lundi 7 avril 2008

Lo monde e la França d'uèi...


Lo monde :
Lo 14 mars 2008 l'Estat american nacionalisa Bear Stearm, una entreprèsa majora de Wall Street. Encara pus bel aquò's Morgan la banca que trapa lo nenon ambe l'argent de l'Estat.

Londre : l'Estat Anglès nacionalisa NordStream , qu'èra a mand de far quincanèla... La paura M Tatcher se revirèt dins son lièch e troba pas lo sòm.

Los Estats Unis son al tòp ambe lo 1000 miliard de dollards de deficit.
E aquò's la China comunista que lo sauvon e pagan la guèrra d'Iraq. Es pas bèla la vida...

Finança mondiala: se dis que mai de 1000 miliards se son estavanits dempuèi la debuta del krach financièr qu'es encara a grèlhar.....

Estats Unis
: los sinhes de recession pròches se mutiplican de pertot ; emplècs , mai de 80000 emplècs desaparguts entre très mèses...

L'òme lo mai ric del monde es d'ora en davant Monsen Buffet e pas Monsen Gates , una tipe que pèsa mai de 62 miliards de dollards per el tot sol...

Euro: contunha de montar per arrivar prèp de 1,6 dollard per un euro ...

China : tòp de reservas de cambia a 1500 milliards de dollards. Se la China vend sas obligacions estaticas americanas , los Estats unis cabuçaran dins un trauc nègra d'onte son pas prèstes de sortir....

Es la Soissa e Londres que gèron lo mai de capitals estrangièrs venguts dels païs en camin de desenvelopament 3500 miliards de dollards totes doas, pròva que los paures ne son pas prèstes de ne sortir de la m.....

Petròli: ven de passar lo cap del 110 dollards lo baricon e quita pas de montar...


France: coma Fillon o diguèt la França es en faillita... Al còr l'endèutament dels menages ...

Industria: las entreprèsas françèsas son totas a mand de partir onte la man d'òbra es mens cara. Per Tolosa es grèu que deman Airbus va s'envòlar devèrs Pekin... E Pechiney ven de montar son centre de recerca a Canton...( E fa un polit coco d'ailabas a los de Tarascon sus Arièja).
Lo deficit de l'Estat aumenta . Normalament devria pas demesir davant 2010. Mas caldra se sarrar la cencha mai que fòrt...

France: davalada de l'imatge del "made in France" Coma o disia Nicolas : un païs qu'a pas cap d'industria a pus mèstre de son economia...

Competitivitat ; la France passa de la 15 èma a la 18 èma plaça....

52% dels menatges françèses èran endeutats , a un dels mai nauts nivèl dempuèi 20 ans . 14 milions de menatges françèses an un credit per d' auçada que representa 63,7% de lor revengut disponible.

Entre los 700 000 menatges subreendeutats , n'i a pas cap de 30000 que se sortiron de la panada.

Fonccionaris: aumentacions per 2008: 0,8%... Sens comentari...

Ome Ric definicion: un ric es un èstre que ganha mai de 2600 euro s'es tot sol , o 6000 euro en cople.

Bona nuèch a totis

samedi 5 avril 2008

França : l'echèc democratica

Om sabia la réalitat de l'echec de la politica culturala etatica , las enganas messorguièras de l'assimilacion- integracion, a la mòda françèsa dempuèi lo rembalh de las banlegas, lo fracatge progressiu de l'économia ( que pèrd mille emplècs industrials cada jorn dempuèi la debuta de l'annada) , que la França fa pièger que los autres païses euròpencs comparables, mai de caumatge, mai de deficits, mens de creissença . Om sab ara que l'INSEE revèrta lo flautaïre encantador de l'Inda , capable de domdar las sèrps perilhos , que capitèt d'annadas d'amagar, darrièr la tuba dels chifres, e dels rasonaments, la baissa tarrible del "poder de crompar".
Resta que l'ensalada i compren pus ren ela qu'ara se confla de costar dos còps son prètz de l'an 2000 , lo del passatge al divenc Euro, alara que las pensions an près de mejana 1,2% l'an ... Merce Fabius. Mercé Chirac. Merce patron. Om vei consi la França trastolèja per ensatjar de copiar , sos mèstres oficials anglò-saxons L'Angleterra de Blair, los USA de Bush.
La resulta per çò que ne pòdi ausir al ras de tèrra onte soi tancat : es que venon nombroses a Ranguèlhl los subjèctes British de sa reiala majestat,.... per se far sonhar . Come disem : cal n'aprofechar tant que dura, que durara pas qu'un temps, e lo temps se clava que ven lo de trabalhar a l'americana.
Los Angleses an rason : avem pas sauput prendre lo viratge libéral nosautres e dire qu' elses son a boca de se'n tornar, çò que fa que serem totjorn dins lo ziga mentre que los autres passaran lo zaga. E elses an l'engenh per se trobar de solucions de replècs, coma per exemple se far operar ont es encara possible d'o far a gratis... Pòble intelligent...
Que volètz: òm pòd pas causir de donar 15 del cent de mai cad' an als amics borsicotaires dels fons de pension ... vojar a plenas ponhs d'argent als rics ( 15 millards d'euro de remèsa fiscala a la debuta del mandat de Nicolas 1er) paures que d'unes gausan pas d'anar cercar de chècs al Tresaur de mai de 50000 euro, non pas per vergonha mas de paur de trapar al cuòl un contraròtle fical) e de cercar coma Diogèna, pas sonque un òme, mas 8 millards pels carrièras ambe un traça de calhèl...
Aqui jos i a un article del Novèl Observator fòrça instructiu.
Pana culturala, pana economica, pana spirituala.
Es pas agradable d'o dire; mas la França es tanben en pana de democracia. Lo pieger es que s'enfanga dins sa sanha ambe lo sorire clar dels inocents, en se gausant encara de donar de leiçons de democracia al demai de la planèta.
Tres ans per dubrir una escòla mairala. Un an per remplaçar un mèstre malauta alara que n'i a un dins lo meteis vilatge. Parlem pas d'una rota , d'un cinema, que l'avem viscut aici a Mureth... E qu'es pas prèp d'èstre comandat e sinhat . Tot aquò monta a Paris. E i a un grand Manito per decidar. Per exemple es lo Rocard , (qu'ara prècha per la decentralisacion democratica), que causiguèt lo plan per l'autòrota que va de Vilafranca a Pàmias . Una capitada pels Tolosencs non? Ne'n resulta que cal tornar metre d'argent per alargar la RN20 que demòra tròp estrècha pel trafic...
L'elegit comunal, despartamental a pas gaire de poder. Li cal un bon telefona, son aplech principal, e un fum de relacions a Paris se ne'n tròba. Lo mond l'an plan comprès. Solide que lo cap mèstre es totjorn lo jos prefet, lo prefet e lo ministre. Aici tot lo mond sabon qu'un bon elegit es subretot d'en primièr, un conse que coneis plan los òmes dels ministèris a Paris...
Coma es dich dins aquèste article (ci jos). L'Estat vodèt dètz còps mai d'argent pel Metrò que per l'industrialisacion de la Bretanha. L'estat construsiguèt totes los musèus importants a Paris. Per la copa del monde de rudbi , de fot los toristas estatjavan a Paris onte se debanèron los pus grands matches...
Ambe la decentralisacion mancada , l'Estat que pompèt entre 8 sègles, las ressorgas per la capitala diguèt un bèl jorn, a las regions : " a vos de jogar" levat que dins aquel esquème 95% de las ressorgas son ja geladas , utilisadas o atribuidas . L'elegit françès demòra pas qu'un quistaire de fons empescat mème de ne'n trapar al nivèl euròpenc (coma las regions, d'Espanha, de Grèçia , de Portugal, d'Italia, d'Irlanda.....) per la lentor d'un Estat que supòrta mal d'èstre despoderat, e que risca pas de nos portar solaç.

Les provinciaux secouent Paris, Décentralisation

jeudi 3 avril 2008

capitalisme social, e caritat sens termas.


