dimanche 14 novembre 2010

ENA, le moyen de manger mieux, ENA les vendeurs du patrimoine . ENA la memoire des anes

Uèi las informacions borsièras dison que los beneficis de las societats dels CACA 40 nasejan a quicòm pròche los 140 milliards d'euro. A mai las meteissas entrepresas anòncian de compàs , que se son constituidas un matalàs de moneda de 175 miliards d'euro , e que sabon pas mai de que ne'n far , levat de los donar als manja mèrda del palais Bronhart. Una primièra remarca : las societats del CACA 40 son gaireben totas d'entrepresas privatisadas per Balladur o Jospin . Per dire que lo deficit de la secu es pas qu'un pet de conilh.

Triste que lo Blair-òt de Cintegamela i faguèt per demostrar l'existéncia de las fòrças del mercat. Vos remembretz : l'estat a pas per vodacion de se trachar de la entrepresas , en parlant de Michelin que veniá de tocar qualques miliards de l'estat per melhor virar 5000 emplegats.

De dos aquel chifre es a metre en rapòrt amb lo deficit de la securitat sociala qu'Atali , Khan , Lamic , Minc , Vals , Besson , Kutchener etc totes socialistes de l'extrèma drècha , tendencia Tatcher nos cassan las colhas de longa.

Totes de tipes que dona als rics tot en demandant d' esfòrç als paures . Ne podem dedusir que son pas que d'aribistes e los mercejar de nos menar al bolegadis general..

Per astre devem reconeisser qu'aquelses paucs vals van capitar d'espetar la republica de Joana d'Arc... Doncas a fòrça de butar alleluia e de daissar un fum de joines sul costat, subretot los mai diplomats , se compren que lo governament de l'UMP-S , los eiritièrs de Petain e de Guy Mollet , (lo socialiste que s'impausa de termièras avant de començar) van nos espetar l'hexagona . Vist que tota son accion visa pas que de pompar l'argent estalviat perls aujòls per lo doanr als borsièrs , reborsièrs que n'an jamai pron. .

Tot compte fach l' ENA son pas que de minja mèrda amb una polida memòria per ressegar de longa.

Mercès mon dieu

mardi 9 novembre 2010

uniformite française, reprise en main, Occitanie, langue en voie de disparition



Nous allons pâtir de notre uniformité

Qui constitue la norme de ce pays.

Nous allons pâlir de nos difformités;

Qui sont la norme de ce pays mort- né .

Il est mort chez nous tout élan naturel.

Omniprésent, omni-pédant, universel.

Ils sont et nous dans son ombre amputée :

le joug pesant qui écrase la nuque.

Fiers comme Artaban...Ils sont les rois.

Jean Jaurès où est-tu?

Quel est ce pays au joli nom d' eunuque?

Au pays des droits de la « femme ».

Ils disent à des foules diverses .

Le droit de dire sa parole perverse.

Sauf ici. Diversité j'écris ton nom.

Et leur nez ne s'allongent pas...

Jean Jaurès où est tu?

Va t-en guerre, ils sont devenus;

Des traines sabres, des routiers.

De révolutions en conquête , de conquête en sac

Depuis qu'un pape Innocent leur insuffla l'idée;

Les pria , sans façon, de nous exterminer.

La trempe par le sang en quelque sorte,

Celui d'un mensonge , d'une forfaiture.

En montrant la voie royale de l'imposture

Ils sont depuis dans leurs bottes, droits,

Ils sont harengs séchés dans leur boite à l' étroit .

Dans sa posture. Al fons de la prada. Devant ma porte

Elle rend les honneurs à sa grandeur madame.

En se riant de nos velléités passées.

La valeur attendra un bon nombre d' années

La mort , au ciel muets , ils planent les vautours.

L'inquisiteur papal, et le roi françois par essence ,innocent.

Copulant jusqu'au sang dans la robe pourpre.

En inventant l'histoire...

Jaures où est-tu? Dans ce pays eunuque .

La culture sort d'un micro cuivré.

Un noir qui joue de la trompette.

Ils ont prévu la couleur nos toits

Il se peut qu'ils décident ,

Que nos paroles sont devenues acides .

Ici vous en avez.


samedi 6 novembre 2010

manifestacion de policièrs a Tolosa, 1000 selon la polica e zero pour les syndicats



Posted by Picasa

La prostèta s'espandissia de la placa Joana d'Arc dusca de l'autre man de Garona al pont des catalans. O sabi que la remontèri a pè a rebors.
Eran 500 policièrs mas a pro pena mai.
La polica n'a son sadol.
Lo jornal Lo Parisien es lo rei dels poirids de la premsa sarkosiana . Avant la protesta anonçava ja fin de la protesta. Mas que lo Monde es pròcha. amb Lo Figaro, la Despacha e autre putassièrs pagats pel Nicolas.

lundi 1 novembre 2010

europe et regions occitanes


Ont que siam,
Jogan sa musica ,
E sa libertat,
Quilhada ,
Sa guitara,
Garrèla,
Quica menuda
Venguda mofa,
E muda tal un grapal .
Jos la cauçadura
Ont son las estelas.
E enveirinat.
Per la posca ,
Blava dels frances .
Òc, bans , bas, bèu
Per amagar la despartida.

vendredi 29 octobre 2010

Burka occitana o, èsser o pas èsser occitan, être ou ne pas être occitan?

That is the question...


D'unes occitans se demandan de longa se son totjorn occitans e qu'es aquèla istòria caluca d'Occitania.
Coma parlem françès mantuns còps se dison que nos demòran pas ren d'occitan.
Per dire , qu'an fach seuna l'idea françèsa: parlas françès alara sias universalist e mòrt per ta cultura . Sias pas mai occitan o cala te occitan d'opereta. I a pas de cultura occitana que i a pas cap de lenga . Doncas i a pas d'occitan , d'Occitania ece...

Mas pausi la question : es qu'un senegales de raça oualòf es "cuèch", coma l'occitan , es a dire fotut, desnaturat complètament, tre que parla françès? Es qu'un ròm que parla françès quita d'èstre ròm? Alara per que pas li pagar l'avion per venir aici? Al luòc de raisvar e li pagar lo bilhet per traçar cap a Bucaresti
Es qu'un irlandès que parla angles tomba angles sul pic? Lo Chinès que parla angles ven donc angles. Puta prumièra novèla!
Lo françès serià doncas una lenga extraordinaria e mervilhosa, coma la bagueta magica d'una fada , (d'un fada?) qu'escafarià tot lo passat d'un còp , l'educacion , i comprès la genetica . Mas sonque dins las regions françèsas e pas en Africa?

Visca la francofonia e la diversitat de lengas

lundi 25 octobre 2010

un agach de banana


La flor de banana erotica...
Se breça dins lo ventolin
Gaita passar lo monde...
Dins l'òrt enfestolit

vendredi 22 octobre 2010

jeudi 21 octobre 2010

cuba per tres setmanas


Afiguratz vos que veni de susar tres còps par arrivar a far quicòm. per dire , avant amb lo logicial studio , me sufisia de prendre las fotòs o los filmes , e de les empegar a la seguida. Puèi pòdia los separar per una transicion, puèi me sufisià d'i empegar de musica, puèio de causir lo format, e d'envejar.
Mas amb Google qu'encadena tot ara per que te servissèsse pas que de Google , deven de mai e mai complicat. Se encara Google te disià , lo meu logicial es mai simple , mas non , vòl sonque tuar la concuréncia. Es a dire que vòl demòrar tot sol quitament amb un produch mens qualitados que la concurénçia justament...
Mercès plan pel monde liure del net...

samedi 16 octobre 2010

Aristofanada majora,


Me fau un plaser de sinhalar, après tant d'autres, la qualitat de la farcejada de Marcèul Esquieu e la mesa en scèna pivelanta de Claudi Alranq. Per de qué ? Sai pas. Pel còp m'estrambordèt. Una pèça de teatre occitana remirabla tant per l'istòria que lo vam dels actors. Mas çò fasent ; fau pas que repiapar çò que se diguèt de pertot a perpaus d'aquela pèça . Las femnas que fan de l'amor una arma de guèrra . Los òmes colhonats darrièr son Pinochet , Pichonet?
E que tròbon sul pic lo comunisme vertadièr entre que son òme porcassièr se rebala amb lo membre que li dòl.
Podon i arribar de manejar aital lo poder e lo vieh a las femnas?
A veire!





samedi 9 octobre 2010

cubatree


Coma un còp èra,

Las chicas te parlan,

Coma se l'amor se sarrava,

Al caireforc del vielhum

Aie aie mama mama,

E l'òme gacha son camin,

Coma se li demorava,

Lo vam de la joinessa.

Aie aie Maria,

Al cap de son vieh

Sarra las dents e dança,

Sens se pissar dessús.

I a pas que quatre estelas

Coma a la comunion.

Dels atudats afogats.

E son estelada de las finas

paternas quichadas.

Per quatre gotas de plaser

Sonque...


mercredi 6 octobre 2010

cubaona

A Cuba , d'aucels e de peis , oc , totes calucs , e totes braves , per dire , las portas d'entradas 4 mètras d'enauçada e vai-z-i, un tipe que te dona de Cohiba per dire de ren , Cohiba ... Sem anats a Malecon e Maceo . Avem montat l'avenguda ambe un coco taxi: extra per 5 CUC.
La Habana la vila estranhièra , la bèla que se farda per venir mai bèla que Venice

jeudi 2 septembre 2010

rêve et cauchemar


Un sòmi
Marche dins lo corredor d'un castèl gigant,
De tot costat, de pòrtas, de pèças aprèp cada pòrta,
E de pòrtas qu' entredubrisson, mai o mens.
Davant cada pòrta una pèira, un còdol,
O qualques còps una clau falsa,
Las me cal recaptar dins lo faudal?.
Per las portar amont.
Òc que me soi tornat dins lo país endarrièrat .
Pòrti la blòda sorna e los esclòps d'un còp èra;
Subte las parets me daissan veire las montanhas defòra,
Mas me cal caminar me ditz la votz.
Aquò's un camin de mòrt.
Amai que monte e a mai las nívols se tocan.
Plori , soi tardièr. O disi. Las fadas o dison tanben
de rescondon.
D'òmes davalan per se trufar de ieu.
De rics brandisson sas bandièras.
Amont crema un brava lenhièr.
E un escalièr de fusta per i montar.
Mon lenhièr de ric , de roge, de mal nascut.
E me desrevelhi al moment , quand me vuèjan la sal dins los uèlhs.
Ambe l'embut d'argent dels prèires inquisitors.
E cabusse dins lo potz prigond de la nuèch.
En chucant las meunas lagrèmas amaras .

lundi 30 août 2010

mimi

Mimi se passèja, desconeguda.
Coma BB o CC o DD .
Oblidèt las lunetas.
Aima pas la publicitat.
Viatja sola.
Dins la vida .
Aima pas jogar a la bala.
E aima pas las fòtòs.
Aima lo solèlh, e un pauc de carn frèsca..
Subretot quand l'ombra de la davalada arriva de matin.
Clar que se pensa :" de que fas l'animal?"

mardi 24 août 2010

Minjar un buou dins Roergue bèl








Lo temps èra polid ,
las trochas gaire salvatjas,
La natura subrebèla,
E los vièlhs acapriçats de ne trapar una.... Al las Picadas...
Erem mai de 1500...A Sant Giniès sul Cors
Amb lo cotèl per ne minjar un tròç
de carn , un pauc tròp nerviosa , mas
gostosa...

dimanche 22 août 2010

Aurèla Verlac








D'Aurèla Verlac , tomban suls telescriptors , aquela novèla inausida. Qu'un escalpraire de l'atge mejan nos donèt lo seu imatja del pecat. Pareis que la man esquèrra simbolisa lo pecat , e que los cresents en sortent de la gleisa lo daissava tot just a man esquèrra lo pecat .
Un polida gleisòta amb un fum de fials electricas dabant.
Pròva que lo conse sabia pas de qué far , qu'ara poirà se levar de bon matin dabant de far enterrar los cables electricas de la comuna per Direct Energia o Powéo.

Aurèla Verlac un poaïs ont se manja plan.