vendredi 25 juillet 2008

Goudoulin...

De la mòrt... (tirat del libre de l'abbat Salvat que n'avètz aici la fotò )
e virat en grafia "classica" ensag... Merce de la vòstra pietat...

A la mòrt...

En vejent còrs un camarada
Damb qui sovent avèm rigut,
Tot l'esprit se m'es esmaugut
E ma gaitat retirada;
Mès, qui ne se trebola pas
Sur la pensada d'aquel pas
Que n'a plus de retorn al monde,
Quand l'òme dins l'atge le plus fòrt,
N'a plus d'amic que le segonde
Al duèl d'el e de la mòrt

Non sabi bonament ont èri,
Quand lo companhon trespassat,
Foguèt fredament delaissat,
Dins un cofin de cementèri .
Non foguèri pas a l'ostal
Que lo còr me disèt aital:
Consi las Gens ne van d'augida (tomban dins l'oblid)
Consi totes leguenan al clòt ( alisan a la tomba)
Ont , sur un còrs voide de vida,
Los vèrms fan al tira qui pòd!

Filhs ingrats de nòstra misèra,
Per vos , nos engraissan la carn
E crompan lo boçin pus car
An de vos far milhora chèra.
De ren , paurets , non nos servis
La dura peira que curbis
Las pelagostas(pèls) e los òsses;
Leiritièr coitat nos i vòl,
E per envelopar los còsses
Non planhirà pas un linçòl.

Vese que l'òm torna polvera
Quand lo Solèlh nos a quitat
E n'espia que vanitats
Aquò's ambe los uèlhs de cera;
Sabe que lo pus ric mòr.
E s'estaca d'amor a l'aur,
Aquò's lo còr de fusta:
De fusta sia ; mas quand la mòrt
De sos pèds drechurièrs i tusta,
L'arma li durbis e ne sòrt.

Se fugiguètz auèi, ça dis l'Auriva (la mòrt)
Ja vos arraparai deman;
Balestrièra de cada man,
Flagèl de la persona viva ,
De tot sèxe fau mos boinhos (mas tòcas)
Truqui sus vailets e senhors;
Esprit , coratge, bona mina
Son a mon braç indiferents,
E los uèlhs d'aquela Mondina,
Mòrts , non faran pus los morents.

Per mi , que me plasi d'escriure,
Fassa ma pluma mal o ben,
E qual me legira tanben ( mas ièu car Godolin) ,
Un còp acabaren de biure
Lo prumièr dels òmes moriguèt;
La prumièra femna poiriguèt,
E l'un damb l'autre redevable
Al pecat , que los fèt tombar,
Dos faguen un dèute solvable
A jamai pus non manlevar

En demorant que l'ora venga,
La que ribon-ribaina ben,
Perque pequin ièu tant sovent
Del còr, de la man, de la lenga?
Sur l'arrèst que nos cal morir
Ieu me senti tot espauri;
Non pas qu'ieu me done d'alarma
De veser que lo temps s' enfug
O ben de sonjar que fa l'arma
Quand es fòra de son estuch!



mercredi 23 juillet 2008

Goudoulin


Aqui una nisada bèla venguda dins un cendrar oblidat prèp d'una pòrta e onte lo personal a pausat de cledas per que lo monde la daissa espelir.

Mascarada del libre de J Salvat sus Goudouli.

Peire l'òrb e Guilhem lo guida.

Dròles e de fòrt genta vida .

Partiguèm , un jorn de l'autre an.

Del bon païs de Carmantrant.

Per a plaser , veser las minas.

De las jovenètas Mondinas.

E saber se lor perfeccion.

Junta ambe la reputacion.

Peire, qu'es aici que m'escota.

E que quand dòrm non s'i vei gota .

Agrada tot, e tòba bèl.

Tot çò que passa per mo uèlh.

Folhetas , donc cal qu'ièu retire.

L'aur que diu remontar mon dire.

Platz a vos , non refusar pas.

De me desubrir vòtre cas.:

Ièu parli de mila partidas.

Que vos randen tant complidas.

Que tots , per quand (s'agis)de beltat.

Vos donon le prumièr vantat (lausenjat).

A part capetas , gara! gara!.

Qu'ieu veja se ren pareis encara.

Coratje ! Un front se descubris .

Que la perfeccion me ravis.
,

Relevat , e sembla que diga.:

Aici la Natura prodiga.

Semenèt mai de mila francs.

De liris esplandits e blancs.
,

Al cubèrt d'una tressa prima.
,

Que lo solèlh mèma estima,
E fa grand cancan que son pèl.

Sia long e tot d'aur coma aquel.
Aqui , de sas mans mistoflètas( bèlas, finas ).

La Reina de las amorètas (Venus).

Fa cent invisibles sedons( cordons).

D'aquel pèl frisonat e doç.

Ont qui s'arrèsta d'una uèlhada .

I vei son arma empbrolhada.
Dels sedons, que l'òm non vei pas.
,

Dos ne tomban un pauc pus bas.
,

Drèch lo trauquet de las aurèlhas.
,

Teunhas e bèlas a mervèlhas.
,

Afin que dins son bèl esprit.

Ren non leguene( alisa, passa) de mal dich.
,

Oc per far que dedins la clota(fossèta ).

Cap de piuse , ni bavaròta.

N'intre ambe cambadas e sauts.

Pana lo sucre del repaus.

Una autra causa plan polida.

Mon uèlh e ma paraula crida.
,

De qui se parla que lo cèl.

Non faguèt jamai ren de mai bèl...

dimanche 20 juillet 2008

ma nina








Bon coratge Emilia...
E visca Andrea.


Dessin with the mouse e Artweaver(logicial a gratòs)