Morgan a ganhat.
Totes los rats de la Tèrra se son cotisar, per ne'n finir ambe l'idèa de solidaritat , de despartiment , de paratge, de solidaritat, levat la caritat ponchuda eternala dels cardinals en raubas parma , los princes de la gleisa, los barons de la finançia , los contes de la guèrra, los ducs , grands e pichòts , rabalas espasas de tota mena, los arribats de la monèda , los argentièrs comptables , la pègra, los mafiòsis , los paucs vals an ganhat . Enfin los de la representacion eterna de la lei del mai fòrt, la lei de la simili seleccion naturala , los mèmes que subreviuran pas sonque una ora dins una favela de Rio, los que comandan de tuar , violentar , escartairar dempuèi que l'òme viu sa vida pichona, estrècha , e que li cal trabalha fòrça per ganhar pauc e despartir lo fruch de sa meissons ambe son aparaire perilhos per el , lo baron del castèl del canton, que lo pluma cada matin , de compas ambe lo curat cargat de son arma que li troba torçuda pel socialisme e , que volonta de l' aparar de las tentacion materialas e del front de demandar sa libertat de pensar sens Diu ni mèstre.
Oc an ganhat los paucs vals dins la mesura onte se parla pas pus de construsir un avenir mas de pensar pas mai que de produsir de riquèsas que van drechament dins las pòchas dels feneants borsicotaires, sabètz los qu'an las còstas en long e que se baissan pas jamai per trapar una palha.
Se passava pas un jorn sens que lo paure diable sia sonat per pagar d'unas talhas e gabèlas, o cents, qu' uèi de segur un pauc mai cada jorn, per la securitat sociala, paga mai que mai per ne veire totjorn mens . Aital çò que me disia un vièlh acabat al caireforc de la mia vanèla :
- te agacha...
- que non
Fasia mina de baissar las bragas.
- te gaita consi ai las emoiridas al cuòl...Per dire.
- sai que non...Diga lo pas...
- e ben sabes pas jove duganèl çò que m'an dich e l'apoticaire??
- e ben non...
- e ben m'an dich que la potinga per l'emoiroïda aquò èra pas qu'una medecina de confòrt... E oc..
- e??
- e ben qu'es pas reversat, reborsat se vòls sas que i a pas cap de retorn d'argent de la secu.... Es pas de creire... de confòrt...Te agacha ...
- e ??? Que non!
- paure que soi anar veire l'apoticaire, de la carrièra Peire Fons, e que li diguèri qu'aviai l'emoiroïda tala una plaga al cuòl e sabès çò que me respondèt...
- non
- que fasiai un plaionasme.... una plagaonasme... non un pleonasme.
- e alara?
- e alara li respondèri que la plaga l'aviai al cuòl e que podiai pas pus montar sul velò.
- mas vesi pas lo rapòrt ambe la securitat sociala diable...
- e ben que si ... Que se pòdi pas montar sul velò.... Pòdi pas pus trabalhar... Alara consi fau per me pagar las potingas? Qu'a i un jardin de retornar del costat de Saubens . Que pòdi pas pus pedalar , ni marchar, levat coma una auca , e encara dusca'l comun, per trapar dins la farmacia la botèlha de Cristal...
Alara comprenguèri l'Albert ambe l'emoroïda, podia pas pus se passejar. Avia pas cap de moneda e donc pas pus de licor de badiana estelada.
E sul pic li donèri la mèuna...
Que ieu contunhi d'i creire a la solidaritat...

mardi 1 avril 2008

Dièu que la guèrra èra polida.


Dièu que la guèrra es polida. Nicolas de Londres nos diguèt consi se debanaria aquèla afar Afgana...1000 òmes per començar...
Qu'en França qu'es la reina de la democracia , i a pas solament besonh d'un debat a la cambra dels deputats , (onte i a , es pas de creire, mai de 250 doctors), pas pus qu'al quite senat, que répresenta gaire pas pus ( e de mens en mens)qu'un molon de vièlhs repapiaires sadols e parliquejaires.
Non la França pòd donar de leçons de democracia a totes. S'en priva pas. E contunhara de pissar la morala per totas sas canelas. Sem lo païs de la Libertat , de l'Egalitat e de la Fraternitat. Nòstre President a pas besonh de degun per far rajar la sang. Pòd anonciar d'una capitala estrangièra que la França, que manquèt la guèrra falorda d'Iraq, va prendre sul pic lo tren de la guèrra caluca de l'Afganistan? La grandor d'aqueste païs subrepassa la pichonèsa d'esperit estrèch coma lo mièu que ressega de longa : "mas per que s'acapriçar de combattre de semenaires d'opium, de capbords d' Islam, de truca lunas Talibans , tabans de tota mena que somian pas que d'esclafar las femnas e l'umanitat jos un tapador ofegant. Brèu una nòva inquisicion al sègle d'uèi.
Mas tot aquò es un rasonament qu'oblid la grandor de la França. Sens la grandor onte ne seriam? Renduts al non ren. Que seria l'Euròpa sens la guèrra Napoleonenca? que seria la França sens l'ajuda preciosa de la gleisa e de totis los rufians al sègle XIII?
Solide que la França se prenguèt la vergonha. Se podia pas. Qu'aguèsse desfautada tres guèrras modèrnas, quna vergonha ! ela que tant orgulhosa d'aprendre als escolans , que i a pas un quita païs onte daissèt pas d'òsses amics, los nòstres Occitans, los dels Corses, dels Catalans , dels Bascs e dels Bretonse de Françèses ambe los nautres mesclats a la bona "franquèta" tant fièrament.
Solide que per trapar los mercats de rebastison cal ben a la debuta èstre del fracatge... Senon pas cap de mercat. Bastir , debordelar. Debordelar e tornar bastir... Mercats de rebastison , mercats de vendas d'armas. Tot es ligat. Sem completament inocents de pas saber?
Es pas totjorn aital que se passa.
Mas anem, cal pas totjorn gingolar sus qualques millions de mòrts. Cal plan agachar l'avenir.
E l'avenir es un simbòl meravilhos desliurat per la tele. Un tank . Un bel aplèch de guèrra capable de passar jos l'aiga e aqui dessus un jovenòt polid bèl com un astre, e que patrolha los caminòls fangos per pas esclafar las belas promessas de las meissons. La flor de pavòt s'espandis a perda de vista , e lo calfaire del tank sus sa torèla que gaita ambe las binòclas longa-portada , sens gausar de sortir de la dralha, d'esclafar los camps de bulbes enlucernants d'eroïna que pagan la guèrra. Que lo jornaliste sab pas s'es la de l'Otan o la dels talibans....
Pus luenh i a la siloeta longa e magra d'un taliban que mira lo tablèu. Que la guèrra l'an jà ganhada, e vèsi pas cap d'explicacions que de pensar qu'es benlèu la rason de nòstra volontat d'èstre vincits ambe los grands fraires? los patrons? anglò-saxons.Per pas lo far de la pena un còp de mai.
Los Germans son venguts tròp pacifistas. Ambe los Anglès anem tornar recampar la "dream team" qu'emoscalhèt entrò 5 sègles l'univers conegut de la Tèrra . Sens oblidar de rendre omenatge als Espanhòls e als Portuguèses als Neerlandeses; que faguèron de lor melhor per aroinar elses tanben mantunas civilisacions de las pus polidas.
Venem de congrear lo triptica reial que tombèt l'URSS , a l'epòca amb lo papa (Joan Paul ), lo president Reagan, e Tatcher , levat qu'uèi la còla de prumièra compren : Bush, Benoit e....... Nicolas... La còla cambièt de forma un pauc .... La tòca es çò meteis. Es a cadun de cercar e de la trobar. Crèsi qu'es totjorn de se despartir lo monde, e las riquèsas coma diguèt D Mitterand dins son libre de remebranças.
E per ma fe lo franchouillard capmèstre eliseenc somiava pas que de capitar lo bon cai e lo bon tren. Es franc aquel Nicolas? Cercaria sonque de mercats? M'estonaria!
Nicolas pòd partir en guèrra e volontar la mòrt de joves soldats . Es previst . Es normal. A la guèrra pensatz! An sinhar per se batre Monsur!
Per contre aquel Estat putanièr dona pas la libertat de causir sa mòrt. Es totjorn enebit de causir lo jorn e l'ora mème s'una orra malautia vos descarra los uèlhs, coma a la paura Dona Sebire que sa lucha coratjosa m'espantèt . Aquel Estat s'en chauta de totas las donas Sebire mème se ne'n finisson pas de crebar dins vòtre canton. I aura totjorn un doctor per vos remembrar "son serment d'Hipocrate" o per vos mostrar la sortida dels suenhs paliatius.
Estat grimacièr. Estat sens morala vertadièra. Estat p.... Estat que ressontis pas cap de las nostras valors occitanas.

