lundi 11 avril 2011

Independencia es ora?

Independéncia o pas.

Uèi voldriai m' interessar mai que mai a l'idèa de l'independéncia dels pòbles. E a mai a la nòstra.
Avem totes dins la memòria la marcha reiala dels pòbles cap a l'independéncia. Argeria. Vietnam. La quite China con quistèt la seuna merces de la longa marcha del Maò...Per se trobar ont son totes...
Mas d'autres paises mai pròchas de la vièlha Euròpa conquistèron la seuna independéncia.. França festegèt aquela independéncia e nos remembrèt encara de la Cristina Ockrent quilhada sus la sia barricada del benastre, la de la casuda de la parèt ...Cristina la femna jornalista que sonava los « talibans » de l'Afganistan d'un còp èra, los estudiants revolucionaris... Me remembri lo chapla de Timisoara de G Durand. Per dire que de jornalistes cagolards... E ara contunha....
Vesem plan ara que l'Euròpa dubris lo portanèl de l'independéncia quand li agrada... Es a dire quand emmerdam los Rus...Remembrem nos de la Bòsnia, de la Macedònia, del Montenegro, de la Serbia, de l' Eslovènia, del Cosovò, de la Eslovaquia , de la Chequia ....
A l'epòca sufisiá de demandar . An ganhat l'independencia?
Los bosniacs parlan quitament la meteissa lenga que la dels serbes.... E se tròban ara de cercar los mots per se diferenciar de la Serbia ...
Mentre que los nòstres govèrns , de la libertat occitendala vòlon pas donar independéncia als bascas , als catalans, per exemple, pas mai als escossès , als corses , als bretons , e encara mens als occitans....
Donc se volètz se vei clarament la volontat europenca de donar la libertat als pòbles de l'Euròpa , levat los de la vièlha Euròpa , es a dire l'Euròpa de l'oèst filha de la glèisa e de la papautat de Roma. Tocar pas a Espanha , a França , a Itàlia, a Anglatèrra . La federacion europenca de las libertats es plan polida, mas cal pas repapiar e buta pepin dins los romècs ...
De veire lo mal qu'an las societats poderosas bascas o catalanas d'espanha , e lo govèrn espanhòl, aconselhat o cal dire per França , la filha ainada d' Innocent III el meteis filh de papa, nos demandem se la lotja per l'independéncia es plan senada ara .
Òc una question sens mai de malícia... Per de qué se pausar la question?
Per exemple , aprèp la desfacha de Mureth, Occitània paguèt la mitat de la bastison del Lovre, la mitat tanben per la bastison dels castèls de Leire, mas e mai , Occitània paguèt encara per salvar los françèses que venguèron dins l'airal liura d' Occitania entre 1940 e 1945 , ont la guèrra dels bartas foguèt la mai brava.
Dempuèi de sègles los occitans montan a Paris per enriquir Paris.
Vesem qu' Occitania paguèt per totas las conarias franquesas . Per exemple quand França encapèt de far la guèrra als argerians , als vietcongs , als tananarivais , als marocans , quitament a pron pena sortit de l'ocupacion germanica, o endavant quand Napoleon arroïnèt Euròpa, estripèt Catalunya , o quand los reis francimands aluquèron de fuòcs de pertot.
Doncas se tròba que los occitans paguèron e participèron a tot , e paguèron fa gaire , la tor Eifel lo tresen periferic a l'entorn de Paris , lo metrò, o l' arrivada del quatren RER a Meulun .
Parlem pas de la guèrra de 1914 1918 ont los occitans paguèron mai que los autres dins las trencadas.
Tot aquò per dire que sem en çò nòstre , qu' avem pagat lo tèrme , e qu' avem los dreches de demandar l'aplicacion dels dreches de l'òme de la femna, aital l' « usufruch » e l' idèa de la republica ,de la revolucion que los occitans mantenguèron l'esperit quitament contra la majora part dels françès e de Petain....
L'idèa de França sens nosautres es res.
E que vist tot çò qu' avem pagat , nos cal nos demandar la mesa en pratica, subte, dels dreches de l'òme , qu' avem bastit sens farlabica , coma l' evidencia.
L'idèa seria de dire que França es pas qu'una idèa , la nòstra, e que la volem tota amb la libertat , fondamentala de parlar la nòstra lenga dins l'encastra d'una republica que faguèrem .

mercredi 30 mars 2011

pétroli e democratia l'amor dels arabis, Libye , Maroc , Algérie, Tunisie,


Les vieilles nations colonialistes , racistes et rapaces de la vieille Europe viennent de retrouver toute leur superbe . C'est qui enverra au plus vite son escouade de bombardiers.
Chez nous c'est au moment ou le FN fait plus de 40 % dans l'hexagone, et qu'un président souhaite nettoyer les banlieues au karcher, c'est le moment choisi par tous les élus unanimes pour envoyer l'aviation , au nom de la liberté des arabes, ceux la même, que la majorité des français veulent renvoyer "chez eux"...

La France doit partir d'Afganistan et cesser de bombarder la Libye.
Et l'Occitanie ne se distingue pas de la schizophrénie
.

lundi 28 mars 2011

devinalha


E ara , ont anar?
Lo soldat se demanda.
França aquel grand pais de patz , de respect de la diversitat e de la libertat ven de donar lo sinhal de la fin de la dictatura? D'unas dictaturas?
O aquò's simplament una afar de petròli?

vendredi 25 mars 2011

exposicion Emma , la seuna Tèrra

Una granda artista es a mand de nàisser. Se sona Emma. Ditz qu'aima la Tèrra , de totas las colors , e que totas las misèras se mesclan per ne far plorar los enfants, alara que la vida es un arcanèl que plega los òmes de benastre .
Que o nos cal quitar de far la guèrra de pertot. E subretot de ne'n fenir amb lo racisme , que totes los òmes son fraires d'idèas ...


samedi 19 mars 2011

mardi 15 mars 2011

Marina la draca

Marina Lo Pen nos buta a l'infèrn .
Aquèla femna de la cara polida e quitament simpatica mas que li sufis de dubrir lo bec
per semenar la malvolença .

Aqui una paraula simulacra per ne claure ambe son messatge d'asirança .
************************

Une femna dins lo jorn , un enfant que va naisser , un òme que s'agrada de tastar de vin,
Un jorn que se leva de bon matin,
Oc l'òme a prima alba arriba, de que farem del nòstre temps; levat de mirar la luna que s'acuola dins la mira d'un autre temps .
Òc avètz pas acabar de nos contar l'istòria, d'una femna que se ritz en agachant per la fenèstra .
Un enfant se joga de las miserias, benlèu butarà son camin , entre las boitas de consèrvas , per se trobar un paradis.
Anatz , sarratz vos per minjar al canton qualquas cròtas de biquas e de missant pan negra de la vida.
Lecar los plors , la sang e lo malastre
Taratata las campanas sonan coma de trompetas ....

vendredi 11 mars 2011

la marselhèsa


La marselhesa de Graeme Alwright

Les paroles de Graeme Allwright (et Sylvie Dien)

Pour tous les enfants de la terre Per totes los enfants de la Tèrra
Chantons amour et liberté. Cantem amor e libertat
Contre toutes les haines et les guerres contra l' òdi e las guèrras

L’étendard d’espoir est levé Lo drapèu d'espèr es quilhat
L’étendard de justice et de paix. La bandièra de justiçia e de patz
Rassemblons nos forces, notre courage. Recampem nòstra fòrça , nòstre vam
Pour vaincre la misère et la peur. Per vencir la misèra e la paur
Que règnent au fond de nos coeurs. Que rajan al fons dels nòstres còrs
L’amitié la joie et le partage. L'amistat la jòia e lo paratge
La flamme qui nous éclaire, La flamba que nos esclaira
Traverse les frontières , Traversa las frontièras
Partons, partons, amis, solidaires. Partissèm, partissèm amics
Marchons vers la lumière.Marchem cap a la lutz

AMEN.........

jeudi 3 mars 2011

L'exemple français. Francophonie et defense de la diversite française , que la France est belle dans sa diversité démocratique



Uèi los panèl pels vilatges en occitan e deman la senhaletica dins los cagadors en occitan?

Quna vergonha per Molière. Mas ont anem?


M'agradi Celine quand parla de nosautres pas a vos?


'Qui trach e del Gai Saber


Le Monde M Onfray La langue régionale exclut l'étranger , qui est pourtant sa parentèle républicaine...

Et son équivalent consisterait à vouloir réintroduire le dinosaure dans la quartier de la défense....


C Allègre : La France a besoin d'informaticiens parlant anglais.... et pas de bergers parlant occitans...


A Rinaldi: la langue corse pour les bergers....


C Fourest: Le Monde : les écoles bretonnes , occitanes etc ... divisent la France...


Agnès Rabagny Lagua: face à la montée des communautés régionales qui revendiquent leur spécificité la France doit réagir...


Barbier de l'Express idem


ausit per ieu : M Serre lo grand filosòfe umaniste: comment dit-on ADN en occitan?


Rocard: la France s'est bâtie sur la destruction de cultures et c'est pour cela que la France affirme l'unicité de la langue...


Carrère d'Encausse: .................ou l'uniformisation en marche, ou les bras nous en tombent


G Slama: ou le danger des communautarismes....


Debré: France France France


Charasse: i a pas d'occitan, seulement des patois


Mitterand : tchut....


Avèm davant nosautres de monde convencuts de son engenh prigond, quitament racista per nosautres...E atissats de nos crebar. Aquò's aital...

Rudbi: e aprèp de se far fotografiar cuol nud, los occitans de la còla de França de rudbi van aparar la republica unenca dels dreches de l'òme de la femna e dels arabis, e davegadas , que ne'n branlan pas gaire .

Un elegit occitan es un tipe que deu demandar lo permés per far bastir un sala de cinemà, alara pensatz un cagador . Per una zona industriala li cal se far tapar dins la Luna. L'elegit occitan es mantuns còps un leca cuol, senon que riscarià pas de tornar èsser elegit . Viu dins l'ombra de son prefeit, amb un portabla dins l'aurèlha o endacòm mai...

Visca la francofonia e la diversitat Non?


Per la diversitat veire Sorosoro: lo siti de l'aparament de la diversitat de Chirac, un siti especialament pònut per mostrar la grandor universalista de l'òme,un siti escalprat tre que partiguèt a la retirada, sabètz, lo meteis que faguèt del franchimand l'unenca lenga de l'octogone pentagonal dins la constitucion( per tener compte dels creòles ) .


Ca c'est Paris ....




mardi 22 février 2011

camarada31, cant de revolucion.

sus un poema de J Bodon que ditz:

Aquel jorn sabi que vendrà, E benlèu dins qualquas annadas escotatz me plan camaradas, qu'aquel jorn, sabi que vendrà....

Alara coma ne sem arribats al temps de la revolucion,
Que los òmes que nos menan , pensan pas mai que de s'emplenar las pòchas;
Que ieu vos desiri una brava caminada..

Musica de ieu e paraulas de J Bodon .
Que lo temps arriba de las nivoladas

..
Per escotar clicar aqui sus....



dimanche 20 février 2011

jeudi 17 février 2011

lac de Cazaux

Al lac de Cazaus de Muret, entre d'unes jorns anivolats , d'un ivèrn que vòl pas crebar , longs longs longs, que son longs los jorns de febrièr , mas que sem pas encara en mai.....los pibols quilhats coma las fustas de rudbi , que se mòstran dins l'aiga linda , que frénis de la vista dels Pirenèus ....

foto aparada e dreches servats Posted by Picasa

lundi 14 février 2011

Horoscope Lion, oroscopa leon ,la destinada


Lo vòstre oroscòpe Leon......

Pel primièr, second e tresen decan
- amor : oblidètz pas de passar a la farmacia, de crompar de viagra , òmes . Femnas oblidètz de crompar de pomada...
- santat oblidètz pas de prendre un ponhal de mediator, ambe un brave veirat d'aiga.... Mas que podètz engolar encara de Bromoquin o autres potingas, per exemple d'unes que son pas que de poisons....
- trabalh: l'endrèch dels ASSEDIC es cambiat , amai oblidètz pas tanben que lo sièti de l'ANPE es ara del costat de la preson.
Notatz , que podètz envejar d'argent,....
-Lo primièr decan sètz encara mas colha que los autras .
- Lo second decan: demandatz vos çò que podètz far per lo vòstre païs e non pas çò que lo païs farà per vos.
-tresen decan; remembrètz vos; sufis pas de començar de capitar , e de contunhar per d'i arribar.
E...... Subretot.... Qué:
Lo primièr arribat espèra l'autre...

jeudi 3 février 2011

lo vòstre oroscòsp marrans


Oroscòp Marrans


Marran nascuts entre lo 21 de mars e lo 20 abrial.


Qu'entre lo 5 de febrièr e lo 1er de mars :

Totes devon permejar:

Amor: l'amor se sarra. Vos sentètz uros , a mai amoros, mas gaire dispausat a las parlicadas, quitament als compromés.

Trabalh: tenètz una energia inagotabla, mas que donetz un pauc tròp.

Argent: despensatz tròp.


Remarca : fasètz montar los prètz... de l'amor . Sètz tròp entièra. Quitament ambe la vòstra familha que vos asora..

Pels autres, fòra la periòda dicha , donarètz d'argent a totes, e totes seràn contents e vos tornaràn... Un jorn.

Mas que sètz braves.


lundi 31 janvier 2011

sol


Al retorn de la capitada

soi tornat a l'ostal ;

los cagadors èran tampats,

pels poètas.

Caguèri dins l'òrt,

sens l'ombra de la paur.

E lo can del vesin gulèt;

que cagavi tròp espés.

Que ne faguèri a pron pena,

O senhor dieus per de que ,

son tant acarnassits.

Aprèp ieu...

Loguèri una maquina ,

ambe un ressòrt gigant,

per me cap virar de la mèrda,

de la mia vida estranha,

E sabètz pas çò que ne'm demorèt .

Pas que tres tròces ....

de papèl iranjat

coma lo cuol del solelh.

Avant la caça

dimanche 16 janvier 2011

dissabte a Estantens barri de Mureth dictada occitana 14o30



Dissabte 29 de genièr dictada occitana a Estantens , un barri de Mureth que se tròba a 5 qm del licèu Aragon, luòc : escòla primari e la sala de las fèstas d'Estantens.
Ora : 14 o 30.
Per totas las entresenhas ; veire lo blog de l' Octan