vendredi 29 janvier 2010

ieu e los golden gate


Ambe qualques amics nos sem amassats per ensajar de donar un ritme novèl a la musica occitana ; aqui la resulta, qu'aimèssetz e vos ne farai escotar d'autras...

Lo quadrilha es format de ieu (evident) de ma sòrre, de son amic, de mon fraire (davant que sa faguèsse cambiar lo genolh, e d'un gendarma...

Notatz que i a d'òmes que se fan passar per nosautres, se sonan lo golden gate quartet .

Mas ieu los soni los pauc-vals... Que lo monde a pas gaire de vergonha uèi , coma del temps dels aujòls e de las ginèstas floridas....

lundi 25 janvier 2010

Ives Roqueta e Occitania


 

I a pas qu'Occitania per sauvar l'occitan...

Lo demai es un sòmi...( OC Revista )

 


samedi 23 janvier 2010

Femna occitana


L'ivèrn s' arrapa, tal un aucèl blanc de gèl,

Una femna occitana s'aparar sa nisada,

Un gal de glòria entre sa passejada,

Suls nens e sus la femna , levarà pas un uèlh.


Mesprés , oblid , e nèu prigonda.

Coma las nívols moflas

Dobrirem pas la pòrta .

levat ambe las dents...

mercredi 20 janvier 2010

parpalhòl


A A A Franca aima plan la diversitat ambe de vinagreta o de maionaisa coma volètz....

Ara te fa rostir ambe de farigola... Es pas bèla la vida?

lundi 18 janvier 2010

Franca e Occitania


FRANÇA AIMA LA DIVERSITAT...

E ieu aimi las majofas ambe de maionèsa...




jeudi 14 janvier 2010

Spreo

Lo spreò es un aucèl tant bèl que los que l'an vist ne son estabordits.
Lo spreò reverta un aucèl del paradis.
Las seunas alas gisclan las colors metalicas , blancas , grisas , blauvas e iranjas .
Per dire que quand s'enauca, un òme sab pas, e pòd pas dire se vejèt un liaç o lo rebat escrincelant d'una nivol sus la susfacia de l'aiga.
Mas consi la creaccion se pòd èstre tant divèrsa?

samedi 9 janvier 2010

Sant Ferreol


Un parpalhòl blau per la Santa Estela del Centenari per dire quand lo jove vengut estatua troba lo "libre de messa".... Per escotar aqui sus....

jeudi 7 janvier 2010

Santa estela del centenari 2

Aqui un tròc del raconte de Bodon , del roman, de la Santa Estela del centenari, sabètz quand l'òme se desrevèlha monaca e que Joana es venguda tanben un mostre. Que lo vièlh falord los a encadenat dins un còs de fèrre...

lundi 4 janvier 2010

La Santa Estèla del centenari


De Joan Bodon dins lo prolog de la Santa Estèla del Centenari.


Per escotar un tròç

Mas aquí coma chucavi lo darrièr ossarèl del quartièr d'auca la pòrta se dubriguèt . Quatre vielhòts en blòda totes rafits se butavan, se codoissavan a qual dintrariá primièr....

« De vin! De vin! Cridavan.... Per escotar un pauc

vendredi 1 janvier 2010

Casoar


Lo casoar se passa la nuèch.

Sul tapis de fuèlhas poiridas.

Entre que d'unes dins son lièch,

Fan pas que somiar sa vida.

mercredi 23 décembre 2009

identitat e mai


L'identitat .

La tòca ultima.

off...off...off

Lo string sul cap.

Lo preservatiu .

De cauchò.

Al det guinhaire

Un tap de polistirèna .

Pel trauc polit.

A los pòts.

La fe del Sant Grasal

Un capèl de falord.

Per se far bèl.

Una cana parada

Mistica de la fe.

De segur, i anem...

Beure un cafè.

Drapèu desplegat .

Imnes descabestrats .

L'estat sietut en rei

E nos al cagador.

L' azuèlh s' atuda.

De lum sens raras.

L' escaufament ,

Novèl.

Es arribat.

Oblidarem la set

e la talent

Traduction française



L'identité.
La dernière main.
off off off ... ...
Sul Lo n'importe quelle chaîne.
Qu'est-ce préservatif.
De caucho.
Au guinhaire det
Un polistirèna bouchon.
Pour Trauco poli.
Celles-ci peuvent.
Faith of the Holy Grasal
Un falord Chapelle.
Pour être le phare armés.
One stop Cana
Mystical foi.
Bien sûr, et nous ...
Boire du café.
Tissu déployés.
Imnes descabestrats.
Le roi était en Sevens
Cagador E pour nous.
L 's atuda azuèlh ».
De Lum certainement rare.
Escaufament L ',
Roman.
Il est arrivé.
Oubliez la soif
et le talent

vendredi 18 décembre 2009

la cancon de Santa Foy

Me soveni pas pus d'ont legiguèri aquel texte . Sinhalat mantuns còps coma lo primièr conegut de la literratura occitana. E se vei clarament qu'una engana arriba tre la debuta, quitament a la sorga.

Qu'an trobat lo mejan de dire que lo poèma lo calià contar d'un biais de lei françèsca.(comme les français!!!!!!)

E que soi pas d'accòrdi ambe la revirada comunament acceptada pels quites saberuts occitans, subretot pel vers qu'es escrich gròs. Per dire que s'agis pas de dire la cançon a la moda françèsa (encara un còp i aguèt un monge per tradusir d'aquel biais de l'abadia de Sant Denis?) , mas d'al revers de contar l'"istòria" pel cas ont d'unes viatjaires , d'aquels temps, s'agradarian ambe los "sons" e que lo contaire se farià un plaser de ne lor far lo don.

Mas cresètz pas que i a quicòm que truca?
La cançon de Santa Foy 1050

Lo tèxt « original »

Legir auzi sotz éis un pin

Del velh temps un libre latin

Tot l’escoltei tro a la fin

Anc non fo sens qu’el no –lh declin

Parled del pairal rei Licin

E del linhatg’ al Maximin

Cel meiro-ls sants en tal train

Com fa-lh venairels cervs matin

A clusals menan e a fin

Mortz los laissavan en sopir

Jazon e-ls camps com a fradin

No-ls sebeliron lor vezin

So fo prop del temps Constantin

Canson auzi qu’es bela ‘n tresca

Que fo de razon Espanesca

Non fo de paraula Grezesca

Ni de lenga Sarrazinesca

Douss’e suaus es plus que bresca

E plus que nuls piments qu’om mesca

Qui ben la ditz a lei Francesca

(traduit généralement par qui bien la dit selon la loi française ,ou la norme française)

Cug me que sos grans pros l’en cresca

E qu’en sègle paresca

Tota Basconn’ et Aragons

E l’encontrada dels Gascons

Sabon quals es aquist cançons

E s’es ben vera ‘sta razons

Ieu l’aizi legir a clercsons

Et a gramadis a molt bons

Si com o monstra-lh passions


En que om lig’estats leissons

E si vos platz est nostre sons

Aissi com-lh guida-lh premers tons

Ieu la vos cantarai en dons.

Ensag de revirada dins occitan d’uèi (per l'ase manjacostel). Lo primièr text occitan .

Ausi legir jos un pin

Un libre latin del temps vièlh

Tot l’escotèri entrò la fin

Jamai ( sens que me ressa , me laguia?)

Parlava del paire del rei Licin

E del linhatge del Maximin

Los que « tuèron » los sants d’un tal biais

Coma fan los caçaires de çèrvis al matin.

Qu’als clusals los menan cap a sa fin

Mòrts los laissan agonisar,

Jason als camps coma paucvals

Que los sebeliran pas los vesins.

Aquò foguèt del temps de Constantin .

Canson ausi qu’es bèla en rimas????

Que foguèt d’origina Espanhòla .

Que foguèt pas de lenga Grega.

Pas mai de lenga Sarrasina.

Dolça es , suava es pus que bresca

A pus que cap de piments qu’òm mèscla

Que plan la dis als Françès.

(Mais en fait qui veut dire, qui bien l’énonce (l’enseigne) aux ( a lei) françés …. Ce qui est tout à fait différent…

Crei me que sos meritis ne creissaran

E qu’al sègle serà renomat (e plan estimat )

Tots Bascons e Aragons

E(tot) lo païs dels Gascons.

Sabon de quals son aquestas cançons .

E tant son vertadièras ‘questas rasons

(que) Ieu l’ausi legir pels clèrguons

Ambe de bona grammari e de mots bons .

Se coma o mostran las passions . ce qui veut dire les échanges vifs sur le sens, l’origine ?de ce texte fondateur, des lors…)

Tre qu’ òm legis aquestas leiçons

E que vos agrada aquestes sons.

Aital coma o menan los primièrs tons

Ieu la vos cantarai en dons.

mercredi 16 décembre 2009

soi

Soi ta monina , sus l'espatla;

Soi ta flor , sus la parèt,

Ta bandièra de la pèl negra e roja

Que plega las còstas ponchudas .

Soi una nívol grisa que rebala,

Un chòt sens lunetas de solelh;

Un peis que crawla sus l'autò rota.

Loison , soi Loison o Charli.

Bobet o Gaul o Bahamontès.

Un flum de lum electrica,

Un nèrvis de buòu sul cap d'un paure,

Soi una caganha electorala que davala .

De la crèsta del Mont Blanc

Una bestiesa d'ase , de muòl, de caparrut,

Una babaròta amorosa qu'alena sas feromonas

De calossut gispre , de paucval d' arsolha.

Tu me diràs los mots qu'espèri,

A la font mòrta del meu brèç;

Ieu desaurelhat, quèc , gaireben mut e òrb, e garrèl.

Farem de garlandas ambe los tudèls , los budèls , los tunèls ,

N'aurem pas vergonha de parlar francés

Que se parla pas gaire, levat de donar de moneda .

A de monde que parlan pas que l'anglés.

Serem rics coma d'estornèls, braves coma des cocuts que cantan.

Al fond d'un trauc de la prada d'un pibol un pauc PD .

Soi un parpalhòl , puslèu l'ala d'un parpalhòl, o mens encara

L'antena d'un parpalhòl , d'un sautaboc, d'un belugueta, d'una formiga.

La desena dent de la trocha atalentada , de la maissa d'en bas.

La que se petèt d' engolar la ferralha .

Soi lo resson de l'èrba lo ser al fons del bòsc.

Qu'un cagaròl que se caga son amor d'escruma.

Que la mandra venga, que la seuna volontat sià facha.

De la Tèrra dusca l'infèrn dal cèl.

E pas que da mitat.

En trastejant lo cap.

Ane.

Que tot va plan.

Tenes un ventre plan.

E òc , e ieu teni un ventre redond.

De que vòls far? , qu' ara l'òme es prens.


dimanche 13 décembre 2009

Lo mal frances


Aqui consi lo jornal Lo Monde , lo jornal de la democracia , e de la libertat, endacòm mai,  "pels autres" , parla de la votacion de Catalonha.... 

Pas besonh de mai per comprendre la falsetat culturala de Paris.  

mardi 8 décembre 2009

Ecologia

Aqueste matin me soi levat , a dètz oras passadas de mièg. Sul pic visquèri que lo mieu vièch donava tròp de carbona, e que la vòlta celèstiala ne patiria. Sul pic , d'un sol gèste me soi tampat lo trauc del vièch, ambe un tap. Mas qu'èra Nadal , que podiam pas ren mai amagar. La femna d'un amic me venguèt plegar. Mas que cal pas creire que la television ajuda .
Se meton lo string de secar entre las paginas dels "peoples" Despècha Dimentge o Sud Ouest Dimenge, los jornalistes de la una, de la doas , de la très . Non soi pas vulgari , sonque soi realiste. Que podon pas se passar d'aquel papièròt del jornalisme de las escobilhas.
Uèi los ecolos nos cassan las colhas . N'arriban de comptar quante de bisteck as manjat. E consi ambe ton apetis ; embrenèt l'atmosfèra. Alara que fan coma tu.
Aqueste biais d'o veire , e tota la còla me fa cagat de mai en mai. Revertan als pichons preires de Staline .
Tot es bon per culpabilisar lo simple colhon. Alara que nosautres , i sem per pas ren , que sabem quitament pas pus , ara, plantar una ensalada, o tuar un conilh.
Volon lo retorn a la natura , levat que i a pas sonque de paisans "naturals" , e que demòra pas que l'agricultura industriala de Monsantos ambe sos OGM. Que los païsans d'auèi se van crompar quitament son conilh, sa galina a Caireforc, Campion, Intermercat .
Consi van far ambe Monsentòs?
Quantes d'ecologistas atudan la lum, clavan la tele, e lavan las pèlhas a la rivièra o al lavador, ambe de l'aiga gelada , o per s'apreparar lo repais que coson dins la chemeneia .
Qu'es pas mai possible auèi , que sabem pas mai far. Alara comprèni pas gaire aquel discors ...
Levat coma una engana de mai. Una biais de far bolegar las linhas per enganar los paures un còp de mai.