lundi 27 octobre 2008

Mirgas e Mascles

Of Mices and Men

J Steinbeck.



o


Mirgas e Mascles



pintradura inspirada per la dòna del pesolh de De de Latour




-vos vau dire… Diguèt , fin finala, lo darrièr tipe qu’aguèt lo lièch èra fabre. .. Un brave bogre , que se trovava jamai net. Se lavava las mans même aprèp lo repais.

-alara , consi se far qu’i aviá pesolhs…

Jòrdi sentissiá la colera montar doçament. Lennie pausèt la saca sul lièch e se seiguèt . Agachèt Jòrdi la boca badanta.

-me’n vau vos dire, diguèt lo vièlh, aquel faure se sonava Whitney , diguèt lo vièlh , èra una mena de tipe qu’auriá escampilhat de pertot , aqueste dacòs, per que i ajèsse pas de pesolinas … Pas que, per mai de seguretat, comprenètz ? Me’n vau vos dire çò qu’aviá coma tissa de far… A taula qu’espelucava las patanans bolhidas, e, levava la pus pichona taca . E qu’i ajèsse un punt roge sus un uòu, caliá que zo rasclèsse. Finalament , partiguèt per causa de la noiridura. Vejètz , avètz aqui aquela mena de tipe qu’èra… net. Lo dimenge se vestissiá totjorn , mèsme se sortissiá pas, passava la garvata , e, puèi demorava seitut dins la cambra.

-Ne’n soi pas tant segur qu’aquò diguèt lo Jòrdi septic. Per de qué partiguèt alara, e de que ne diguessètz ?

Lo vièlh metèt la boita jauna dins la pòcha e frètèt del punh la gauta mal rasada, eiriçada de pèls blancs.

-Ben … Partiguèt simplament coma aquò, coma òm fai . Diguèt qu’èra per causa de noiridura.

Aviá envèja de cambiar . Donèt cap d’autras rasons que la noiridura. Diguèt sonque un ser : « donatz çò que devètz » coma fasem totjorn.

Jòrdi levèt lo matalas e fintèt dejos. Se clinèt e inpectèt la tela , menimosament . Sul pic Lennie se levèt e faguèt la meteissa causa per lo sèu lièch. Finalament Jòrdi pareguèt satisfach. Desrotlèt la saca , pausèt las afars sus la laissa, son rasador, un boçin de savon , un botelhon de pilulas , son liniment , e son braçalet de cuèr. En seguida faguèt menimosament lo lièch ambe las cobertas. Lo vièlh diguèt :

- me pensi que lo patron serà aqui dins una menuta. Solide qu’èra furios, aprèp vosautres, quand vos vejèt pas aqueste matin. S’adusiguèt tot drèch ont dejunavan e diguèt :

- Ont que son estats fotuts lo camp los novèls ? E amai cridèt lo palefrenièr.

Jòrdi escafèt un plec sul lièch.

-gulèt al palefrenièr

-e òc, vos vau dire , que lo palefrenièr es negre.

-un negre, e?

-e òc , un brave tipe. Que ten l’esquina torçuda , la ont se trapèt un còp de pèd de caval . Lo patron l‘atrapa quand s’encanissa. Mas que lo palefrenièr se’n chauta . Legis de longa. A de libres de pertot dins la sia cambra.

-de qu’es aquela mena de tipe lo patron ? demandèt Jòrdi

-oc ! es pron gente. Se met en rabia d’unes còps, mas es pron gente. Me’n vau vos dire, sabètz pas çò que faguèt per Nadal ? E ben nos portèt un galon de wiskey, aici meteis e diguèt : « beguètz vòstre sadol , valents, que i a pas cap qu’un Nadal per annada »

-per de vrai ? Tot un galon ?

-coma vos disi . Bon Dius , çò qu’avem risut ! Avem daissat venir lo negre , aquesta serada. I a un pichòr rotlièr , se sona Smitty, que se metèt aprèp lo negre. Même que se’n tirèt plan. Los òmes li enebiguèron de se servir dels pèds, alara aquò’s lo negre que l’aguèt . Mas qu’ajèsse lo drèch de se servir de la savata , que lo Smitty l’auriá tuat al negre . Los òmes diguèron que per causa que lo negre tenia l’esquina torçuda, Smitty deuriá pas se servi dels pèds.

S‘arrestèt un briu per se gostar lo remembre :

-aprèp tot aquò , los òmes son totis anats festejar a Soledad . Que ièu , i soi pas anat . Que n’ai perdut lo gost.

Lennie acavava de far lo lièch. Tornamai , la cadaula de fusta se levèt, e la pòrta se dubriguèt. Un omenon calossut se teniá sul pas. Portava de bragas de couti blau, e una camisa de flanèla, un gilet desbotonat, e un veston negre. Se teniá los dets gros dins la cenche, de cada costat de la bocla d’acier carrada. Èra coifat d’un vièlh calistre , brun, e portava de bòtas dels talons nauts , ambe d’eperons, pròva qu’èra pas un jornalièr.

Lo vièlh jitèt un agach rapid,e, rebalant los pèds, anèt a la pòrta , en se fregant la barba del punh.

-venon juste d’arrivar, diguèt

Passèt prèp del aptron e sortiguèt . Lo patron s’avançèt dins la cambra a passes pichons e rapides, coma o fariá un òme de las cambas tròp grassas.

- escriguèri a Murray and Ready , que me caliá dos òmes aqueste matin . Avètz las cartas de trabalh ?

Jòrdi cerquèt dins la pòcha e sortiguèt los bons e, los donèt al patron.

-aquò’s pas la fauta de Murray and Ready . Vesi aqui escrich , sus aquesta carta qu’èran estats sensats èstre aici aqueste matin , d’ora per trabalahar.

Jòrdi fintèt sos pèds.

-lo caufaire de l’autòbus nos metèt dedins diguèt. Nos calguèt marchar detz milles. Diguèt qu’èran arribats alara qu’ èran pas. Poguèrem pas trobar degun per nos adusir aqueste matin.

Lo patron cluquèt :

-me calguèt envejar los carris de grans ambe dos òmes de mens. Aquò serviriá de ren de partir ara. Esperarètz aici dusca’l dinar.

Aucun commentaire: