dimanche 31 janvier 2010

Joana e lo jacana


JACANA


Maria , la maire de Joaneta èra veusa dempuèi mai de cinq ans.

Aquel matin escotava las novèlas a la radió. Fasiá bèl briu que la television marchava pas pus.

Dedins un òme parlava de longa. Un parlicaire de l'accent polit diguèt qu'una depression èra centrada sus gòlfe Gascon, que la pluèja tardariá pas , benlèu la granissada tre que l'anti-depression seriá aquí. Diguèt que lo prefet veniá de capitar de desnisar un issam d' immigrats de tota mena, jos Pont Nòu, a costat de la placa Esquiròl, gaireben a tres passes del seu ostal.

Diguèt encara qu'un tuaire d'enfants, veniá de se salvar de la preson de Sant Miquel. Una prison nòva, d'ont èra quasiment pas possible de s'escapar.

Que lo tipe èra un grand mastar , mai de dos mètres e dos cent liuras . Aimava subretot las dròllas, las filhonas blondas ambe de ribans dins la cabeladura. Diguèt qu'èra pas amaginable çò que lor fasiá aquel caluc. Lo tipe deviá rebalar prèp d'aicí , quitament dins lo barri.

Al moment que Joaneta dintrava de la calandreta.

D'aquelses mots , la maire sentiguèt una àrpia de fèrre li sarrar lo còr. E lo sang, subte, li venir de plomb fondut.

Se levèt d'un còp. Mas trantalhèt. Las cambas li dolián totjorn . Una bruma roginosa li tombèt sus l'agach...

Lo tipe de la radió contunhava de mormolhejar : « la polícia tardarà pas de l'arrestar , mas que comptava fòrça sus l'ajuda de la populacion ...»

Ausiguèt pas res pus. Prenguèt l'escalièr , e sortiguèt en rebalant los pès. S' arrestèt contra la paret . Sentiguèt pas l'aire gelat sus la cara. Anèt sens veire pas que l'autre mand de l'androna, e las ombras umanas que se butavan per i daissar la plaça tota . Perdèt una gròla sens o notar.

Una vesina li diguèt quicòm. Mas la metèt pas . Trescambava entre las boitas de las escobilhas e las mèrdas de cans, sul trepador pegant, los pès nuds.

Prenguèt a esquèrra. Lo camin de Joaneta . La vegèt pas dins la carrièra granda. Li èra pas possible de veire. Sul pic correguèt al pont. Espiguèt coma una falorda lo parcatge de las veituras aval, a l'abroa de Garona.

Foguèt coma se la sia vista, pauc a pauc s' ajustava, tala la qu'òm se trapa qualques còps ambe un tele-objectiu. Una taca blonda e una taca negra dançavan . Aquelas tacas èran sietudas sul cai .

La taca negra plegada la taca blonda de son braç poderós.

E Maria davalèt coma una falorda. E la taca negra se boleguèt. E i aguèt pas mai de taca blonda.

Ne'n podiá pus. Pulsava .Lo sang als timps. Poguèt pas mai arquar. A cent mètres s' arrestèt per vomir. Bufèt com'un buòu. Escupiguèt la sang. Maria levèt lo cap e tornèt veire una taca jauna. Sul còp lo sang li tornèt al còr. A mai manquèt de s' estavanir.

La sia filha èra salvada. La taca negra avia fugit sai pas ont.

Maria tombèt de genolhons desalenada . La sarrèt entre sos braces. Ausiguèt pas Joaneta li dire qualques mots. La filhona li parèt un imaja : la d'un jacana.

La maire pel còp tremolèt. E m'a dich lo mossur que ne me donariá d'autras, baste que siaguesse genta ambe, e ambe tu e la mestressa a l'escòla ....

E Maria s' estavaniguèt per de bon.

Aucun commentaire: