samedi 9 octobre 2010

cubatree


Coma un còp èra,

Las chicas te parlan,

Coma se l'amor se sarrava,

Al caireforc del vielhum

Aie aie mama mama,

E l'òme gacha son camin,

Coma se li demorava,

Lo vam de la joinessa.

Aie aie Maria,

Al cap de son vieh

Sarra las dents e dança,

Sens se pissar dessús.

I a pas que quatre estelas

Coma a la comunion.

Dels atudats afogats.

E son estelada de las finas

paternas quichadas.

Per quatre gotas de plaser

Sonque...


mercredi 6 octobre 2010

cubaona

A Cuba , d'aucels e de peis , oc , totes calucs , e totes braves , per dire , las portas d'entradas 4 mètras d'enauçada e vai-z-i, un tipe que te dona de Cohiba per dire de ren , Cohiba ... Sem anats a Malecon e Maceo . Avem montat l'avenguda ambe un coco taxi: extra per 5 CUC.
La Habana la vila estranhièra , la bèla que se farda per venir mai bèla que Venice

jeudi 2 septembre 2010

rêve et cauchemar


Un sòmi
Marche dins lo corredor d'un castèl gigant,
De tot costat, de pòrtas, de pèças aprèp cada pòrta,
E de pòrtas qu' entredubrisson, mai o mens.
Davant cada pòrta una pèira, un còdol,
O qualques còps una clau falsa,
Las me cal recaptar dins lo faudal?.
Per las portar amont.
Òc que me soi tornat dins lo país endarrièrat .
Pòrti la blòda sorna e los esclòps d'un còp èra;
Subte las parets me daissan veire las montanhas defòra,
Mas me cal caminar me ditz la votz.
Aquò's un camin de mòrt.
Amai que monte e a mai las nívols se tocan.
Plori , soi tardièr. O disi. Las fadas o dison tanben
de rescondon.
D'òmes davalan per se trufar de ieu.
De rics brandisson sas bandièras.
Amont crema un brava lenhièr.
E un escalièr de fusta per i montar.
Mon lenhièr de ric , de roge, de mal nascut.
E me desrevelhi al moment , quand me vuèjan la sal dins los uèlhs.
Ambe l'embut d'argent dels prèires inquisitors.
E cabusse dins lo potz prigond de la nuèch.
En chucant las meunas lagrèmas amaras .

lundi 30 août 2010

mimi

Mimi se passèja, desconeguda.
Coma BB o CC o DD .
Oblidèt las lunetas.
Aima pas la publicitat.
Viatja sola.
Dins la vida .
Aima pas jogar a la bala.
E aima pas las fòtòs.
Aima lo solèlh, e un pauc de carn frèsca..
Subretot quand l'ombra de la davalada arriva de matin.
Clar que se pensa :" de que fas l'animal?"

mardi 24 août 2010

Minjar un buou dins Roergue bèl








Lo temps èra polid ,
las trochas gaire salvatjas,
La natura subrebèla,
E los vièlhs acapriçats de ne trapar una.... Al las Picadas...
Erem mai de 1500...A Sant Giniès sul Cors
Amb lo cotèl per ne minjar un tròç
de carn , un pauc tròp nerviosa , mas
gostosa...

dimanche 22 août 2010

Aurèla Verlac








D'Aurèla Verlac , tomban suls telescriptors , aquela novèla inausida. Qu'un escalpraire de l'atge mejan nos donèt lo seu imatja del pecat. Pareis que la man esquèrra simbolisa lo pecat , e que los cresents en sortent de la gleisa lo daissava tot just a man esquèrra lo pecat .
Un polida gleisòta amb un fum de fials electricas dabant.
Pròva que lo conse sabia pas de qué far , qu'ara poirà se levar de bon matin dabant de far enterrar los cables electricas de la comuna per Direct Energia o Powéo.

Aurèla Verlac un poaïs ont se manja plan.




jeudi 19 août 2010

Catar

Espèri la reincarnacion.
Soi catara.
Fa cinq còps que me reincarni.
-aucèl
-òme,
-flor,
-cagaròl;
-òme torna amai...

Uèi, un òme que vota per la mafia, que ne soi malauta.
La Tèrra es l'infèrn.
Los angèls an perdut son ama. Mas servon son còs e son esperit.
E ièu me tròbi perdut dins aquel còs estrangièr...
Mas un "òme" aimat de Dieu, un "bonzòme" m'o diguèt: Un jorn serem totes amassats al paradis. Per l'eternitat.
E Santan crebarà coma una vièlha cabra lubrica e malauta.
Que ièu pòdi pas creire qu'Eva ajesse fornicat ambe Satan, amagat dins la pèl de la sèrp, e aprèp ambe Adam . Una vergonha que los aujòls cresian...

lundi 16 août 2010

Lulu et l'edition sous toutes ses formes


Ai recaptat 160 de la meunas pintraduras electronicas( de pintradicas lo mot m'agrada per de qué l'ai trobat tot sol) dins un libronasson que se sona "Mòstra Segonda", (que ne'n faguèri un primièr ambe las bestias) . Lo meu sicut venia desesperat, que n'aviai de pertot. Lo libronasson que me costa un pauc car a la fabricacion ( becausa la color e lo nombre d'imatjas ) mas que se pòd vistalhar un tròç sus Lulu.com, en butant aqui sus, un service de publicacion de prumièra borra e de totas menas de trabalh, musica , videò, fòtòs.
Aquel " Lulu" permès a l'autor de pas finançar una comanda de libres , alara que Lo LULU s'encarga de seguir, lo pagament, la fabricacion, la liurason....
Tanben Lulu permès de publicar , romans , novèlas , ficcions, musicas e autras e alara lo cost es pas que d'un desenat d'eurò per un libronèl de 150 paginas.
Una idèa a estudiar pels occitans e quitament pels ostalses d'edicion occitana que i a pas pus de stòc e de soscadis, e de se trachar del pagament, del mandadis. E donc la possibilitat d'editar gaireben tot autor, cantaire, fotografa, cineasta, per un còp mejan de 15 (QUINZE) eurò e sens se trachar mai dels stòcs, (que n'i a pas cap).

E de capitar una publicitat mondiala...

vendredi 6 août 2010

capitalisme dins la jungle mondialisada


Una novèla qu'es pas de creire. D'unes mai grands miliardaris americans van donar sa fortuna al monde.
Aital egals d'unes Dieus benfasents.
Per dire, cossí los capitalistas son bèlses.
Tot l'argent qu'an panat , nos lo van tornar.

Ò
sca pels capitalistas vergonhós? .

M
ilantas còps merces de nos daissar viure... E alenar quitament lo meteis èr que vosautres...

M
erces Warren e Bill .

mercredi 4 août 2010

carnaval un cop era


Un còp èra , un carnaval del costat de Besièrs, d'I Roqueta , trach dins Lengadòc roge , e de los Enfants de la Bona. Al moment que la fola amassada ven de trapar d'unes aristocrates per un moment de patiras .
Van endurar la vergonha

jeudi 29 juillet 2010

Titinauscitain


Aimas pas la maire clitoris?
Aimas pas mai la mia lenga?
Lo cardinal Pelopon�s parl�t:
«�femna ai enveja de vos...�»
E lo president respond�t:
«�normal...�totes bandam»
Lo prefet pass�t a bicicleta.
Dins sa rauba pichon�la..
Lo primi�r ministre mont�t sus l'empont e crid�t:
«�anem manjar de fetge de bica...�»
Lo primi�r secretari mostr�t son anap...�
Escalprat dins de fusta de r�sa.
Jos las fla�adas l'UM-PS
S' agorrinavan tal un parelh de cagar�ls
L'esqu�rra e la drecha unida .
Coma se Dieus davalava entre nosautres .
Per nos mostrar la miraclosa Maria.
Fasi� b�l temps per la sason.
Una rata penada me cagu�t sus cap�l.
Lev�ri lo punh en cridant:
Dieus es donc m�rt.
Lo president respond�t :
«�totes bandam�»
M'apar�ri:
ai pas qu'una colha mas dobla...
A A A a pas qu'una colha...
Las femnas pass�ron entre las taulas per donar de melon,
Lo president del Senat quilhat crid�t :

Las aurai totas...
Paure vi�lh que nasejava merces al viagra.
Lo president crid�t :
Un pauc de tenguda Monsen lo m�stre senator que
bandam totes ..
L'autre digu�t : o savi mas soi a las rendas
D'unas sirventas vengu�ron li refrescar lo front
Que portava naut per son atge .
Dusca' l moment o un trobador trob�t la colha d' aur.
La gl�isa vengu�t sarrar lo cardinal gorrin.
Qu'amagava son vi�ch dins sa rauba de porpra.
Aqu�s aital dempu�i la debuta .
Lo sabre e l'aspersor ambe un cardinal ...
Normal digu�t lo president ...
Totes bandam.

mardi 27 juillet 2010

La Bicicleta de Riqueta


La bicicleta de Riqueta e los comentaris dels Severagoals vièlhs

samedi 24 juillet 2010

Arrogance francaise




Entre que d'unes occitans s'alisan de las parabèlas. Entre que d'autres , se dison que n'i a pron. Los enfants de Debre , de Petain, de Lois XIV. Acaban l'etnòcida occitan. Cap de television , de radiò , de jornals nacionals. Un per cent dels enfants dins las calandretas. Al país dels dreches de l'òme, de la femna, e de l'esquiròl. França totjorn espaurugada, totjorn lo cotèl a la man. Qu'es menaçada , de pertot per l'estrangièr... L'enemic del dedins : occitan , breton , corsa, catalan , basc, creòl... E l'idèa d' Occitània , estrangièra totjorn, Que la capitala farà quicòm per nosautres. Nos aplecharà un avenir, lèu, Òc a Paris, entre la BNF e lo musèu d' Orsay, Al monument gigant de las lengas mòrtas, De la diversitat, e de la volontat françèsa , De testimoniar de son innocéncia . E d' acabar son trabalh de chaplaire . Sens vergonha al nom de sa grandor. Que França es mai granda quand se clina. Que França es mai gloriosa quand pausa las flors. Los ulhets qu'amagan aital las tacas de sang . Alara podem cantar: Anem enfants de la patria , anem aparar los borrèls. De la cultura occitana. Los fenhantàs jacobins. E l'arrogància francésa , de França Cultura subretot...

mercredi 21 juillet 2010

grasilha, grasilha gralilha



Dabant i a la grasilha jaguda,

Al fons i a la grasilha levada.

Pel sol una parèd tancada.

Una ombra muda sieguda.

Sul banc cussonat

Alara qual canta?

E per qué soi fat?





E per de qué me fendi la gula....

samedi 17 juillet 2010

Torn de França


Las institucions totas e lo centralisme parisenc , fan pas qu'afavorisar totas las combinas dels òmes politics per s'enriquésir.
D'unes s'estonan ara.
Mas las afars totjorn existiguèron.
Sovenguètz vos de las chalandonetas per exemple.
Lo centralisme parisenc gigant , jacobin e lo poder perpinha dels prefets, au luòc de contraroltar las regions , e de las adralhar dins las bonas règas, permeton en realitat totas los abus de poder dels sabantasses jacobinats assadolats per las provincias.
Ambe lo POC demandèm la decentralisacion vertadièra , tot en sapchant que França deu servar lo cap dins lo domèni de la francofonia e à l'escala mondiala e de la cultura franchimanda.