mardi 19 août 2008

Lavaur e dòna Guiraude

A esquèrra Dona Guirauda jetada dins dins son potz per la fina flor de la cavalaria.
Ambe Lavaur la cavalaria franco germanico anglo borguinhonèsca capita una grandor sens parièra.
Qu'òm jutja:
Lo sèti ne' n finissia pas. Per un tunèl jos las muralhas , los assièjats venian cada nèch levar las fascinas que los paures crosats emplenavan los valats e pièger que tot , ensatjavan d'abrandar las maquinas de guèrra. Una de las sortidas faguèt rebutada mèsme, merce de la vèlha dels comtes alamands (merce mon Dius , jà l'Euròpa) La tropa de comtes Alamands èra importanta, es pas senhalada per los françèses que volon servar per elses lo meriti de la victòria,( per Inocent III, lo paure papa , mas es qu'èra tant Inocent qu'aquò?) praquò las sorgas germanicas parlan de crosat de Saxe, de Westphalie, de Frise comtes de Berg, de Julièrs ; e Leopold IV d'Austria ...
Françès e Alamands se comprenavan plan, sembla , pas cap de problème de parladis entre elses.

Donc aquela armada de la civilisacion euròpenca de l'Edat Mejan menava lo sièti de Lavaur, sens cap de malvolença . Que volian just l'argent e las femnas. Qual papa auria pogut dire de non?
E Simon va se mostrar pietados ambe los cavalièrs enemics.
Ne'n fa penjar un molon , ambe Aimery de Montreal , quatre vingt cavalièrs . Qu'aquò's melhor que de crebar ambe la tortura non? Mas trobèt que tot aquò anava pas pron lèu. Coma dis Belperron lo jacobin , autor del libre, la crosada contre los albigèses que troba de longa de l'engenh a Monfort, : la politica del l'aligança es passada de mòda... Coma i avia pas de temps de perdre , (que Simon de Monfort Gloucester es subrebookat) , pren pas lo temps de los penjar e donc los fa passar al fial de l'espasa.
Mas la fina flor de la cavalaria renegava de pas aver lo temps per s'amusar un pauc. Urosament trovèri la castelana , , une femna remirabla que parlava plan.
Començèron per la violentar los pòrcs.
Om reconeis aqui la noblèssa e la fina flor de la cristianitat Que fin finala aurian pogut la tuar bestialament sens qu'aprofiècha a degun .Mas non la tuèron mas aprèp.
Puèi la trapèron pèls pèds e pèls braces e la jitèron dins un pòtz , qu'aquèla gingolèt coma una anhèla , magina una vertadièra eretica que! " Dame Guiraude fut prise qui crie pleure et braille ..."

Per n'acabar ambe tot aquela caritat , emplènèron lo potz ambe de la calhassa , de ròcs . Mas qual dira se Jesus sofriguèt tant sus la crotz?
Lo demai es pas qu'un detalh tres cents a qautre cents "ereticas" foguèron condusits al brasal onte pròva qu'èran plan venguts de diables se jetèron sens renegar lor fe. Brèu un autre Orador sus Glana
L'istòria dis que " entre que fasian cremats un brave millierat de soldats e d'ereticas, Simon fasia recaptar lo pilhatge .
Quand a saber consi los crosats coneisson los eretics , qual o sauprà un jorn.
Per acabar cal legir un estrach dels estatuts de Pamias, ponduts per lo paure Simon. .. de Gloucester Monfort e sa putarassa Alica. .
Las tèrras panadas son donadas als franchimands D'Illedefrankreich.
Entre vingt ans podran prendre ambe elses que de cavalièrs françèses. S'an agut lo drèch de tornar en França , podran pas demorar que lo temps de la permession. .... Las femnas dels traïtes podon trobar los bens a las condicions de ren donar a l'espos. Las veusas gentilas dònas eiritièras ajent un castèl , podran pas se maridar entre sieis ans sens permission del comte (Simon) levat ambe los françèses. (lo famos esperit galès)
Es pas bèla la vida.
Una premièra dins l'istòria , que se vejèt pus endacòm mai. Uèi O òm tua o òm caça, mas aquò es vertadièrament la pròba de la grandor civilisatriça de la crestientat que sauvèt la civilisacion merce de la la barbaria per de chaples cirurgicals . L'epuracion etnica aquò's pas ren a costat .
Aici s'agis sonque de remplaçar sistematicament un baron indigène per un baron françè
s.
Dona Guirauda vos envèji al fons del vòstre potz un poton dels occitans vertadièrs.

Aucun commentaire: