mercredi 4 juin 2008

75 lengas sens comptar la lenga de fusta


A esquèrre, ièu quand èri jove, o sabi plan , ièu polidament bèl.

Braves amics , benlèu o sabiatz pas, mas dins aquela patria reganhuda , nòstra patria dels drèches de l'òme e qualques còps de las femnas, e ben i
i a quicòm coma setanta cinq lengas , OC 75 , ont trobèm l'armenian occidental , lo gavach oriental , le oualof central, e lo verlan libidinal de ma tantina , e plan segur la lenga de fusta, qu'es pas privada ela .
Dins aquèl rambalh tant bèl ,que faguèt dire a d'unes responsables que França ne'n podia mai , que fasia tot son possible , a se far petar lo boton mèstre, que ne podia pas tradusir las leis en breton , la constitucion en arameen , las notiçias en fotjalonais, que calia comprendre costaria tròp car. E consi ne'n voler a un païs qu'apara de pertot( a l'estrangièr) la diversitat , que lutja per salvar las lengas de pertot(subretot endacòm mai) e que tot lo monde s'enauçaria de sa boldra enfin, que consentiguèsse de comprendre , d'aprendre , d'estudiar , lo legagte mai que bèl, tindaire, clar , linge , la lenga de Molièra, de Picasso , de Levy Strauss, de Mistral, E E E.... M'engani non? que , basta que se fotia pel cap de parlar l'Ildefrancien. Es a dire la lenga d'ORLY de ROISSY , de las "speakrinas" . Aqui çò que cal se remembrar de l'intoxicacion mediatica generala es a dire las informacions. (veire francocacafonia).
N'an consciença aquelses truca lunas que braman en occitan per des drèches qu'an jà totas las libertats de parlar dins la sfèra privada, dins la bula familiala , ame las parèds , las baudufles , los espaurugals, e los aucèls? An consciença de demandar mai que se pòd?
E ben non?
Un òme expliquèt qu'èra aisit per l'Anglaterra , l'Espanha, e autres fotralets, (que fan pas res per la diversitat... de reconeisser las lengas "comunalas" per qué n'an pas gaire que dos o très chaz ela , mas la França, Dius Jesus Maria que ten a cap dels braçes la diversitat mondiala, es esclafada per l'òbra, e la quantitat, n'a 75. Lo mite de Sisife. 75 Coma lo canon lo despartament de la Seine..
Que coma cadun sab l'Anglatera qu'a colonisat la mitat de la planèta (mai que los autres totes amassats) , a pas cap en çò sèu , a London per exemple, i a pas gaire de lengas de colonisats . L'Espanha que matèt l'America mièjornala e centrala , a pas cap quicòm a far ame las lengas indianas , (que serian mai de 100).
Non dins França se troba mai de lengas coma per exemple l'arabi qu'es una lenga amenaçada a Alger , Tunis , Tripoli , Damas Bagdad, Le Caire , e subretot a Riad sens parlar del Maroc ont l'arabe es pas pus parlat . I a tanben la lenga dels russes blancs que cal aparar, çò que quicha mai que mai lo porta moneda de la DGLF a la condicion , qu'ajèsse un jorn de mejans dinhes de son sigle. E çò qu' a pas e qu'aura pas que sia d'esquèrre o de drècha. Donc problème reglat. .
La França en reconeissent las lengas de la sfèra privada ten del meteis biais de marcar un còp d'arrest a totas las demandas excessivas, dabant que nasquèssen .
Pòd pas far mai. O fasèm jà tot çò que cal .Coma voldrètz
Donc anem contunhar de pagar per far de musèus a Paris, que ten un budget egal a lo de l'India (ausit sus Frantz Kultur fa tres jorns) en permejant de pas criticar aprèp tot çò que paguèrem antan , als temps del centralisme linde e dur , stades ( Sant Danis es lo darrièr) , musèu dels arts primièrs, seconds e tresen, musèu Pompidou, BNF, musèu d'Orsay, autòrota de la prumière corona , de la seconda corona , de la tresenca , metrò e RER , e Grand Paris dusca Leire ,e puèi dusca Marselha (ame lo TGV es possible , ame lo PS ligat al liberalisme l'aurem) e que la fèsta contunha e Blanqueta per totes.... E per qué renegar. I auria 400 000 escolans de las lengas escanadas. E totes de cercar. Mas ont son? mormelhejavi. E sabètz çò que Dius respondèt? Ont son?
Mas a l'escòla bogre d'ase.

Aucun commentaire: