
Lo casoar se passa la nuèch.
Sul tapis de fuèlhas poiridas.
Entre que d'unes dins son lièch,
Fan pas que somiar sa vida.
Blog de langue d'oc. Pour l'Occitanie. Occitan central Dans toutes ses variantes. La talvera est le lieu necessaire en marge d'un champ, mais ce lieu est improductif car il ne peut être cultivé. Nous sommes nous occitans dans cette terre marginale que le pouvoir veut anéantir sans savoir que c'est impossible. Cathare croisade massacres. Mensonge historique.La France? Une creation de la papaute.

L'identitat .
La tòca ultima.
off...off...off
Lo string sul cap.
Lo preservatiu .
De cauchò.
Al det guinhaire
Un tap de polistirèna .
Pel trauc polit.
A los pòts.
La fe del Sant Grasal
Un capèl de falord.
Per se far bèl.
Una cana parada
Mistica de la fe.
De segur, i anem...
Beure un cafè.
Drapèu desplegat .
Imnes descabestrats .
L'estat sietut en rei
E nos al cagador.
L' azuèlh s' atuda.
De lum sens raras.
L' escaufament ,
Novèl.
Es arribat.
Oblidarem la set
e la talent
Traduction française
La cançon de Santa Foy 1050
| Lo tèxt « original » … Legir auzi sotz éis un pin Del velh temps un libre latin Tot l’escoltei tro a la fin Anc non fo sens qu’el no –lh declin Parled del pairal rei Licin E del linhatg’ al Maximin Cel meiro-ls sants en tal train Com fa-lh venairels cervs matin A clusals menan e a fin Mortz los laissavan en sopir Jazon e-ls camps com a fradin No-ls sebeliron lor vezin So fo prop del temps Constantin Canson auzi qu’es bela ‘n tresca Que fo de razon Espanesca Non fo de paraula Grezesca Ni de lenga Sarrazinesca Douss’e suaus es plus que bresca E plus que nuls piments qu’om mesca Qui ben la ditz a lei Francesca (traduit généralement par qui bien la dit selon la loi française ,ou la norme française) Cug me que sos grans pros l’en cresca E qu’en sègle paresca Tota Basconn’ et Aragons E l’encontrada dels Gascons Sabon quals es aquist cançons E s’es ben vera ‘sta razons Ieu l’aizi legir a clercsons Et a gramadis a molt bons Si com o monstra-lh passions En que om lig’estats leissons E si vos platz est nostre sons Aissi com-lh guida-lh premers tons Ieu la vos cantarai en dons. | Ensag de revirada dins occitan d’uèi (per l'ase manjacostel). Lo primièr text occitan . Ausi legir jos un pin Un libre latin del temps vièlh Tot l’escotèri entrò la fin Jamai ( sens que me ressa , me laguia?) Parlava del paire del rei Licin E del linhatge del Maximin Los que « tuèron » los sants d’un tal biais Coma fan los caçaires de çèrvis al matin. Qu’als clusals los menan cap a sa fin Mòrts los laissan agonisar, Jason als camps coma paucvals Que los sebeliran pas los vesins. Aquò foguèt del temps de Constantin . Canson ausi qu’es bèla en rimas???? Que foguèt d’origina Espanhòla . Que foguèt pas de lenga Grega. Pas mai de lenga Sarrasina. Dolça es , suava es pus que bresca A pus que cap de piments qu’òm mèscla Que plan la dis als Françès. (Mais en fait qui veut dire, qui bien l’énonce (l’enseigne) aux ( a lei) françés …. Ce qui est tout à fait différent… Crei me que sos meritis ne creissaran E qu’al sègle serà renomat (e plan estimat ) Tots Bascons e Aragons E(tot) lo païs dels Gascons. Sabon de quals son aquestas cançons . E tant son vertadièras ‘questas rasons (que) Ieu l’ausi legir pels clèrguons Ambe de bona grammari e de mots bons . Se coma o mostran las passions . ce qui veut dire les échanges vifs sur le sens, l’origine ?de ce texte fondateur, des lors…) Tre qu’ òm legis aquestas leiçons E que vos agrada aquestes sons. Aital coma o menan los primièrs tons Ieu la vos cantarai en dons. |
Soi ta monina , sus l'espatla;
Soi ta flor , sus la parèt,
Ta bandièra de la pèl negra e roja
Que plega las còstas ponchudas .
Soi una nívol grisa que rebala,
Un chòt sens lunetas de solelh;
Un peis que crawla sus l'autò rota.
Loison , soi Loison o Charli.
Bobet o Gaul o Bahamontès.
Un flum de lum electrica,
Un nèrvis de buòu sul cap d'un paure,
Soi una caganha electorala que davala .
De la crèsta del Mont Blanc
Una bestiesa d'ase , de muòl, de caparrut,
Una babaròta amorosa qu'alena sas feromonas
De calossut gispre , de paucval d' arsolha.
Tu me diràs los mots qu'espèri,
A la font mòrta del meu brèç;
Ieu desaurelhat, quèc , gaireben mut e òrb, e garrèl.
Farem de garlandas ambe los tudèls , los budèls , los tunèls ,
N'aurem pas vergonha de parlar francés
Que se parla pas gaire, levat de donar de moneda .
A de monde que parlan pas que l'anglés.
Serem rics coma d'estornèls, braves coma des cocuts que cantan.
Al fond d'un trauc de la prada d'un pibol un pauc PD .
Soi un parpalhòl , puslèu l'ala d'un parpalhòl, o mens encara
L'antena d'un parpalhòl , d'un sautaboc, d'un belugueta, d'una formiga.
La desena dent de la trocha atalentada , de la maissa d'en bas.
La que se petèt d' engolar la ferralha .
Soi lo resson de l'èrba lo ser al fons del bòsc.
Qu'un cagaròl que se caga son amor d'escruma.
Que la mandra venga, que la seuna volontat sià facha.
De la Tèrra dusca l'infèrn dal cèl.
E pas que da mitat.
En trastejant lo cap.
Ane.
Que tot va plan.
Tenes un ventre plan.
E òc , e ieu teni un ventre redond.
De que vòls far? , qu' ara l'òme es prens.

Aqui consi lo jornal Lo Monde , lo jornal de la democracia , e de la libertat, endacòm mai, "pels autres" , parla de la votacion de Catalonha....
Pas besonh de mai per comprendre la falsetat culturala de Paris.

Desir d'eternitat.
Istòria per de rire.
M'en vau te dire. Los pichons galufets de mèrda , que se venon rebalar als meus pès polits , e ben los emmerde . Oc que los emmerdi grèu...
Que? ..... per de que parlar aital? .... Mal? . Per dire que . Èstre polit, aimable ? Per de que far? Ren. Que i a ren de far ambe lo poison. Son aquí alentorn de t'emmerdar de longa .
E ieu te pòdi dire que los quistaires de Jehovah , òc , los que se passejan en coble , òc e ben los emmerdi parièr, e quitament doble. E t' imagenas pas ambe quina fòrça.
Que ... Non ai pas acabat. Non... Ai pas begut . A pron pena quatre pastagas , pas mai, que siái quitament dins mon estat normal.
E veja , los quistaires de totas menas tanben . Òc lo del teleton . Los quistaires trapacons coma disi. Los quistaires pel craba . Los de la glèisa catolica . Los dels pompièrs, dels orfanèls d' Auteuil. Los quistaires caputs del sida . Los quistaires per l'aparament de las lesbianas , dels omos , dels eteros, e dels sadò-masos, e ben m'en cagui.
Ieu m'en trufi , ont èran los pederastes quand èri al fons del trauc? E las lesbianas quand èri arrendut al ras de la moqueta. E totes los autres eteròs de mèrda quand me demorava pas que de baisar la Tèrra pels traucs dels grelhs.
E los paures ? Los avètz vist a la sortida del parcatge de Sant Jòrdi ? E ben los quites paures los emmerdi a l'encòp. Un còp èra , èri paure e degun me donèt ren. E que te paravi de longa la man craspèca. E que se baton coma de caraunhas. Que lor fan besonh las canhas per s'aparar. Que los vejèri que de tròp. Dempuèi los paures tanben, un òdi, que volètz ... los pòdi pas mai encapar, que tròp los coneissi ambe sa cruseltat.
Que dire de las femnas? Esperatz, qu'arriban las femnas ambe las popas defòra. Las cuèissas defòra e que ploran sa solesa. E ben las quitas femnas las emmerdi grèu. Que jamai una femna quand me trobavi al plond , se baissèt per m'ajudar. Que se donavan als joves , als vièlhs, baste qu' aguèsson monedas.
Non tròp es tròp. La masqueta es tombada. De que ne servís de ne parlar encara?
Que me demòra uèi? Levat l' asirança de l'umanitat? Aquò's aisit de comprendre . Me demòra ren que i a pas res pus.
Que i a sus aquesta Tèrra de mèrda , levat lo mesprés , l'interès , e lo sèxe, la cruseltat, l'argent? Ren.
Ieu me soi quilhat una estèla , al cap de l' òrt . Ai plantat una mena de tube de 100 millimètres de torn, davant un carrat de tèrra plan netejada, e una pèira de marbre blanc de quaranta centimètres de costat. Me ne cal pas mai d'espandi. Que vòli pas mai geinar los eiretièrs. Per dire que lor demandi pas qu'un servici , un cop defuntat; aquò's pas que de me cremar e de me vojar aicí.
Que vòli pas me mesclar als autres al cementèri dels oblidats . Que los autres mòrts , los emmerdi tanben.
Lo terren es mieu , l'ostal aquò's ieu que lo bastiguèri de las meunas mans. Tot o faguèri . Tot levat lo gips e lo rebatedís ...
Un jorn l'ostal serà per vendre . Ambe la meuna susor sus cada brica . E las meunas cendres dedins l'òrt. Mas aprèp que serai dintrar dins la Tèrra meuna , la tèrra Occitana per far espelir lo cerièr , o l'agast , o la rengada de bonet de prèires. La seguida es pas meuna.
Oc qu'o poirán vendre lo meu ostal, ambe la susor dessús, per un bon prètz, que levèri ambe la sola fòrça de las mans . Que serai pas pus aquí per o veire. Que serai dintrat al plond dedins de la meuna tèrra. Sens quitar de los emmerdar plond en chucant los gravèls.
F de Closet escriguèt un libre que faguèt fòrça bruch , a l'epòca , ambe l'ajuda de tota la companhiá de jornalistas leca-cuols de l' ORTF, e lors enfants aprèp dins las societats per astre « privatisadas » TF1 FR 2 ....
Aqueste libre se titolava : « Totjorn Pus » .
O vejèri un còp de mai e comprenguèri que F de Closets èra totjorn dins sa dralha de totjorn pus per aquestes « ases » de trabalhadors, que sabon pas se far a la competicion internacionala, s'adaptar e se sanhar las venas per batre lo chines. .
F de Closètz escriurà jamai : « Totjorn mens » .
Nos parla ara d'ecologia , qu'es vengut, (qu'òm volgua o pas) lo novèl biais de far bolegar las linhas e de rosigar los òsses dels trabalhadors( veire lo prètz de las novèlas ampolas ecologicas) . A mai i a la taxa carbona qu arriva veirem ben ,,,,,
Invèrn S' atuda lo solelh ; se mòstra la luna ?
Entre que la Tèrra clinha de l'uèlh.
Ont es l'aucelum que se miran,
Dins una sompa al mes de mai.
Enfugits que son, e oblidós a mai ,
Crenhon que la Tèrra li empega l'arma
Una nívol abraça la cima ponchuda.
Una autra doçament atuda lo jorn.
Una pibol s' alisa als quatre vents .
Lèva al cèl sas brancas escartairadas.
L' ivèrn arriba tal un aucèl de nuèch ,
Un chòt espés , trufaire e desplumat
Per nos coar entre las plumas geladas.
Nos tuariá que la prima lo despèrte pas.
Uèi la Tèrra es a mand de dormir.
Deman veirem una prada de nèu
Un corbatàs artelhar sas virgulas .
De sa vida etèrna , e messorguièra,
Nos dirà de sortir per se lavar .
Ambe de vapor d'alenadas d'amor.

Milanta còps mercés a Catalonha.
Mercés a Catalonha de se dire solidari de nosautres los esclafats de la lenga amudida .
Mercés a Catalonha de mostrar qu'un pais pòt butar son enveja de dignitat e de libertat , dusc' al voler caput, de la reconeissença en çò vòstre, de la lenga occitana .
Deman se veiràn las bandièras rojas e jaunas. Mercés a Catalonha.
Mercés a Catalonha, per l'intelligéncia de comprendre que França cerca pas que d' esclafar lo catalan al nòrd, e lo basc al nòrd , per melhor demorar entre « amics » imperials de totjorn , de tota mena.
Mercés de comprendre Catalonha que França ajuda Espanha per mostrar consí se pòt maselar los parladís « pates », catalans, occitans, basc , breton , còrses, alsacians , creòle, valons e neerlandeses .
Mercés milanta còps Catalonha de la vòstra ajuda .
Mercés milanta còps Catalonha d' ajudar de bastir una Euròpa democratica , una Euròpa dels pòbles , fòra los jòcs de las vièlhas nacions imperialas.
Las mans dubèrtas ; La filha arpatejava mitat nusa, al mitan dins la carrièra granda, e los òmes se risián de veire la combinason rebalar per sòl, ela tanben se'n chautava , mans dubèrtas cap al solelh, las popas defòra . Que las ombras li fasián seguida . Que las ombras la seguissian coma los cans seguisson la prèda blassada . Que las òmes del cafè grand , del comèrci african del bòsc e de las especias , l'agachavan entre que trescambava sus la carral blanca.
E la filha de cridar son amor inaccessible . L'amor fòrt de los que fan pas que de ginastica entre las cuèissas de las femnas. E la filha mostrava las cuèissas. E lo monde se podiá pas escotar la filha gingolar entre que mostrava las cuèissas. La rauba estrifada pels lops. Que los estajants , limpavan, l'aperitiu, acostumats al parladís de las informacions, que totes se podián pas acostumar aital d'una filha qu' udolariá sa dolor al mitan de la calada. Per un traça d'amor tuat d' entre las cuèissas.
A miègjorn udolar aital. Quna vergonha! Avia perdut lo sens ? La fiertat ? Lo mestritge?
Mas que la filha contunhèt d' udolar aprèp son amor , son òme trufandièr.
Es alara qu'un gafèt cridèt :
a ma miou ....ama miou .
Se trufava de sa crida . De son biais d' udolar coma la canha. L'avian vista nosautras, al lac de la Sisba , cuèissas dubèrtas ambe son amorós. . La libertat nos enganava pas. La libertat s'èra pas avançada d'un milimètre. La libertat per las filhas que creson a l'amor?
L'autre èra gigant . Ambe son vièt gigant. Las tenián totas . A totas lor disián ont e quand?
E las filhas venián , coma las fedas , a la fenial, per un pauc de sal , per una alisada, fisentas coma d'anhèlas .
Qual esplicarà un jorn ? Per qu' avia pas que de parar las mans, lo trufandièr? Las quitas femnas o diràn pas, jamai. Qu'i seriá tornat, elas i tornèsson tanben, sul pic.
E ieu las miravi en me demandant per de qué venián , aital , sens se mesfisar , a se rebalar aital a esperar qu'una man pietadosa lor dona lo drech de chucar a las pòts del bèl amorós. Alara qu'un brave se seriá far rembarrar ...
M'amagavi darrièr las gèrbas . Las vésian arribar ambe son sorire insolent , tot pròche d ' agantar las potas del maquarèl que l' esperavan , dins las garbas, e las vesiái sortir, garrèlas, coma de canhadas blasadas al mai prigond de l'arma .
Perduda d' amor , per l' òme. Un títol polit per la television : perduda per l'amor vertadièr?
E sens cap de vergonha . Que demorava pas que la ràbia . Que caliá pas aprèp , qu'un amorós vertadièr, se mostrèsse. Qu' auriá pagat per l'autre , lo paure , e que paguèt mantuns còps, pel trufandièr, pas per l'amor de las carns , mas per l'orgulh....
Qual pòt explicar tot aquò?
Ieu me teniái suau, sens dire, ren de mai entre que plorava son amor, l'amor d' entre las cuèissas, coma o disiá lo grand trufandièr.
E qu'o plorava a miègjorn per la carrièra granda.
Un grand mistèri . Vertat un grand mistèri....



Non lo temps « is not changing » fraire e sòrre. La pròva una irange espelís (e non pas una limona), la sola escapada de la granissada , que me petèt lo velux.
D'un autre costat de la «latifundia», un aubronèl que dona de fruches desconeguts, de ieu, lo nom??? , mas que son gostós, chucós , sucrats , e deliciós...
Ja lo vesin mira lo bananièr, o cuèlh de datas ...
Deman aurem pas besonh de veituras , nos en chautem , que lo cuol nos pela , caminarem sus un camèl....Dins un parc occitan qu'anirà dis Aups als Pirenèus...
