jeudi 10 janvier 2008

fanny


Fanny.
per escotar cliquatz aqui dessus.

mardi 8 janvier 2008

attencion Dictada occitana


Lo 2 de febrièr 2008 a 15 oras licèu d'Aragon de Muret , farem la dictada occitana. Qu'òm s'engana pas . Qu'òm se comprena plan , s'agis pas de tornar trobar l'esperit "pivotien" e la tissa d'espelucar los mots , e que de se far un campionat del mièjorn d'ortografa. Que non.
D'un primièr seria nèci que de voler copiar sus lo modèle ponchut e pela-figa del nòrd.
De seguida seria un raisve estrange que d'oc voler far, que la lenga es pas gaire ensenhada, es en dangièr , a pas lo drèch de viure al grand jorn, es forabandida al païs dels drèches de l ôme, al païs qu'apara de pertot :" lo droit inaliénable de parler sa langue comme le premier des droits democratiques".
Non la dictada occitana pòd pas èstre una leiçon per los ases, d'en primièr dèu èstre un plaser. Es facha per retrobar lo biais occitan del parlar familial, dins un esperit de tolerencia. Tolerencia es lo mèstre mot.
Que i a pas coma dins lo françès uniformisaire , un sol mot poliçat dins sa forma, per una l'academia pro saventa mas tanben auturosa, culpabilisanta pels locutors. Non dempuèi totjorn , cada varianta de la lenga occitana ten son pròpri vocabulari e sa prononciacion, e donc lo biais de lo dire .

Aquela dictada sera seguida dins la serada , a 21 oras, a l'ostal de las fèstas, d'un bal ambe la còla d'ART'ATOUILLE" , ambe la possibilitat de manjar , restaurant o manja-drech. De confirmar.
Las aficas o diran lèu.

dimanche 6 janvier 2008

Lo Balestrier de Miramont


Lo melhor libre de 2007.
Lo Balestrièr de Miramont.
O crèsi . Per l'aver legit d'un còp coma per m'apasimar la set. Savètz coma quand te sentis l'enveja de manjar sul còp de doas oras de la nuèch. Oras escuras que ne'n feniguèt de lo legir , en me diguent , lèugièrament copabla , que m'èri engolat coma un nen ambe la confitura de majofas de la grand , quand venia lo temps d'o far. Demorèt sadol , content e gaireben un pauc gelos, perqué o sabi pas.
Alara demòra pas que la question de saber se n'aurèm lèu , lo plaser de ne legir un autre de la meteissa mena e quand?
Milanta merce Marti Robèrt de me tenir desrevelhat .

-"A mòrt ! A mòrt lo bastard!
Foguèron lèu un milierat , òmes e femnas , confles d'asir e de violença , que tornèron prener lo repic a plen gargalhòl:
-A mòrt lo bastard ! A mòrt lo filh de puta! Al lenhièr ! Que creme la caraunha!
Bigòt ne pòdia pas mai , son braç lo laçava que jamai pus , mas sas mans èran immobilizadas per las cadenas. Lo cap li tornejava e s'èra pas estat los dos soldats que lo mantenian de cada part se seria aplatussat . La fola cridèt de temps ... Jaufre daissèt s'estorrar los cridals , puèi d'un sinhe obtenguèt lo silenci:

-Avètz demandat la mòrt?

Totas las caras èran a l'espèra , boca badanta, cadun retenia son alen . Jaufre davalèt de l'empont de fusta e se venguèt plantar davant Bigòt . Aqueste anèt posar dins sas darrièras fòrças per clavar son agach disn los uèlhs de Cap Negre . Se devistèron un brieu , puèi Jaufre tornèt sus l'empont:

-Avètz demandat la mòrt? L'aurètz!

Ni mai un terratremol , çò que desencadenèt foguèt una folia descabrestada . Tota la molonada cridava, risia , bracejava , sautava... Cadun se congostava a l'avança del suplici ! E Jaufre que contunhava :
-Passat deman tanlèu solèlh levat , Tu! Berenguièr l'Albigòt , pagaras ta traïson e pagaras al prètz fòrt . D'unes te volian condemnar al lenhièr , mas sias pas erètge ! Te descapitar , mas sias pas qu'un bastard. Sias pas un rei, Bigòt , ni mai un nòble , sias pas qu'un fals, un enganaire. E coma fals seras pas cremat mas...
Badavan totes . De son empont Jaufre cridèt per dire que , de pertot , òm poguèsse ausir:

-Seras bolit !