Blog de langue d'oc. Pour l'Occitanie. Occitan central Dans toutes ses variantes. La talvera est le lieu necessaire en marge d'un champ, mais ce lieu est improductif car il ne peut être cultivé. Nous sommes nous occitans dans cette terre marginale que le pouvoir veut anéantir sans savoir que c'est impossible. Cathare croisade massacres. Mensonge historique.La France? Une creation de la papaute.
lundi 4 août 2008
poètas
Bec : aimi melhor los aubres als fars. Los fars son faches per veire la nuèch. Mas esblaugisson tanben lo que los finta e lo despossedis de son pròpi agach. Los aubres , te donan de l'alenada al monde , van cercar la vida dins las prigondors de la tèrra e ça te gratolhla lo cèl. Donc Rene Char e Jean Giono fan partits de ma forèst e me l'amagan pas. ....
Cò qu'espanta aco de Char e de Giono , aquò's es que nascuts de Povença , ajant viscut e escrich en Provença , trapèron jamai l'envèja - mème per curiositat , de dubrir una pòrta sus la literatura provençala. I aguèt pas jamai òsmòsa , mème si Giono parlava lo provençal ambe los païsans quand èra emplegat de banca.
Los quasèrns del mièjorn: quand me pensi als quasèrns del mièjorn , sentis encara mon còr batre . M'amagini encara montant los escalièrs dins l'escurina d'un copa-garganta. Dabant la pòrta un gat giscla entre las cambas coma un peis negre rajat del Vièlh Pòrt : aquò's "Quasern" , vièlh coma un profeta . Quicha sus la soneta. Aquò's Marcelle Ballard que me dubris . Es nòu oras del sèr , un dimècres o un dijos. Jean Ballard ven me sarrar la man , me presenta a Jean Tortèl , Pierre Guerre e Jean Lartigue. Me daissi caser d'esmòu sus un cadièral pelat, ont deguèron se siere Paul Eluard, Saint John Perse, Paul Valery, Rene Daumal , Albert Camus, François Bertin, Andre Michaux , Jules Supervielle , Rene Char e los autres....
Accidents : B Manciet
... Los pòbles avançan gaire dins l'Istòria , o a pron pèna. Quna Istòria al just? Sem dins Euròpa , al meteis punt que del temps de Lois IX. L'Alemanha existis pas pus, come ne'n parlavem , Andreas von Strachwitz e ièu en 1950 . Una autra Alemanha , paura e stomacala es nascuda. Mas los dracs dels pòbles - mas qu'es un pòble? - lor subrevivon, sus tot lo continent . Aprèp las pausas de civilisacion , son reprès per una efervescença senhorejaira. Mon vièlh mèstre Rene Dupuis s'èra pas enganat .
Quand al "retrach" d'un vièlh coma ièu , non servis pas que de messorga. Los joves veson mai clar. La sapiença es pas que repapiatge . Vesètz Pinay un Apolon el tanben . Dins una Alemanha que tornava de prendre alen, sabiam totes ço que nos apreparava. Los vièlhs son cars e perilhos. Aquò's per que aderèri fa dos ans , a la Societat , fondada a Arcachon " dels Vielhs Malfasents"
E praquò , en 1947, ambe d'alemans , d'obediença siocialista, comunista o crestiana , aviai fondada a Manheim lo prumièr dels partits europencs degudament registrat. " Duc in altum!" disià Pie IX a un illustre landès impenitent e fòrça patèsent. Aquò's pron per dire que lo mèu occitanisme representarà per ièu qu'una part de la granda mosaica , mas una part indispensabla al montage del puzzle e sa combinatòri. ...
tirat de "Entre Gasconha e Provença" de J L Pouliquen
Inscription à :
Publier les commentaires (Atom)
Aucun commentaire:
Enregistrer un commentaire