jeudi 24 janvier 2008

53 còps dempuèi 1953


Le POC (partit occitan) aima las valors d'esquèrra e se troba tot sol per aparar e metre en davant lo respect
-de la diversitat culturala
-de la justicia sociala e dels drèches de l'òme
-de la Terra.
En Franca l'esquèrra coma la drècha an jamai agut de temps per se trachar d'aquelses detalhs de natura linguistica , malgrat que lo subject torna e vira per cada eleccion.
Dempuèi 1953 le project de reconneisser la diversitat de las lengas de Franca foguèt renegat 50 còps , e oc 50 per los deputats .
Soven te del Jospin, del Chirac , e vei que la reconeissanca de la diversitat culturela arribara pas jamai.
L'atxe Jacobin atraversa lo païs de l'esquèrra ultima dusca a la drècha negra , l'esquèrra bufa , repotega e a pas lo temps a gauche . I a totjorn mai grèu. E per la drècha comme o dis lo Sarkosy :" tu vois pas ces cons vont me demander de traduire les textes en Breton" e al FN dusca la LCR òm se pensa que i a plan quicòm de mai de pensar.
Tu vois pas ces cons...
Levat que "le midi" , le mièjorn , l'Occitania en a marre d'être cocufiée. Et qu'elle va devoir se poser la question exacte sur la nature d'un pouvoir qui se trouve bien loin de ses préoccupations.
D'espèra avem sinhat un accòrdi a Mureth per sauvar la nòstra lenga. Que coma se diguèt un jorn:
Que ten la lenga ten la clau que de las cadenas lo desliura."
Au mens aurèm ensatjar ...

mardi 22 janvier 2008

Omenatge als republicans



LOS

Los qu'avian set, lo Perthus passèron,
Un ser de guèrra lassa , vestits de petaçs,
Trobèron indiferencia , gendarmas e cans,
Los que pepiavan.

Espauruts , totes s'amassèron a la pòrta
D'un camp ceuclat d'arams crancuts
D'una plana gelada coma lo cèl,
Los que cridavan.

Las femnas donèron lors joièls de novia,
Per un croston de pan moisit e òrre,
Que pudissia la sang e la susor
Los que trentolavan.

Los qu'avian mal, los butèron al tren,
En gara del Vernet , per un autre viatge,
Que pas una bèstia , jamai non faguèt,
Los que pregavan.

Alara venguèron las oras claras,
Las armas leugièras dels còrses desacarnits,
Se salvèron a fòrça d'alas, per tornar al païs
Los que moriguèron.

Uèi lo silenci renha dins lo camp de milh,
I a la stèla pichona, luènh de la nacionala
Mas se pòd s'òm vòl , lo nas al ras de l'erba;
Escotar lo resson de lors cançons d'espèr.

AF