Blog de langue d'oc. Pour l'Occitanie. Occitan central Dans toutes ses variantes. La talvera est le lieu necessaire en marge d'un champ, mais ce lieu est improductif car il ne peut être cultivé. Nous sommes nous occitans dans cette terre marginale que le pouvoir veut anéantir sans savoir que c'est impossible. Cathare croisade massacres. Mensonge historique.La France? Une creation de la papaute.
vendredi 22 août 2008
crosada seguida
La crosada albigèse foguèt lo mejan de :
-matar la religion catara a l'ora o los preires catolics vivian dans l'estupre.
-far contre pès a l'emperador germanica, als angleses, qu'escotavan pas pus lo papa, e que rebalavan los pèds per far justament de .... "crosada" en Tèrra Santa.
Dins nòstre miètjorn, la gleisia avia d'a fons perdut pèds e armas sus las tèrras de Ramon e de Trencavel.
La naissença de la religion catara acompanhèt l'espelida de la poesia trobadorenca. La mòrt , los chaplas de la crosada sinhèt la fin de la civilsacion trobadorenca.
Occitania foguèt lo sol païs a generar una religion que sia pas importada d'Arabie o d'Asia.
La lutja spirituala de la gleisia se butava a l'argumentacion poderosa dels catars que se disian mai que mai Crestians, levat que disian tanben , qu'aquel monde malastros e òrre podia pas èstre una creacion de Dius .
N'avem encara la pròva auèi , cada jorn. Per prendre que lo darrièr grand chaple , lo del Tutsis dins Africa , qual catolica pòd explicar que tot sus tèrra es de la volontat divenca , mas qu'aquel crimi es pas l'òbra de Dius mas dels òmes? Antan consi explicar que la pesta sia envejada per Dius?
Se pòd pas explicar.
LOccitania ensajèt als sègles XII e XIII de se crear son estat ambe sa religion, diferent dels autres de l'Euròpa. Mas davant ela se levèt Innocent III (format a Paris e Cologne pareis). Es aital qu'una religion que prechava de longa la caritat causiguèt de sonar los lops e de los largar dins lo realme de Ramond VI de Tolosa. Rei e Oc senon, Consi sonar un espandi qu'anava de las Pirenèas a la Provença?
Es aital que lo Papa que prechava , l'amor, la pietat , la caritat, l'umilitat faguèt rajar lo sang entre cinquante ans, en demandant de sanhar tot un païs. Los crosats e tota la vermina en seguida, aroinèron un païs , cremèron , panèron violèron , e escupiguèron sus la civilisacion mai granda de l'Euròpa. De paucs vals nombroses se sarrèron per deraubar e tuar l'arma del païs.
Mème entre la guèrra hitlèrienne òm vejèt pas un tal chaple , una tala orror.
Los senhors tuats , las femnas violentadas e forçadas de se maridar ambe d'estrangièrs de raça, venguts del Nòrd. Epuracion etnica mas e a mai eliminacion genetica de la mèna "endecada". França i ganhèt un òrt mervilhos e la cresença futura que tenia vertadièrament un engenh universaliste naissent. Ren de ren, o benlèu, l'engenh de la mandra dins la galinièra oc! . Aquò's la gleisa que li demandèt , li permetèt e offriguèt las tèrras als tuaires en los assegurant del Paradis.
A mai los massacres dels innocents , cremèron maites e maites eretics.
Om pòd estimar la populacion dels païses concernits a 1 milion d'estajants benlèu mens . Fasètz lo compte . Simon de Monfort Gloucester e sas ajudas n'an tuat a quicòm pròche 15%. Que los istorians se basan , per establir lo nombre sus los estajants pròpris de la vila , mas oblidan totjorn que las populacions fugissian las armadas, que venian s'aparar als castèls tre lo Monfort nasejava.
Lo malastre s'arrestèt pas encara . Avian tuat mantuns còrses. Calia ara se trachar dels esprits. Foguèt lo trabalh de l'inquisicion entre 90 ans.
Coneissètz de païses que visquèron aital 50 ans de guèrras e 100 de policia dels esperits?
Un tal chaple real e spiritual, donèt a totes los estats d'Euròpa lo drèch de far pariièr de pertot dins lo monde. Qual ne parla d'aqueste ligam? l'Occitania èra abant l Inca, lo rei del Mali?, e totes los autres ... Mas ara aquò's contunha totjorn...
Inscription à :
Publier les commentaires (Atom)
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire