Blog de langue d'oc. Pour l'Occitanie. Occitan central Dans toutes ses variantes. La talvera est le lieu necessaire en marge d'un champ, mais ce lieu est improductif car il ne peut être cultivé. Nous sommes nous occitans dans cette terre marginale que le pouvoir veut anéantir sans savoir que c'est impossible. Cathare croisade massacres. Mensonge historique.La France? Une creation de la papaute.
vendredi 9 mai 2008
lengas "comunalas"
Lo 7 de mai se debanèt un debat a la cambra. Se parlèt de las lengas escanadas. I venguèt la ministre Na Aubanèl que mostrèt plan que podrian totjorn ne'n parlar. S'i parlèt catalan , basc, occitan, alsacian, corse, flamand , breton creòle.... . Mas la ministre tenguèt la consinha e se calèt menimosament en permejant de pas parlar.
Los extrachs de drecha son levats d'un jornal franchimand: France soir que presenta un punt de vist objectiu del sicut.
La Despacha , lo jornal del mièjorn , ela li agrada melhor de se trachar del trafic" dels animals exotics", lo Monde e Liberacion vodon pas sonque una linha al debat de las lengas regionalas.
D'unes creseguèron un temps que quicòm se passava , o anava de se passar , e ben nos diguèron, a la fin, totes tal Coluche :"passetz qu'i a ren de veire".
Qu'es pas de creire mas i aguèt un quite academician , un saberut sab quite pas los apòrts occitans , bretons, normands, picards .... a la literatura e que coneis pas un quite mot sus las lengas de la França prigonda .
Monsen Rouart es un ase bèl qu'a escrich un libre pareis.. D'un autre costat se son totes coma aquò a l'academia , me pensi a la Carrere D'Encausse qu'es mai que mai anti regionaliste, e qu'es pas del Causse mejean, e ben fa una bela tropelada de democratas asinians.
Quand a la dona Aubanèl paura ela, teniam vergonha per ela; un trabalh de ministre aquò, paurèta , muda coma una carpa ?
Merce milanta còps als deputats présents a Paris que mantuns autres aprofèchavan de lors aumentations de salaris votadas a l'unanimitat...
Al cap a esquèrra, de la pagina , i a una pichòta istòria relativa a la naissença del françès, per:"favorisar las escambis entre los pòbles de la Gaule" , la melhora de totas qu'aviai pas jamai legida endacòm mai.
Enfin merce a France soir lo sol que parlèt de totes aquelses non eveniments.
Ara los medias se son jitats sus la Birmania e son òrre governament, aprèp la China e avant tot çò que podra capvirat los uèlhs del sicut françès....
Anem enfants de la Partiaaaaaaaaaaaa.
Darrièra novèla de la Despacha: als jòc d'escupir un nogal de cerièra a Quito: lo françès Dupont es 25 iéma.
mardi 6 mai 2008
La talvera de Joan Bodon
La talvera
Oc per 2009.
Deman pareis que d'unes van parlar de lengas regionalas
Coma s' una lenga podia se redusir a una dimension geografica. Coma ja de dire lo mot permetia de milhor la circonscriure, dins un espandis estrech , qu'amenacaria pas un ensem mai larg , a vodacion mai nòble ; le françès, e sos enemics intimis , l'anglès , l'espanhòl. Qu'an quitament oblidat lo chinès, l'indo.
Mas los jacobins mancaran pas jamai d'èstre tardièr, totjorn d'una guèrra tardièr. N'avem pas enveja sonque de trapar una mena de pretencion a l'univeralitat. La nòstra es pas facha d'imperialisme. la nòstra es facha de tolerancia, de viure ensem. Avem pas cap enveja de frontièras . Avem après de viure sens frontièras. La lenga , los millierats de mots , los detsenats de millierat de mots miraclosament salvats dins cada dialecte occitan , ara venon los tresaurs de descubrir que nos estacan encar pus prigond a las raices. Que la lenga ven coma una invencion poética permanenta que permès de s'apoderar de mots gascons, provençals , lemosins, alvernhats sens cap de vergonha , per que ressontisson mai plan que los del mèu ròdol.
E çò qu'espanta lo que comença de furga dins los diccionaris , Alibert, Mistral, Laus,... e d'autras aquò's de trobar de sorgas inagotablas (non estorrablas?) que causan la susprèsa e lo plaser. Lo plaser aquò's lo mot vertadier. Al françès la paur de mal escriure. A l'Oc lo plaser de trobar e de chucar totes los mots coma tant de fruches novèls .
En clavant de tot biais las possibilitats d'aprendre tre l'escòla la lenga mairala , en enebiant l'obligacion d'òbedir a de règlas estrictas, los jacobins, nos an gaireben escanats, mas nòstra subrevida permet ara, e permetèt la maduracion lenta e fruchosa d'una apròcha de la lenga, de la literatura , de la poésia, que non se troba endacòm mai. L'Occitania existis pas que Oc. Mas los fruches son aqui e son bèls. Los intellectuals parisencs an pas res pus a dire al monde, e la quitia euròpa, tre que lo poder economica que los sostava despareguèt.
L'Occitania existis pas Oc ........ PAS ENCARA
Inscription à :
Articles (Atom)