vendredi 28 novembre 2008

De Lamoignon de Malesherbes, patoès occitan.

A drecha un dedins borgès polid.

A perpaus del diccionari lengadocian de l'abbat de Sauvages.
Aqui çò qu'escrivèt un cèrt "De Lamoignon de Malesherbes en 1756:
" recebèri ; Senher , l'obratge que m'avètz envejat , e qu'ai l'onor de vos mercejar. Crèsi que pòd èstre fòrça util pels vòstres compatriòtas que volon d'apprendre lo françès vertadièr.
Vau pus luenh, e crèsi que seria fòrça util a la literatura , se avia dins la vòstra lenga mantuns autors coma Godolin; mas crèsi tanben , que s'òm volgua trapar lo "jargon" lengadocian, pron per sentir tot lo meriti de l'autor, ne caldria far una estudia tant ponchuda que per una autra lenga. Aqui un jutjament que me faguèt entre un viatje que faguèri dins Lengadòc, fa setze ans ; ont me trapèri l'idèa d'aprendre a parlar patoès ; que que sia , vòstre obratje es fòrça util, e avètz amai tant de meriti de l'aver fach, qu'alquel trabalh deguèt èstre fastigos, per un òme acostumat de se trachar de causas mai agradablas. Soi mai perfechament , Senher , vòstre fòrça umil e mai obediant obesissent servidor.

Aqui çò que respondèt Sauvages a un amic:
" m'estrambòrdi d'aver escrich sus la lenga romana , quora vèsi mon pretzfach , cercat e lausat per Senher Court de Gebelin, aqueste savant qu'es , mai capable de gostar , lo meriti de nòstre parladis, mai que los franchimands , literators , aquelses malvolents, que desconeisson , lor lenga mairala (sic Malesherbes) , qu'airejan de la mespresar , que ne'n vejan pas las beltats , o que an pas cap lo biais per las far lusir . Lo monument que levèri a n'aqueste lenga dins mon diccionari , butarà , o espèri tot en evidençia".

Aqueste passatje d'una letra escricha per l'abbat de Sauvages a senhèr Seguier , prova plan , aquò's pareis, que la volontat majora qu'aguèt a l'idèa , èra plan de relevar , d'enauçar e d'ensenhar la lenga romana, que las gents del Nòrd, e los franchimands del Miètjorn sonavan despresos coma Malesherbes , lo "jargon" lengadocian.

Aucun commentaire: