samedi 14 juin 2008

Flamenca roman del sègle XIII


Ensag de revirada a l'occitan d'uèi. Tirat del libre de Nellil Lavaud. Pagina 670 a comptar del vèrs504.
Me pareis que i auria una dèca de sens dins la revirada françèsa entre los vèrs 513 e 543.
Merce d'èstre pietados


Quand an lavat las mans, totes se seguèron
Non pas suls bancs mas suls coissins
Qu'èran totes cubèrts de sèdas
E cap pensèt pas que d'unes foguèron
De las servietas onte s'eissuguèron las mans
Que caduna foguèt causida bèla e lisada.
Quand las dònas foguèron segudas
Arribèron totas menas de noiriduras
Mas jà me cal milhor ne dire
.Que ges non se pòd remirar tant
Es pas question de blat e de forment
Ni las raiçes , ni lo rasim.
seguis la descripcion dels plats.
Ni la frucha, ni la manjiscla.
Ni tot çò que l'èr ne plega.
Ni terra , ni mar, ni abis.
Qu'un òme pòsca e dega manjar.
Qu'an plan lo drèch de manjar los paures!
Que non deguès pas envejar
Mas que devon pas envejar
Lo que que ten part mendre
Aquel es a dire el meteis, lo qu'es mal servit
E la del vesin mai ric.
En rapòrt d'un plan servit (coma Archambault).
Ben son servis a son talent.
A cadun segond l'apetis, sa fam e son meriti.
Mas son mai de cinq cent.
Mas puslèu que de manjar son mai de cinq cents a badar Flamenca
Los que gaitan e miran
Flamenca e que mai estima
Son anar e sa captenança,.
E sa bèutat que las agençan.
Sos uèlhs se paisson de l'agachar.
E lor far la boca junar.
E pèrda Dièu se grat lor sap.
Mas que pòsca traire a l'aurèlha.
Que farian pas per li parlar!
Qu'un sol mot ambe ela diga
Non li costarià puèi de junar
Per un mot serian prèstes de ren manjar
Mantuns se levon sens manjar.
M as i aguèt pas cap de donas .
E las quitias fermnas tanben son enlucernadas.
Qu'a Flamenca volguès semblar
Qu'aital coma lo solèlh sens egal
Per la bèutat e la resplandor
Tala es Flamenca per elas
Que tant es frèsca sa color
Sos agaches dolçese plen d'amor
Sos diches plasents e saboros


lundi 9 juin 2008

Marat' ont los mots son?

Forum de las lengas del 30 de Junh TOLOSA


Amb lo vent ;

Venguèri ;

Amb la Cisampa, Amb la Burla ;Amb l’Autan ;Amb lo Cèr

Amb la pluèja

Amb las nivols

Amb la nèu ;

Amb l’aurassa

Venguèri ;

Amb l’espavent ;

Amb la rabia, la paur, la palud, la lèbra , la fèbra, lo pèbre

La graumilhada

La caganha ;

La foira que !

E oc soi vengut.

E ocpe soi aqui !

Amb los sabatons

Totas nòus.

Cirats

Lusissents ,

Pudissents

Coma lo cuòl

D’un uòu

Brave soldat

Valent.

Veirat levat.

Cap a la stèla

Al front mon gòt.

E glo e glo...

Soi des vautres .

L’estèla ?.

L’espinèta levada

Dimenge

Al cap de la setmana

Al papa de la mama

E disi pensatiu

Santat

Amb lo mieu grat

Plen

Soi vengolut

D’amarun ;

Venguèrirèri

Amb la granissada

Que tinda al teulat

Amb la luna ;

Que se fendascla.

Me soi anat

Desanant

Trescambant

Amb l’avenidor.

Que se cala,

E los amics ;

Que se morisson ,

Que se noirrison

De grabèls.

Jaguts d’esquina

Sens se pensar

De me’n daissar

Amb las ideas.

Soi partit.

Per festejar. Per estajar. Per estivar .Per deslargar

Mantuns renècs

Tot soi penecos

Vergonhos Amoros. Viure Veire ;

Vuèjar la copa des aujòls

Da vegadas als quatre caires;

Sus la plaça de Maruèjòls

Vincut pels las amors mòrtas ;

« Vèrmis fugis »

Lo lavament

Dins la tempèsta

Fai ma quista

D’ un ramassis ;

De rams passits ;

Passadas,

Trespassadas

Mas ont ?

Mots ,

Flors,

Crid de cigalas.

Qu’an d’ òps

Que non pòdi oblidar ;