veirem que de la vinha avèm una vista plan melhora...De que ne'n pensas ?

Esperèri un briat. E causiguèri de los acontentar totes doas.

- « las doas son de veire non? »

Faguèron lo torn de la fèsta . Trapèri de ganhar tres botèlhas de vin al tir dels pipas d'argile blanca. Las fisèri a Girard per las pausar a la veitura.

Joana sautava sus plaça. Girard fasia lo morre. Se laguiava.

A la fin Joana volguèt far un torn amb ièu sus la roda giganta. Girard volguèt pas i montar. Solide que me sièguèt contre ela lo còr disturbelat. La roda boleguèt dapassèt cap al cèl nègre traucat per los millions de fuòcs de lusètas amistosas, que clinhavan per nos, lors colors irisadas. Me pareissia qu'anavan de compas ame mon èime entre que montavem al paradis. Joana se sarrèt. Un ventolet frèsc nos fasia sentir la calor de nòtre joventut, que passava, coma un rajal d'amor, sens pena per la tèla fina del vestit d'estiu. Sentiguèri sa nolor mesclada a la mèuna quand se clinèt sa boca vèrs ièu , per me liurar la carn ròsa de sas pòts.

Puèi pausèri son cap sus mon espatla . L'eternitat avia parada son ala sus nautres. Me pareguèt qu'auriai pogut demorar aital , sus un sieti de fusta de la granda roda de Palavas las Ersas entre l'eternitat. Amai que sens pensar , ma man quichava la popa que se carrava de sa rufor.

Quand de torns faguèrem? A bèure a la boca de l'autra la promessa de se sarra encara mai, dusca çò que los vestits venguts inutiles , poguessem chucar l'amor novèl dusc'al fons de nòstras eimes, estorrar las ultimas gotas saladas de sa pèl.

La fintèt. Me considerèt tremolanta. Maladrèchament cerquèri de la sostar. Me rebutèt. S'aluenhèt quand cerquèt de li prendre la man?

Girard nos cridèt de luenh. Esperava a la veitura.

Joana me daissèt pas montar dabant.

Joana se calèt tot lo viatge. Praquò Girard fasia mervèlhas. Cada viratge de la rota poscosa, los pneumatics crainavan .

Per que d'un còp, m'asirava aital? De que li avia fach ?

Ren. Quitèt pas d'o me demandar sens trobar responsas.

Non sabia consi far d'aqueste amor subte, e de la rabia que sentissiai montar dins ela.

Mièja nuèch tindèt a las campanas d'una gleisa aluenhada. Eri partit aqueste matin per très jorns de permession. Sai que atanben tot aquò èra tròp grand per ièu.

lundi 19 mai 2008

doas femnas 2.. En 1968


Joana portava un rauba de lin, un chic transparenta, lèugièrament blasada, coma s 'avia pas aguda lo temps d'i passar un còp de fèr, mas se portava coma aquò, èra volgut , tal lo riban dins los pialses que li donava encara mai l'èr d'una comunianta. Li sarrava las ancas una cencha gròssa ame una bocla de coire en forma de còr. Portava d'espardèlhas finas que mostravan d' onglas pinturluradas de roge sang. Quand alenava, gaitavi son pitre se soslevar, e los popèlhs puntar lor quite bec de colomba blanca. Lo cap me dolia. Joana me convidèt:

-Alan t'agradarias d'anar a la fèsta de Palavas?

-Oc mas que vòls, qu'ai pas de veitura....

-Te'n faguès pas que i a la d'un amic mèu...


Mas subte fronzèt l'arc negre de sas ussas polidonèlas:

-Mas sai que sias cansat pel viatge benlèu...?


-Mas que non , m'agrada mai que mai d'i anar... sabès

Joana me trapèt per la marga de la camisa . Me pensèri que tardaria pas de veire l'usura del còl de decelar l'estat de la mia paura vestidura. Mas Non. Faguèt mina de me levar una posca e m'alisèt al plèc del braç... Plantèt sos uèlhs vèrds de Santa dins los mèus uèlhons vergonhos. Sentiguèri la tressusor me prendre las tempas. Bredonejèri quicòm tal un gorbat enraumat . Ela se revirèt d'un còp en fasent tindar la cadeneta d'aur del ponhal e la tièra de perlas finas de coralh blanc e roge .

- vendrem te cercar a las noù se vòls ...?

- va plan de segur, i pòds comptar ... Merce ... Totara ... Sias brava ...

Alicia m'espiava entre que li parlavi. Per Alicia , Joana èra lo milhor partit. Que disia qu'un dròlle come ièu, jove d'aquel atge pòd pas se tener de far d'asenadas, e qu'es quite pas capable de causir çò que li va milhor...Brèu un garçon de mon atge es tojorn a mand de s'enganar , e pesa pas gaire davant un parèlh....... d'uèlhs... vèrds. Per resumir qu'un jove es pas mèstre de sa coa

Tenia rason Alicia. Revertavi l'ase de Bartissòl , esclau d'un margue qu'avia pas cap d'aplèch e qu'èra lo mèstre de mos passes, mas las aimavan totas doas Odile e Joana. Mas aquò Alicia o podia pas acapialar, creire, comprendre, admetre, ausir, suportar.

Aprèp lo despartin, partiguèri ame l'oncle dins las vinhas per sulfatar. M'avian trobat un capèl de palha traucat del pepin, per m'aparar de la calorassa e del rajals del solhèl. Mas me semblèt lèu que la lenga se podia pas desempegar del palais. Cada doas rengadas me trapavi lo termò d'aigo colorada jauna a la posca de còcò...Sabètz la que se crompava en tuba de veire un còp èra. Ne'n podiai mai, un còp m'acuòlèri coma se la ganara passada ne finissia pas de produsir son vertolhon. Aquò durèt doas oras tant trabalhèssem . Quand sortiguèrem de la vinha èra vengut un mena d'espaurugal blau de sulfat de coire , que fasia rire mai que las agaças...

Tornèri a l'ostal . Alicia s'esclafèt:

-e ben pauret te pòd anar lavar lo morre... E lo vestit ... T'es vist?

Eri tant crevat que me pareguèt impossible de me lavar la cara , e de retrobar la « santa » Joana. N'auria plorar de rabia , de me veire tant cansat. I avia pas qu'una ambulancia per me menar a Palavas. Mas Alicia l'ausiguèt pas aital. Vai te lavar per començar diguèt d'un ton sèc.. Aprèp trobaràs sus la cadièra de la cambra de bragas, un vestit , e una camisa del tèu oncle. Me diras se van..

Trapèri donc l'escalièr cap a la sala de banhs. Que comprenia un lavabò blanc e un ferrat per se carrejar l'aiga. Per astre i fasia frèsc. Aprèp qualquas pausas arrivèri de me decapar la couana, mas per las mans pòd corre...passatz Simòna , que lo blau èra dintrat dins las linhas teunhas de la pèl . Dins la cambra m'esperavan lo pantalon e la camisa blanca. Dins lo miralh me trobèt un aire de Ramuntchò: Ramuntchò aquò's lo rei de la montanha. E ben eran pas deman la vèlha, que quitaran de m'escaisonar gavatchon.... Davalèri tornamai a la cosina ont m'esperava Alicia. Que s'esclafèt tornamai. Sarrèri las pòts. M'avia fissada. Se se trufava , alara de que ne seria ame la Joana.

-un pauc cortèt lo pantalon ... Que sias mai que ton oncle... Mas per dansar aquò fara non?

Me faguèt paur . Venia de dire dansar . Benlèu que volia dire pagar la dintrada veire doas o tres çò qu'èra pas amaginable del punt de vist del porta moneda qu'èra vuèje, amai dansar ame los espaurugals , o podia , o melhor tot sol , mas pas ame ela, una filha tant polida, e li esclafar las onglas rojas tant polidonèls. Mas que m'avia près de dire oc? Totjorn far lo florit ame ton marga d'asa roinat abant d'èstre tombat ric. Qun ridicul! Quna pietat! Consi podria m'aimar? D'argent ne'n avia pas la maire e me disia de longa : « veiras qu'un jorn me mercejèras , auras après l'estalviar ».

Subte tot me venguèt falord. Ièu èri prèste de sortir ame una filha remirabla que m'alisava de sos uèlhs vèrds miraclos, sens poder sonque i pagar un còp, paure diable que sabia pas sonque onte me li tirar la coa....

Vergonhos èri. Alara començèri de far maquina en re; istèri :

-Sabes pas Alicia?

-Pas encara...

-E ben me sentissi pas d'ataca ... Sabi pas mas lo cap me vira un pauc...

-Oc vòls un cachèt d'asprina ?

-Crèsi pas...Que seria saique pus rasonabla de me jaire pro lèu , que se vòls anar ame l'oncle , l'ajudar pe' l'òrt deman... Un pauc tirat pels pialses me diguèri sul pic...

-L'ajudar? Te trufas non? A pas besonh de tu l'oncle. Per un còp que ven...

-Que veses soi pas de reste valent aquesta vesprada...

-Ten, cala-te; senon te faras trapar... I a pensat a Joana que vendra te cervar totara , vòls que li dise que sias jagut , a uèch oras , coma las galinas...

-E non...

-Alara...

Eri a mand de tombar de lagrèmas...


Bon, cala-te e trapa; que l'oncle me diguèt de te donar la pèça ...

E Alicia m'alisèt dins la pòcha de la camisa una bilheta polida blava de cinquanta.

Diable que la vida virava bèla d'un còp. Sul pic tota la cansièra envolada. Trapèri Alicia per la cencha per la far virar. Me cridèt de la pausar sul pic , mas se vesia que l'aimava lo nebot. Revertavi pas pus un espaurugal.

Al cap de la carriera granda se trovaba lo cafè del comerci. Tre las cinq oras s'emplenia de monde , a las siès vonvonèja polidament, a set oras èra un bornhon.

I dintrèri a set e de mièja. Lo nivèl sonora èra pas de creire. D'òmes gulavan coma d'ase per trapa una serviciala . Totas galopavan de tot costat per atudar lo fuòc que corre dins las venas cada ser , a la meteissa ora e que buta totis de s'atropelar per s'engolar un detsenat de 'jaunes ' . Era impossible de se sarrar del bar. Mas vejèri Maria la sòrre d'Alicia que m'abraçèt per dessus lo plan asaigat de glaçons en tren de fondre . Era èla qu'oficiava. Me parèt sul pic una « momia » qu'es un anis nen. N'i ajèt mantunas autras. Vergonha. Plovian las momias. L'Egipt èra voida. Totas èran vengudas aici a las fèstas de las momias. Las rengadas de veires pichons emplenats a la volada, sens que degun coneisson pas pus lo sèu. Maria me sorisia e me parlava sens que s'ausiguèsse ren. « alara ..ias ...guts per ...ant de emps » « ....per...ssion de tres jo..s ». Nos sorisiam sens ausir la responsa. Me parlèt encara. Comprenguèri que me demandava s'avia jà rescontrada Joana. Sentiguèt la bola se formar al còl: ... que totas sabian alara. Totes m'espigavan. Se vesiam tan qu'aquò, qu'èri badaluc dabant la popèia dels uèlhs vèrds...

A las nòu oras, lo sarrabastal atenjèt son pic jornalièr, de Uèch o Nòu sus l'escala de Richter-Ricardò. D'unes parlavan même de dètz sus l'escala de Beaufòrt-Cristal, per d'autres encara s'agissian pas que d'un terratremol ordinaria , un nivèl normal Pastaga-Absintis que fasia recuòlar las parets e petar las cordas vocalas. M'èri acantonat amb l'oncle que parlava de caça , de cans , de la despareisson de la sauvatgina.

Eri pas acostumat de beure. Sabiai perfachament que chucavi per me donar de vam. Me sentissiai pas de mal d'oc far. Sentissiai pas mai lo mal de ventre de la vesprada.

L'oncle me toquèt l'espatla. Me desempeguèri del canton de l'abeurador ont rajava la sorga inagotabla de l'anis, lo rei sens partage de l'Occitania , a l'ora de l'aperitiu, lo diable emperador que rosiga lo fètge e trauca l'estomac... L'oncle marchava dabant coma se ren non èra. Ièu seguissia zigazaguant. Me soveni dels pepins sietuts dins l'escurina qu'alenavan lo frèch en parlant sonque Oc. L'oncle lor diguèt un mot sul temps : « deman aurèm la plèja? » ... « Se dis ... se dis... »

Levèri lo cap. Era la luna novèla. La luna dels campairòls. Fintèri un moment l'ombra sus la terrassa. La d' Odile que gaitava lo passatge del monde , benlèu ièu. L'oncle la visquèt tanben. Li demandèt se lo mari èra a l'ostal. Odila diguèt de oc. Sus l'autra terrassa Alicia cridèt que lo sopar èra prèst. « Juste una minuta i respondèt ». Montèrem l'escalièr redde e parlèt ame lo marit per lo convidar a la caçar , luenh d'aici, a la montanha, qu'avia crompar los drèches de caçar per un bon prètz.Me virèri que sentissia pesar l'agach d'Odile . Me soriguèt . Semblava una star dins una rauba blanca, mai que corta, espatlas e braçes nuds... Me freguèt que nifle l' olor plonda de sa pèl.

M'enlucernava.

Partiguèrem.

En davalant l'oncle me bufèt que l'òme èra triste que la sia femna volia divorçiar d'el.

Alicia nos esperava. Se vesia qu'asirava l'Odile.

- « De que fasias acò de l' « autra » ? »

Rondinèt un pauc puèi nos serviguèt la sopa.

dimanche 18 mai 2008

catars crosada esclauvatge e ecologia

Que la fèsta comença...

Arser , tornèron parlar de la caça als catars. Menada sens relambi per la gleisa catolica, e mai que mai d'aquò pels dominicans. Los quals son coneguts coma d'òmes simples, que son venguts combatre los catars sus son terrenc, lo de la vida sens farlabica, sens argent , sens luxura, onors, dominicans que menan alara que tota la ierarquia d'alara , fasia vergonha, e se pensavan pas que de se'n metre plen las pòchas , la gargamèla , e de trobar d'eiritages pels bastards, tèrras e titols.

Al passatge vesem que i a ren de cambiat jos lo solèlh.

D'un biais tot aquò nos butarian de pensar que la gleisa , a per prètzfach que tot contunha etarnalament aital, coma o diguèt un istorian , lo monge , curat, predicaire, arriba aprèp lo guèrrièr e lo mercant , per los aparar del remòrd . Que lo « copable » es prèp de pagar car per èstre perdonat e trapar lo cèl.

Soi pas un anti catolica primari que faguèri la comunion e la confirmacion e mème que foguèt recebut primièr cò qu'espantèt lo mèu paire ....Ièu qu'èri pas jamai primièr de ren levat per ne far una...

Espantant d'aprendre qu'aquela caça perdurèt un sècle. Que totis los vilatges i passèron , e que las familhas cataras foguèron seguidas sus mantunas generacions, marcadas a l'encra roja. Qu'òm desseveliguèt los mòrts per escampar los òsses fòra los cementèris, la tèrra consagrada. Quna vergonha foguèt!

L'Inquisicion tenia de poders extrordinaris, e èra drèchament restacada al papà . Cò que fa que los preires , curats o ritons dels ròdols avian pas drèch de paraula, i podian pas rès , çò que revèrta clarament lo ròtle d'una policia estrangièra que subrepassa, (veire la cançon del cocut) las autoritats del païses conquists . Coma o diguèt los especialistes de la question que parlavan arsèr, la gleisa faguèt pròva d'una inteligencia aremarcabla . Aimi plan lo mot. Es pas lo diable , es machaviel es remarcabla. E Ben Laden consi es sonat ? Rusat, adrèch, destricat , bèdre , coratjos, bèl , infernenc?

De fach "los braves" començeron per « questionar » , a la seguida se mudèron en jutjes , puèi passèron la man per las executions de las sentenças: las cremacions a mantuns còps qu'aquò daissavan pas de traças e enebissian l'idèa de peregrinatge , donc remarcabla. (Es pas bèla l'objectivitat jornalistica de la discutida sens fèbre? que tot s'es apasimat ara, que ne podem parlar sens escupir d'insolençias. La maire ainada de la gleisa , en sostenh, quicòm coma la segonda linha en rudbi, o la tresena, en seconda cortina, sostèt los borrèls dins son trabalh. Al passatge un fum de paucs vals s'emplenèron las pòchas , las denonciacions rajèron de tot costat.( vos rapela pas quicòm?) Que fasia bon de decelar lo vesin per li panar sa tèrra , sas riquèsas , e mantuns còps sa femna , coma d'unes curats sens morala que se'n parlèt entre l'emission...
Es aital que pauc a chauc pauc , menimosament , en permejant de pas oblidar lo mendre pichòt bonsòme, la gleisa descapitèt tota la ierarquia catara, e que lo pòble poguèt pus pregar, que fautavan preires e perfachs o, amai, luòcs de pregarias..
Semble que degun ara vòl pas , o tirèt pas totas las leiçons per totas las grandas venturas de l'engenh occidental... Esclavatge estrenat entre l'OCcasion de las crosadas amb los Slaves del Balkans tant per la "reconquista " que per la primièra crosada. Esclavatge dels negres en seguida. Colonisacions . Guèrras òrras de pertot e Shoah per acabar ame lo malastre total. Mas que cresiam de n'aver acabat ame tot aquò, com'o diguèron, que la paret de Berlin debordelèt e que l'astrada del comèrci , la fin del materialisme devia nos endevenir un monde de patz e de tolerancia. Una mena de paratge que! amb la riquèsa amai. Mas cal creire que las missantas idèas son coma la tranuga qu'an de raices tant prigondas que se podon pas crebar que sia ame lo e rondup o lo quite jitaflambas...
Aprèp totes los crimis de las crosadas , la leiçon portèt. Qu'i aviai d'escolans apreneires de pertot. La gleisa venia de mostrar al monde cristianisat, consi se pòd matar un pòble, e totes los « grands colonisaires "qu'acomençavan a pron pena de veire que lo monde èra plen de riquèsas , que sufisia de se baissar ; e que per capitar lèu , seria milhor de panar los autres, que de se cansar de trablahar, trapèron totes d' apprendre lo mestièr d « 'esclauvagistes » , mas subretot que se sentiguèron d'alas per se trapar un boçin d'univèrs. Que lo faguèron al bèl nom de Jesus.
Segond un esquèm vengut classica: « òm viòla , òm tua , òm pana , ( e òm s'en va) e aprèp òm sona la gleisa per se far perdonar e recaptar las armas... »

Tot aquò dich sens cap de malvolença. Un constat simple.

Es aital que nasquèt aquela volontat occidentala d'encadenar los pòbles, sens tròp sentir lo fissal de la justicia terrestra o divenca imanenta. Sens trapar cap de mal a l'arma o al cap. Sens se remembrar "abant d'o far" los comandaments de la Bibla:

« tuaras pas , panaras pas , envejaràs pas la femna del vesin,... »

De segur que l'Islam tanben se liurèt al comèrça d' esclaus , mas totes los istorians s'accordan per dire que se mostrèron mens crusèls, e mai tolerants que los « cristians », e creeron pas de colonias, coma França, Anglatèrra , Espanha , Portugal, Olandia, Alamanha, Belgica, ....
A mai l'empèri chinès al temps de son esplandor creèt pas que de pòrts liures.
E sembla ben que las raices d'aquel biais de chaplar e de violentar, de cercar l' « aur », e de fòrçar las conscienças troban sa sorga dins la sèt de poder de la ierarquia catolica de Roma .
Aquò's la malediccion qu'entaca totas las nòstras accions e volontats ( OMS , ONU, omc,) e nos pega al cuòl), e qu'es la causa de çò que nos espèra ara; a saure per coronar tot, la roïna ecologica e umana de la Tèrra.
Consi creire aprèp tant de massacres que lo monde « occidental » tant poderos auèi; qu'al sègle XIII o XIV trobe tant lèu un' aparada als malastres que son d'arribar ...

Vertat que s'èri nascut del Bangladesh creriai pas res que venga d'un òme blanc.