dimanche 9 décembre 2007

Fernand Deleris e Memòris

Deleris coneguèt l'Indochina al temps de l'esplandor coloniala. Après de nos aver mostrat la sia enfançia, capita de nos condusir pel camin qu'atraversèt , el lo pichòt pacan de Bors.
Nos escrich dins una lenga extraordinariament rica. Que soi de longa ambe lo diccionari. Qu'ai pas jamai legit un autor occitan tan provesit de mots de totas menas. Aqui un estrach que dona una teunha idèa puslèu.
Encara un còp me demandi consi un pichòt païsan de Roèrgue poguèt se tracar una tala rega???
Escriu...
Veniam de passar la forca de Rachgia . Una rota dubèrta a la circulacion de uèch oras del matin a las cinq del ser solament , pel manca de seguretat . Una rota espaurugad a aprè la vilòta de Thot Not ; plan mai qu'entre Cailay e lo transbordaire de Vinhlong.
Veniam de passar la forca de Longxuyen quand lo motor se bloquèt . Lo menaire butèt un brieu sul butafuòc ; tròp bel briu que descarguèt la bataria . Davalèrem. Lo menaire pellevèt lo capòt e se metèt a furgar. Ieu viravi e reviravi a l'entorn , a la man lo fusilh que m'avian balhat los militars de Canthò. Quand se'n mainèt , lo menaire me repoteguèt . "Estrematz -me aquel aplech , s'escridèt . Se que non, sèm dos òmes mòrts . Sus aquela rota un fusilh de guèrra val mai que doas vidas. "O faguèri sens quincar. El demarguèt los alucaires , bufèt dessus , sarrèt quauques bolons e m'ordonèt :" Vos cal butar . De vam se volètz pas jaire aici a la serena ." Butèri que butaras . Pas pro aviat que la veitura èra pegassuda , la rota planièra mas peiruda e enrodalada.
Un brave libre per totis los qu'aimon la lenga dins tota sa riquèsa, e una istòria vertadièra d'una vida de patiments e de capitadas.

Aucun commentaire: