mercredi 21 mai 2008

2 femnas dins lo cap....


Mas avia lo ventre confle de totas las momias qu'aviai engalatadas . Minjèri pas gaire. L'Alicia i fasia per m'emplenar la sièta mas ièu sentissia pas sonque lo fissadis del talent. Tenia una quitia sentida de lèugieretat , lo cap me virava un pauc. L'oncle avia alucat la radiò per escotar las informacions missantas que plovian aprèp la debordèlada de mai. Solide qu'aprèp las jornadas descabestradas d'aquel polit mes de mai, capitavam. Los françèses totas amassas avian causit la cambra blava azuèlh. La television e las radiòs avian fa de trabalh per espaurugat lo monde de provinça. Benlèu qu'ara foguèt la primièra leiçon la de la potençia del jornalisme de la tele. La drècha oblidèt jamai qu'una veitura que brutla a Paris , o dins la banlèga representa un fum d'electors una vèlha d'eleccion. Romegava l'oncle en ausiguent los jornalistes de la radiò, parliquejar de la " chienlit" , la mascarada qu'empescava lo bon françès de trabalhar , la còla de fainhantas de tota mena , ame los sindicats que prechavan per enauçar las pagas de misèra e l'esquèrra que n'en finissia pas d'aroïnar lo païs ame de paraulas demagogicas, que lo govern fasia pas el que las promessas que poguèsse tener , tot compte fach e rebatut , vistas las constrenchas e de l'obligacion de donar a cada actionari lo fruch de son esperença...

Ièu m'en chautavi. Ièu quitavi pas de pensar a l'ombra sus la terrassa. Que me plegava ame son perfum prigond, que ièu me chautavi pas pus de l'agach de l'oncle que m'espigava entre que somiavi . Ièu èri a l'espèra de Joana. A l'espèra d'Odile . La sopa fregissia dins l'assieta. Alicia me reganhèt dos o tres còps sens que li respondèssi . Savia que soscavi de la venguda de Joana. Aubòrèt un sorire trufarèl:

-sai que , vòls pas la far esperar? diguèt

-...

-m'escotas o te durmis jà...


Respondèri pas que li sorisia ara a Joana, a Odile, a totas doas. La lum del neon me blassava als uèlhs. Totas doas se mesclavan . Es a dire que l'una portava una rauba blanca , e l'autra la rauba de lin. Tot se mesclava per boçins, un troç de popa , una man , un anèl , una bocla, e las quitas colors de las cabeladuras. Odile tenia d'un còp dels pialses bruns de Joana, que li davalavan dusc'al reble...

Un còp de klaxon ressontiguèt dins la carrièra granda.

Alicia me butèt al coide. Eri temps d'i anar. Trescambèri per me levar. Los pès me pesavan un quintal. Alicia cascalejèt:

-mas va pas t'estabanir....

Passèri la vèsta vèrda prèstada de l'oncle , encapèt l'escalièr escur.

Joana trepejava. :

-alara mas de que fas?

Me prenguèt pèl braç . Sentiguèri sa man sèca dins ma man . Me parlèt dins l'aurèlha coma per me bufar un segret. « Veiras , anem a Palavas, aprèp avèm una sardinadas, dins la vinha del paire , t'agradas? »

Tot m'agradava d'ela . Demandavi pas que de la seguir, de pausar mon cap mai que pesuc , sus son ventre dolç , o dins lo val de sas popas . Escotar lo batament de son còr . Me diguèt de montar dabant a costat de Gerard, son amic e propriétari d'una Simca 1000 que butava a fons.


Agachèri l'estelada. La luna plena. L'accelaracion subte de l'autò m'empeguèt al sièti. E manquèri de m'amorrar al tablèu de conducha; qu' i avia pas de cenchas encara. Sentiguèri la man de Joana m'alisa lo suc « as pas mal? sabès que Gerard es un brave pilòte? » Ne'n dobtavi pas. Sus la corta linha drèche de la sortida del vilatge , lo comptador passèt 110.

Crentavi ren. Me'n chautavi. Me chautavi de tot. De'n re me venia la votz apasimanta de Joana que m'alisava la gauta. Assatjèri de seguir la discutida. Per Girard calia pas s'atardivar tròp a Palavas. Qu'èra totjorn çà même. La granda roda que vòls , un còp va plan en passant e encara. Joana renegava. « Ten que de la roda avem una vista mai polida sus totes los alentorns. »

La nuèch? Mas te trufa... non? Veirem que de la vinha avèm una vista plan melhora...De que ne'n pensas ?

Esperèri un briat. E causiguèri de los acontentar totes doas.

- « las doas son de veire non? »

Faguèron lo torn de la fèsta . Trapèri de ganhar tres botèlhas de vin al tir dels pipas d'argile blanca. Las fisèri a Girard per las pausar a la veitura.

Joana sautava sus plaça. Girard fasia lo morre. Se laguiava.

A la fin Joana volguèt far un torn amb ièu sus la roda giganta. Girard volguèt pas i montar. Solide que me sièguèt contre ela lo còr disturbelat. La roda boleguèt dapassèt cap al cèl nègre traucat per los millions de fuòcs de lusètas amistosas, que clinhavan per nos, lors colors irisadas. Me pareissia qu'anavan de compas ame mon èime entre que montavem al paradis. Joana se sarrèt. Un ventolet frèsc nos fasia sentir la calor de nòtre joventut, que passava, coma un rajal d'amor, sens pena per la tèla fina del vestit d'estiu. Sentiguèri sa nolor mesclada a la mèuna quand se clinèt sa boca vèrs ièu , per me liurar la carn ròsa de sas pòts.

Puèi pausèri son cap sus mon espatla . L'eternitat avia parada son ala sus nautres. Me pareguèt qu'auriai pogut demorar aital , sus un sieti de fusta de la granda roda de Palavas las Ersas entre l'eternitat. Amai que sens pensar , ma man quichava la popa que se carrava de sa rufor.

Quand de torns faguèrem? A bèure a la boca de l'autra la promessa de se sarra encara mai, dusca çò que los vestits venguts inutiles , poguessem chucar l'amor novèl dusc'al fons de nòstras eimes, estorrar las ultimas gotas saladas de sa pèl.

La fintèt. Me considerèt tremolanta. Maladrèchament cerquèri de la sostar. Me rebutèt. S'aluenhèt quand cerquèt de li prendre la man?

Girard nos cridèt de luenh. Esperava a la veitura.

Joana me daissèt pas montar dabant.

Joana se calèt tot lo viatge. Praquò Girard fasia mervèlhas. Cada viratge de la rota poscosa, los pneumatics crainavan .

Per que d'un còp, m'asirava aital? De que li avia fach ?

Ren. Quitèt pas d'o me demandar sens trobar responsas.

Non sabia consi far d'aqueste amor subte, e de la rabia que sentissiai montar dins ela.

Mièja nuèch tindèt a las campanas d'una gleisa aluenhada. Eri partit aqueste matin per très jorns de permession. Sai que atanben tot aquò èra tròp grand per ièu.

Aucun commentaire: