lundi 20 juillet 2009

De l'Antic.



Catul-76

S'i a de solaç per l'òme , un còp que se rementa,
d'aver viscut sens far de malordits


Sens renegar sa fe, sens jamais que sa lenga,
aguès per engana atestit los dieus ,
Quante solaç, Catul , dins ton vièlhum t'espèra,
e quantas gaugs d'aquel trassa d'amor!
Que tot çò que podiàs dire e faire per ela
s'èras d'un òme o faguères totjorn...
Mas la grana peris que dins l'ermàs semenas .
D'aquesta ora perqué mai rebolir?
Sai que non pòs, caitiu , de ton còr que te greva
traire un amor qu'en volon pas los dieus ?
Fai patir de crosar un vièlh amor d'ausida.
De segur fau patir mas cau vencir :
aquò lo salvament e la sola salida ,
te cau vencir ne deguèsses morir.
O dieus , s'es vòstra la pietat , s'un còp agudis,
avètz prestat d'ajuda als pecadors,
agachatz me pecaire ! e, s'ai fach ma batuda,
venètz curar tot aquel poison,
aquel mau que tresfusa al tresfons de ma vida
e qu'a cochat de mon còr la baudor.
Vos venètz pus pregar que virètz sa sentidas
ni, non se pòt , que venga casta un jorn.
Vòle pus que sanhar dau mau que me rosiga.
Dieus , per pietat , sauvatz un malauròs!

Max Allier




Aucun commentaire: