lundi 11 février 2008

La Pastra de Piòts


Dins aquel sèr tebés de la fin d'estieu, lo planòl s'es vestit d'esplandor. La porpra d'un colcant vermelh voja d'òr suls castanhièrs del randal ,
sus milhs, sus las vinhas ont los rasims començan de vairar. Una siaudor leugièra saila tot de campèstre , qu'una disputa d'agaças dins un prat, ni lo cant d'un gal dins una bòria arrivan pas a trebolar. Un aire sanitos passa coma una caressa que lo trebol ne fremesis.
Per delà las combas negadas d'ombra blava, los puèches sus l'asuèlh , estiran la solelhada. A vingt pas de la rota , al mièch de l'estolha , un bodòl de piòts es acampat . N'i a ben un centenat , plus supèrbes l'un que l'autre! An la mina roja; lor mantèl de luzentina miralha lo solèlh. Caminan totis agrumelats , dapasset , avançant sus lors patas negras en li permejant coma s'avian paur d'espotir lo sautabocqu'assutan en clossiguent de contentament. Tot còp , quilhan lo cap totes ensemble. Per respondre al japal d'un can, o al tronejadis d'un avion que raia lo cèl, jitan al còp un trompetadis de joià destimborlada.
Per los aprar de sautar a la vinha ont se son dejà anar assadolar, la pagesa a cargat la Rosalina de lor tene còr. Al diable! De piòts aquò' s pas de cabras, ni de pòrcs! En lor demorant davant, que s'anem pas embucar de rasims , trimara gaire la Rosalina! A pas qu'a prene quicòm de petassar , o a brodar , o a brocar per languir pas... Mas la dròlla aima pas gaire aquel trabalh; prefèra un libre per legir ; non pas un libre d'escòla! Aura ben lo temps , tota l'annada, de se'n abenar , de libres d'escòla! Es en vacanças Rosalina, e aima mai un roman d'amor.
Dins lo sèr que tomba a setze ans , quand òm es polida , e filha de pagés, que li pòd aver de pus agradiu , en gardant los piòts que la companha d'un amoros! Mème s'aquel amoros es pas qu'un jovent de raive, un estèrle de fantasia! Sus l'estolha daurada . Rosalina als pelses blondsse quilha, granda e linja, amb una flauja jos l'aissèla e lo libre a la man. Sos popets a l'amagat , coma de nieus de mèrlhe, fan riplar son corsage roge tot risent de santat , de jovença e de solèlh.
E aquela flor dels camps , al mièg de la piotada , dins lo cadre espetaclos dels randals fuèlhuts , sus un azuèlh sens fin de vapor blava e e de colcant vermèlh, es quicòm de tròp polit a veire. Un pintre vendria son ama al diable per aver lo plaser d'immortalisar aquela simfonia de linhas , de colors , de vida , tota banhada d'una poèsia naturala qu'embauma lo còr, e l'enaura dusc' al minal de çò que l'ama dels òmes es capabla de saborar . Mème un agrolit seria sensible a tant de lum e d'esplandor , a tant de beltat escalcida sens ren de farlabicat. E praquò!... sembla que li aje aqui , tot çò que cal per que de joines li pòguen culhir de bonhur. Mas , nani ! abèl talh, li conéisson pas que la languina!...

Quand ai demandat , a z'un joine refofant de vida, que , sus son tractor , al ras d'aqui , èra en vòia de carrejar d'asclas: " O , l'ainat! mas li pensas pas! Las asclas espaeraran una ora , emai doas, ajas pas paur! Mas laisses pas Rosalina se languir , la paura , amont , tota sola. Vai li parlarn sarnebieu ! Manjas los vingt e cinq ans. Vòs pas cercar una femna? Qu'en dises?
-De femnas , per de paîsans coma ieu, se-n fa plus a la campanha !
-Que me contas aqui ! Vòs rire , o sias vengut caluc , tot d'un còp?
-Risi pas brica! E, caluc , z'o vendrai , benlèu sens estar gaire, mas z'o soi pas encara. Oc! se nos volèm maridar, los païsans d'aduèi, nos caldra anar cercar una filha al Brasil, en China, o dins Inda . Es atal ! Aici per nautres se'n troba plus.
- E ben! anam plan!... Mas la Roslaina , amont , tè! Vòs dire que refusaria de venir a ton ostal? Ta bòria val ben la de son paire!
- Ne val ben doas , aquò rai! Mas la question es pas aqui. Amb la tèrra qu'ai, un còp èra totas las filhas de la parròquia aurian somiat de me venir far la sopa.Aquel temps es passat. Cap de filha , duèi , vòl pas demorar a la tèrra! E la Rosalina es coma las autras!... Es tròp domaisèla: esposara pas qu'un monsur!
-Tròp domaisèla ... tròp domaisèla... Que vòl dire , aquò?
-Vòl dire que parla plus la lenga de nòstra tèrra! Vòl dire que coneis plus ren al trin-tran d'un ostal de campanha , plus ren al mila rambalhs d'una bòria. Es aici coma una estrangièra, e languis de tornar partir! Sèm pas pron rafinats per ela! La Rosalina , tenètz dins dos ans l'aurètz dactilò dins quauque burèu d'usina , o dins quauqua administracion... Se cresètz qu'es facha per gardar de piòts tota sa vida... Non! Mas li avètz parlat ?
- E ont crei d'anar que siague milhor qu'aici? De joines coma tu , z'o deuriatz far comprene! M'as pas l'aire plus embalausit qu'un autre. A! ça veire!
-Li caldria poder parlar ponchut en rafinant, coma los galants a la mòda d'aquels romans que l'acocolisson.E aquò que volètz? Los païsans z'o sabèm pas far. Mas a la vila ne'n trobara , de farlusquets qui li sa uran dire... Per ela , me tracassi pas.

Enric Mouly

Aucun commentaire: