mardi 1 septembre 2009

amassada del POC


Dabant l'ammassada del POC (Dubèrta à totes lo 12 de septembre de 2009 a Mureth plaça dels ancians lutjaires de l'Africa del Nòrd) 

Soi anar veire un tipe de l'UMP que m'a dich de jogar al PMU .

Soi anat veire un tipe del MODEM que me diguèt  que Bayrou serà lo president  en 2012.

Soi anat veire un comuniste que me diguèt que Melanchon èra tròp Jacobin.

Soi anat veire  un vèrd que se sonava Lo Roge , mas d'un roge vertadièrament passit , un roge curios  per un vèrd.

Demorava pas que lo socialiste que jogava jà al PMU . Un socialiste desvariat que vòl se la jogar a l'americana. Primari que!

Alara me virèt cap al POC . Cap a la familha occitana . Lo retrach l'avètz çai sus...

Aquò's ièu  dabant qu'un franchimand de farlabica , me clava dins sa gabia o dins lo cròs. ....

dimanche 30 août 2009

POC , Occitania, Rembrandt


Amassada del POC le 12 de setembre a Mureth al membre Clement Ader es a dire prèp de la securitat sociala.

Occitania , un poèma de Pèira Roqueta , per saludar totes les occitans que lutjan encara e totjorn per nòstra lenga.

vendredi 28 août 2009

Juliana Fraysse o Calelhon


Poësia de la debuta de la naissença
de Calèlhon ,
Poètessa granda
mai oblidada dels poètas de l'Occitania.
Per de qué?
Que cadun apararià sa capela?
Que serià pas de creire...

Per n'escotar un tròç clicatz e zo
aici sus

Lo poèma se sona "ora soscaira" aquò's trasegut del Canta Grèlh de junh 1996 .

mercredi 26 août 2009

L'ora occitana. Paris e lo desert françes


Sembla plan que tinda l'ora occitana.
S'ausis de votz gaire amistadosas. Vesem puntejar los sinhes d'une remesa en question de la decentralisacion . Que Paris vòl pas ren donar. Al contrari vòl tornar trapar las comandas.
E que nos dison que la lenga , pas pus qu'Occitania existisson pas .
Seràn de mai en mai nombrosas aquelas votz de la "diversitat" françèsa , per nos remembrar que sem pas res nosautres, e que l'universalime françès dèu demorar la tòca finala, per totes los pòbles de la creacion.
Coma los sinhes d'una reaccion anti-occitane , (anti lengas-"regionalas")s'amolonon de pertot , cal comprendre qu'es una brave sinhal per nosautres e, que l'occitan pruritz a un fum de monde.
Cal dire que per maites occitans l'exiténcia de polids servicis publics , d'una éducacion a gratis , e d'un sistème de santat exemplari , èran la prova, dusca ara, de la superioritat republicana. Servicis nacionals que faguèron naisser un estacament prigond e sai que justificat . Aquò's la rason que los occitanistes prechèron per ren , quitament dins lo voide, sens capitar de tirar lo pòble de son costat . Ara avem ambe los liberals , lo capitalisme trionflant, que capviran tot, e vendon totes los "joièls" de la "nacion" .
A mai las darrièras entreprèsas mièjornalas ancestralas clavan . Lo desèrt economica que ganha de pertot .

Aquò's la fin del sistème de l'unitat polida , establida sus l'existéncia d'interests comuns . Deman caldrà pagar, cadun de son sicap , de sas possibilitats , per la santat, l'escòla , la retirada ...
Quala serà la reaccion de l'occitan mejan ( e amai de totes los autres "regionals" de la "nacion" bretons, catalans, bascs , còrses, creòles , neerlandèses, alsacians, .... ) dabant aquel terratremol de las sias valors..? Se veirà lèu que i a pas que Paris dins l'exagòna e qualques pòles segondaris coma d'oasis al Sahara.
Aquò's lo '"challenge" dels jacobins universalistes franchimands que siàn de l'UMP o del PS , mudats dins las annadas 90 , en liberals convincuts de la superioritat dels mercats ...
La tòca: nos far engolar que i a ren de cambiat al païs dels drèches de l'òme. Que Paris es çò de melhor.
Mas lo rei es nud.

lundi 24 août 2009

estacion Joan Jaures


Aici lo pòste d'agachaire, de l'ostal de la comuna, puslèu lo luòc privilegiat del conse de la comuna de Tolosa . Sus la teulada , vesètz pas aquel cloquièròt, entre las cheminèas, non? Agachatz menimosament . Cal clicar sus la fotò, la segonda .  Oc , l'avetz vist? Lo pòst de Cohen es aqui, mas dabant  èra lo de Moudenc ( còp de capèl, per lo que  bastiguèt l'ostal d'Occitania),   dabant encara èra lo pòst del Doste Blazy, (l'òme qu'enganèt  Bayrou en arribant de Lorda,   qu'un còp  volguèsse trapar la polida ciutat mondina, lo Bayrou,    e encara dabant, lo pòst de l'òme de la diversitat audiovisuala sonat Baudis , (de paire en filh), un socialiste dabant l'ora, e quitament aprèp l'ora, ( es a dire pas cap socialiste)  que capitèt de  donar pas cap de cadena de tele, de radio, de ren, per la nòstra lenga , malgrat que lo tipe, presidèsse lo consèlh de l'audio-visual franchimand , de la francofonia amenaçada, per dire , mas qu' escriguèt un libre sus Ramon , un còp arrendut a la retirada,  l'erois n'es  lo darrièr Rei del miètjorn ; qu'el, lo Baudis, lo trobèt  remirable. Un òme remirable lo rei Baudis , un còp èra, de l'audiovisual,  que sosquèt d'Occitania sens ren far. 

Cal saupre qu'a Tolosa , lo conse es forçat d'estajar dins aquel clapier estrech , redond , ofegant  l'estiu , sus lo teulat  cremat , mas que li dona una vista polida sus la vida de la citat . 


Per exemple zo pòd comptar lo nombre d'enfants e de dròllas que montan e dabalan del manètge , tanben zo pòd comptar las veituras que viran plaça Wilson, o quals se passèjan la nuèch dins la font del mitan , lo cuòl nud.  Tolosa es un vila vidanta , que gula de mai que mai fòrt contre la joventut que fa de bruch la nuèch .  Ven vièlha Tolosa, paures , mas  cal plan que  la joinessa frèlha dins los bartas se volon estre  gauchos, en tornant al  trabalh lo diluns, (e pagar las escotisons de las retiradas). Un acorchiment benlèu mas veritable .

Aqui çò milhor. L'estacion J Jaures entre l'annada J Jaures del païs de J Jaures.

Pas un mot d' occitan.

'quò's aital . Que  lo conse sia de drecha o d'esquerra cambia pas res, totjorn ça mèsme  . Vertat . Se pòd veire encara e totjorn.

La pròva que lo conse de Tolosa estatja dins la torronèla redonda , estrecha e caloruda l'estiu,  sus la teulada, de la plaça Wilson,  e que susvèlha tot de naut , per que l'occitan trauca pas jamai e que ren non cambie un jorn?

Avètz compres ! Jo tanben. 

Visca la francofonia amenaçada a Tolosa. Visca la diversitat amenaçada per l'occitan. Visca l'universalisme teorica e integral , (un pauc coma lo nudisme). 

Visca l'occitan "imaginaire "  afustat per un "trobador fabulos" e que permès de viure milhor lo sèu françès "nacionalisat d'un biais" entre que tot se denationalisa! O cal far .Un polid trip...Mas macarèl qu'es bèl lo païs dels drèches de l'òme e de la femna (qualques còps) , païs que renèga l'occitan, mas que permet la  burka... 

E visca lo mandcho... 

samedi 22 août 2009

P Froment



De qual se parla? Coma un dobte me trapa entre las parpèlhas.
Non sabi de qual s'agis? Compren que benlèu se parla d'un vesin, de P Froment, que far jogar la concuréncia, o d'un ase mai aluserpit, que los autres, mai qu'una agaça, que se va cercar una plaça milhora. Lo Daubassa prèp de Bernat .
Lo Del Bas? Et Bernat un que jà fugiguèt prèp d'un autre , mai aluserpit el qu'un estornèl, una calha , un isard.
Mas que comprene ren sai que?
Benlèu Gengis Khan, milantas excusas, mas que non, voliai sonque parlar de Strauss Khan, del Fond (prigond) de la Mafia Internationala . Lo FMI. Savètz lo grop que pren als paures per donar als rics... E ben cresi plan que lo Strauss lèu va nos jogar la valsa bruna, coma primièr violon de Nicolas e ambe lo Fillon a la clarineta.
Un rusat Strauss que se sarrèt de Nicolas coma lo Daoubasso del Bernat. Puta de Bernat. E que l'autre li trobèt un brave trabalh. Non?

mercredi 19 août 2009

iranja e banana


Aquesta annada aurem un irantja. E pas una lima.
Merce plan dòna Natura .
L'estiu es pas acabat. N'aurem d'autres.
Pel còp avem plantat un bananièr,
fotò pichona, e deman passarem als ananas .
L'Occitania ara , es quitement africana, ambe lo cambiament climatic que ven de compas ambe la lei politica franchimanda.
Deman aurem un rei totcolors , cap de l'UM-PS.
Per que pas Jospin coma primièr ministre . Un tipe de primièra borra Jospin , coma Lamic , Srauss Khan, Charasse, Rocard, Koutchener, e milanta autres... Coma Sarkosy , Seguin , Fillon que devon estre socialistes tanben que viatjan ensems de longa...
Mas Jospin que foguèt un temps lo conse de Cintegabela, (dabant de correr coma un can magre ...)coratjos amb nosautres , los paures nécis , que sabià fòrça plan sa leiçon de capitalisme d'esquèrra a la mòda de Blair, lo filh putatiu de Tatcher, que diguèt el tanben, "coratjosament" de daissar tombat lo vièlhum socialiste, per exemple l'umanisme d'un Jaurès , coratjos lo tipe non? qu'èra pas son mestièr d'escotar los caumaires, e de se trachar de la gestion de las entreprèsas, del social , de l'escòla, de la retirada, e que nosautres èran pas nascuts que per , trimar, es a dire sortir lo porta-moneda e assegurar los acccionaris..... Coratjos los socialistes d' ara ... de segur. E pas un per tornar a la sorga. Que dins sa pichona testa d'ENA o d' HEC i pas que lo mercat. Es a dire quicòm d'a pron pena pus bel qu'una merda que li servis de cervèla...
Visca Occitania , e que la lei del mercat, del monde li serva de vibromassor, e de destampa-budèls....
Torna Jaures.
Amen

lundi 17 août 2009

las torres de Carcassona


T'esperarai a la pòrta dels garatge.
Serai aqui dins ta polida auto.
Que farà nuèch mas , ambé l'esclairatge,
nos podrem veire dusc' al cap del valat....
E quand s'endevinharan las Torres
dusca a l'asuèlh de Barbeira.
Nautres segur que serem arribats...
Que serem arribats

samedi 15 août 2009

alteas

Un ramelet per Bernadette , que , coma o resseguèt uèi France Inter, vejèt la Santa Verge fa 150 ans , mas l'ausiguèt dire tanben :" Soi l'Imaculada Concepcion".
De segur que France Inter pòd pas dire que la Verge parlava occitan...
Pròva de mai que l'informacion dins França es totjorn e encara trabalhada, per que cap de "regionalisme "poguèsse traucar.


jeudi 13 août 2009

images

Pietas de totas menas de bestias, de cavals , traças de sang , gotas de sang , un òme gròs que caga , o, que se pren un banh de paternas, un enfant cosmonaute, Joanon lo rainal que furga , una tèsta de mòrt encara viuda, ont los uèlhs lusisson, un elefanton, puèi una dòna vièlha que ris, encara un cople saique grotèsc.
Pintradura d'Emma una artista que mòstra las mantunas dimensions de l'inconscient de cadun , dins d'òbras enigmaticas, que traucan l'univers sorne de la creacion artistica contemporanèa.
Brèu un art total que toca lo prigond de l'eime en daissant totes los grads de la libertat.

mardi 11 août 2009

Flors salvatjas











Aquò èra lo temps de las vendemias. Quand los aujòls cantavan jos la trèlha a la fin dels repais de familha.
Lo temps de las ceriàs .
La valsa bruna.
De gris entre lo dets .
Non mos uèlhs vos veiron pas pus...
La nuèch dels craquas.

cantavan. E milantas encara
D'aquel temps se vesian encara mantuns conilhs la nuèch , dins la lum dels faras de la veitura , sus las rotas estrèchas de las campanhas.
E pels camps se culhissian las flors salvatjas coma aquelas çai sus...
Repiapi benlèu, mas sòmi d'un païs ont la natura èra clafida de poësia.... de suspresas, e de cançons d'aujòls.

lundi 10 août 2009

flors sauvatjas



Flors salvatjas prèp d'un lac , de las aigas enverinadas, culhidas entre las escoblihas. Se pòsca la natura tan fòrta?

vendredi 7 août 2009

l'òlhièr


L'òlhèr fa son ola , lo fustièr son fustage , la maire fa los enfants , lo riton la messa, l'electrician fa lo lum, e la tèrra vira. Lo panaire pana , e lo jornaliste fa de l'informacion. Lo cosinièr cosina, lo coirassiè se coirassa.
E la tèrra se revira e ven cauda coma un pairòl sul fuòc .
Tot va plan.
Lo mercat es a mand de se dubrir . Sem dissabte lo jorn del mercat
Los occitans parlan françès . E lo françès bracèja son astre universaliste.
Que tot va plan.

mercredi 5 août 2009

Besièrs Montsegur, Mirandòl , Orador sus Glana


Besièrs, Montsegur, Merindòl , Orador sus Glana


Dins leis annadas 1300 , lei senhors de Leberon, en Provença, aviàn aculhit d'immigrants vaudès per travalhar lei terras enermassidas de sei domènis. Ansin se constituièt una comunautat de quauquei vilatges , units per la pratica de la Fe Evangelica. Lei Vaudès de Provença patiguèron mantuns periòds de persecucion, mai totjorn tenguèron testa . Dins lei annadas 1530 , au moment que la Gleisa s'unissià ambé lei Glèisas Reformadas, la tension se fasià granda entre catolics e reformats . La promièra campanha de terror foguèt menada per l'inquisitor Joan de Roma , entre 1528 e 1533 . Lei Reformats , e subretot los Vaudès , foguèron inquietats e torturats ambé tan de frenesia e de sadisme , que lo (quite) representant dau rei Françès( qu'aquò's pas de creire qu'es el que va chaplar òmes femnas e enfants) i faguèt foranbandir Joan de Roma dau Leberon. En 1534 , lo Parlament d'a -z-Ais-de-Provença comandèt ai Vaudès siàgue de se renegar , siàgue de s'exilhar. Sens succès. Mai lo partit papista volià de sang . En 1540 , lo Parlament d'a-z-Ais-de-Provença publica l' »Arrest de Merindòl », que condemna los Vaudès , lei uns au lenhièr, leis autrei a la preson, e prevei lo destrusiment de sa « capitala » Merindòl. Francès i trantalha e lo 1 de Janvièr de 1545 , fenis que dona son acòrdi a l'execucion de l'Arrest. Lo Promièr President dau Parlament de Provença e Governador « interimeri » de Provença , Meinier d'Opeda, lo Vici-Legat d'Avinhon representant dau papa , e Escalin deis Aimars , generau dei tropas reialas , recrutan de milicias , obtenon l'ajuda de l'artilharià pontificala d'Avinhon , mobilisan lei regiments dau Rei (lo rei que mobilisa los regiments del rei?) que tòrnan dei guerras de Piemont , e ambe aquela cobesa de sacatge , a l'uncòp poderosa e fanatizada, parton en campanha dempuèi Cadenet . Dau 16 au 21 d'Abriu , lo Leberon es ensanhosit per una barbaria sens raras . Lei tropas sagatn los estajants , lei torturan e lei mutilan avans de lei tuiar , craman leis ostaus e fan la picorèia. A Cabrièras d'Avinhon , la POPULACION SE REND: Opeda la far sortir coma se volià l'espanhar, a sona aise dins un prat vesin.

A Murs , d'enfants e de femnas amagats dins una bauma son cremats vius. Enluòcs mai, davant lei ostaus en fuòc las alabardas son ficadas en tèrra per que lei gents que sautan de lei gents que sautan de lei finestras s'i vengon embrocar .

(milhor encara)

Las femnas son violentadas e los cadavres copats en tròças .

D'aqueste temps au castèu d'Opeda, lei parlementaris acampats fan fèsta en veguent montar lo fum e en escotant la canonoda. En una setmana , 22 vilatges son aroïnats (d'unes son jamai estats rebastits e estan encara en roïnas) , 884 mas son cremats , 3000 Vaudès tuiats . Entre aqueli que sobrevivon , ne'n creman 255 sus lo lenhièr e ne mandan 666 ai galeras , òmes femnas e enfants . Aquelei que se son escapats per òrta mòron de fam e de marrana. Quauquei còlas an pogut fugir dusc'a Geneva o dins lei Valadas de Piemont .

Lo rei françès i , puèi lo rei Enric II assabentats???? fan menar una enquista . Sol lo Procuraire Generau dau Parlament de Provença , Guerin conegut copabla es penjat a Paris.

Mai Meinier d'Opeda es pas inquiètat ( lei avesques de Provença , los remercejan de son accion) ; pasmen morirà empoisonat per un mètge reformat que revenjèt ansin lei martirs de Leberon.

Lo Chaple de Merindòl en 1545 entre aquèu de Besiers en 1209 e aquèu d'Orador sus Glana en 1944 demòra coma un simbòl dins istòria d'Occitania . Lo Marquès de Sada ( qu'èra dau Castèu de Lacòsta , a costa de Merindòl, dos sègles pus tard denonciava aquel genocidi en s'adreiçant au Parlament d'-a-z-Ais : i vesià la bèla pròva , coma podem encara la veire , que lei Parlamentaris e la ierarquia catolica , que se disian estre lei « paires » del pòble , n'èran , de fach leis promièrs enemics....


Que França es pas aqui per prendre mas per donar coma disia Michelet



Trach de R Pecout.

mardi 4 août 2009

gospel



França aima la diversitat.... stop.
França fa tot çò que pòd per la diversitat....
stop
Per exemple França aima lo djaz
stop...
Pregaria d'envejar un baiard, pels occitans nhafrats per la diversitat françèsa....
stop.
França es lo paîs pus liure de la Tèrra...
stop...
Calatz vos ... es pas rigòlò...
stop.
Venetz passar las vacanças dins França ...
Stop
Lo païs de la diversitat ...
stòp.
De la francofonia amenaçada (chut que o cal pas dire)