samedi 6 octobre 2007

victòria francèsa

La France païs german qu'aima pas lo rudbi ven de ganhar sa plaça en mièg finala. Merce al miegjorn , merce a l'Occitania, la Catalonha , lo païs Basca. Los faineants del miègjorn venon de lor ganhar lo drèch de se creire universal.
Lo mièjorn laica , republican , democratica , e pacifista, lo qu'es pas jamai montat al nòrd , crei dins una França mitica aprèsa tre lo pus jove atge a l'escòla mairala.La del drech de l'òme, França que nos sona totjorn de faineants.
Ieu crèsi que lo dieu anglo-saxon ven de nos donar lo fuòc verd.
Avant i avia totjorn un arbitre per nos barrar la pòrta.
Ieu crèsi pas d'a fons a n'aquesta victòria . Crèsi que lo Nicolas l' a obtengut en escambi de la somission complèta a quicòm.
La còla françèsa foguèt esclafada tot du long e ganhem.
Nicolas va donc desclarar la guèrra a l'Irak , a la Corea , a la Russia a totes los enemics dels anglo-saxons.Es çò que la França faguèt totjorn. Aquo's lo deal.
Mas l'istòria pròva que quand om es al servici dels poderos , òm i daissa de plumas.

vendredi 5 octobre 2007

verd paradis ont es?





Ras dau camin passava un vièlh camin de carretas qu'escalava lo sèrre per agandir au vilatge. E ras dau camin a quatre passes de la pòrta cavada dins una vièlha muralha , i avia una fonteta aturada, la vièlha font ont veniàn antan las filhas dau vilatge posar l'aiga vèspre e matin , amb d'orjòus de tèrra roja. l'aiga d'aquela font i a fòrça temps s'es enanada ; es coma una vertat perduda. E los grands auritges la fan reparéisser, de còps ambe son alegria de passat temps. L'aiga dels aujòls es sempre bòna...

Podètz escotar se vos agrada en mirgajant sus Max Roqueta çò jos
Max Roqueta

jeudi 4 octobre 2007

La cançon de Rotland ; Gerard Gouiran.


Un plaser ? Que dire ? L'aisida d'ausir parlar en lenga nòstra , la varianta provençala , la sia lenga de Gerard Gouiran, la del nòrd de Marselha, en Provènça d'onte nasquèt, que totis presents avèm comprès lo Gerard Gouiran entamenar de nos parlar de la version occitana , l'una entre un fum d' autras , mai que probabla, de las versions escrichas, represas , pastadas , mudadas , al fial de las annadas , e sai que dels sègles, segond la mòda, la sentida , l'inspiracion del monge qu'o fasia la transcripcion . Nos diguèt que n'avia una germanica, una anglèsa; una iberica, una normanda , una anglèsa subretot, de segur l'anglèsa, panada pels Franceses, version que retrobèm dempuèi bèl briu, coma lo pantais del roman epica francès , sonat e festejat coma la naissença de la literatura d'oil, dins totis los libres d'istòria de l'escòla mairala, a la terminala, que n'i a gaire, los dròles deguèssen s'engamats, los d'AOF et d'AEF comprès.
Mas per Gouiran una version completament diferenta e prigondament occitana .
Per de que?
Davant cal tornar sul pichòt miracle que constituis la troba d'aquel manuscrich , al fins fons d'un estudia de notari d'Apt en 1912, loqual notari n'aprofechèt per se far de moneda, al passatge davant de lo fisar a la ciutat n'ia gaire.
Alara comencèt lo trabalh de Gerard Goiran de destrigar entre totas las escrituras , las diferencias prigondas d'entre totas las versions de la cançon de Rotland.
La primièra:
- lo ròtle major de las femnas , d'Auda la sòrre d'Olivièr, e de la sarrazina princessa de Saragòssa, '(qu'al passatge ten lo drèch de veire de rescontrar d'autres òmes).
- la libertat de paraula d'aquelas femnas, que son pas coma dins la version "françèsa" d'ombras sonque cargadas de la reproduccion de la raça
- lo debanament "tragedian " del raconte . Los òmes sabon lor destinada. Sabon que van morir. Mas podon pas la cambiar la destinada mas sonque morir ambe l'onor.
-enfin lo pretzfach d'un sarrasin que ven consolar e ajudar Rotland a mand de morir, dins la sia religion!

S'en tornan l'armada, cap a Blaye.
Fan la festa , los soldats , per amagar la dolor de la mòrt de Rotland e d'Olivière enganar la paura Auda. Que Carlemanha dèu se trachar de l'avenir d'Auda, l'aparar, a prometut d'o far.
- Un peregrin dis la missanta novèla a Auda , Rotland es mòrt. Carlemanha arriba. Fa mina d'esperar la venguda del seu filh e de l'Olivièr . Mas Auda sab la vertat. Auda demanda de veire un darrièr còp son amor e son fraire. Son totes dos dins la gleisa l'un contra l'autre
E de los veire, moris Auda dins la gleisa , l'esquina butada a la del nobi e del fraire.

Imatge fòrta espantanta. Imatge que lo quite cinema "epica" d'ara , esemple los senhors dels anèls" auria pas pogut s'amaginar, e sens comparason possible.
Aital la cançon de Rotland quand es contada per Gerard Gouiran ven quicòm d'afogant , d'estranja , de dubèrt, de modèrne , de prigond, de dròle e de viudant .
Escusatz-me donc que se per malastre n'oblidi de tròçes principals.
Lo sèu libre se pòd pas pus trobar.
Aladonc se qualqu'un sab, sai que sus internet benlèu, lo legirai tot en crenhant de pas tornar sentir l'epopèia, lo perfum estranja que faguèt naisser lo nòstre contaire.
Un mot encara per descriure l'òme simple , franc , trufarèl, e risolejaire coma s'en vei pas gaire , quand òm es coma el prigond , saberut e qu'òm ten l'uèlh viu coma l'ulhauç.
E per bels temps espèri.
A un darrièr mot: lo festenal occitania contunha e jamai m'agradèt aital.

mercredi 3 octobre 2007

Mòrt d'una classa mairala a la calandreta? A Mureth

La fotò . Mureth la cascada de Loga , de l'autre costat lo prieurat onte lo senescal d'Anglaterra Simon de Monfort, envejat pel papa, (sonque per mostrar lo poder de la gleisa), manquèt de cabuçar pel sòl , juste al moment de montar de caval, que la paura bèstia podia pas lo sentir, ela tanben.


A Mureth venèm d'ausir parlar de la clavadura d'una classa mairala de la calandreta. Vertat o messorga , n'en sabi pas mai. Vertat que i a pas res pus d'estonant dins la patria de Jules Ferry, dels dreches de l'òme , lo païs de la republica de las letras; que reverta mai que mai una republica bananièra.
Esperem de nos enganar.
A l'ora o los governaments de tota mena vendon d'entrepresas publicas de tot costat per donar 10% de mai , cada an , a d' actionaris paucs valents, estrangièrs o faineants coma de colòbras, que d'unes del monde anglò-saxon per la majora part, cotison als fons de pensions e qu'an crompat la mitat de las entreprèsas françèsas, d'aqueste paîs ambe la benedicion del PS o de l'UMP-S , escusatz o voldrai dire UM-PS.
Lo ministre de l'ensanhament, neci entre los calucs se carra de nos far totes dintrar dins lo motle de l'uniformitat françèsa. VIVA L'UNIFORMITAT FRANCESA.
Levat la color de las teuladas , entre lo nòrd e lo mièjorn que i aura de different lèu ?
Pertot IKEA, Caireforc, Leclerc, Fial Vèrd Flunch, Mac Do; pertot ça mème. Pertot lo meteis accent , a la tele , dins las carrièras...
Aqueste païs crèba cada jorn un pauc mai de son uniformitat, e d'una còla de faineantasses que s'emplenon las pòchas tot en prèchant la moderacion salariala. e la necessitat de se serrar la cencha. Que lo cost de la vida creis pas . Es una sentida; una impression falseta, una idèa estranja.
Ambe totes los amics e tot lo respect que lor devem pas, nos cal jonher per dire :
Salut a vos , bogres d' ases e traças de mecuts!