dimanche 30 mars 2008

Tòrò carrièra Max Lafarga(moments)


Los platanièrs
Son aclatats
Al torn del ceucle acostumat
E l'eissam
De blancas irondas
Sus las banetas fan la ronda

Truca lo buòu
Dins la baralha
Roges portals totes barrats
Pantaisses de glòria
Escapats
Pertot la paur nosa sas dralhas

Mas dejà
L'ombra cauda clina
Sas alas longas
Pels figuièrs
Al cafè Lei Gents de Bovina
Blanquejan los falabreguièrs

Serà lèu ora de bandida
Sadols de bruch
Van galaupar
Per las carrièras
Del Quilar
Quatre taures tèsta emmalida

MAX LAFARGA(a Jaume Denux)

vendredi 28 mars 2008

Innocent III et Son neveu Hugolin....

le véritable vainqueur de Muret...
"nous n'avons gagné , Sire mon Oncle qu'une seule croisade celle des Albigeois, certes c'était pour Dieu et pour l'église, mais en réalité pour qui sur Terre? Pour des Barons français groupés comme des loups qui ont voulu dépecer Toulouse mais qui ne l'auront pas , car depuis trente ans le Capétien est en embuscade, lui, son fils, bientôt son petit fils ne feront qu'une bouchée du Midi de la France.
Qu'ai-je fait , mon Oncle , en vingt ans de pontificat? Ou sont les succès que j'ai pu souhaiter pour Dieu et pour l'Eglise?
-Sire Pape , lui répondait le Cardinal Hugolin , tu n'es en rien responsable des évènements terrestres. Tu as conduit la barque de Saint pierre au milieu des tempêtes et tu as maintenu le cap.
Contemple combien était plus dramatique le destin des Papes tes predecesseurs. Ils se sont battus avec le monophysisme , avec l'arianisme sur la moitié du Monde . Ils ont vu Rome détruite plusieurs fois. Tous les barbnares l'ont occupée. Depuis la Suède , l'Espagne, la Mauritanie et Carthage , Genseric a conduit jusqu'à Rome ses hordes de Vandales . Ces papes ont du subir l'humiliation de Ravenne,ils ont connu l'Afrique et l'Italie aux mains de Bysance qui cherchait dejà le schisme....
Innocent III savait sa mort prochaine... il aimait de parler de son bilan avec son neveu Hugolin.... Extrait de la Nature du Temps de Jacques Limouzy...

Et cò que ne diguèt la canson de la crosada

Aprèp la mòrt de Simon de Montfort.

Tot dreit a Carcassona l'en portan sebelir(Tout droit a Carcassonne ils le portent pour l'enterrer)
El moster San Nazari celebrar e ufrir( Le moutier de Saint Nazaire la celebration et l'offrande)
E dis el epictafi, cel qu'l sab legir:( et l'epitaphe dit pour celui qui sait le lire)
Qu'el es sans ez es martirs, e que deu reperir,( qu'il est saint et martyr et qu'il doit ressusciter)
E dins el gaug mirable heretar e florir, (dans la felicité, heriter et fleurir)
E portar la corona e el regne sezir ; (et porter la couronne et sièger au royaume de Dieu)
Ez ieu ai auzit dire c'aisi s deu avenir: (Et moi j'ai oui dire que s'il doit en être ainsi:)
Si per homes aucirre ni per sanc espandir ( si les hommes on doit tuer et le sang repandre)
Ni per esperitz perdre ni per mortz cosentir,( et des âmes perdre , et consentir à des meurtres)
E per mals cosselhs creire , e per focs abrandir,( croire de mauvais conseils, et allumer des brasiers)
E per baros destruire , e per Paratge aunir ;( et exterminer des barons, pour honnir Paratge)
E per las terras toldre , e per orgulh suffrir,( et voler les terres par amour de l'orgueil)
E per los mals escendre , e pels bes escantir,( et attiser le mal , etouffer le bien)
E per donas aucirre e per efans delir, ( et les femmes tuer et les enfants egorger)
Pot hom en aquest sègle Jhesu Christ conquerir, ( un homme peut en ce siècle conquérir Jesus Christ)
El deu portar corona e el cel resplandir! ( il doit porter la couronne et resplendir dans le ciel)
E lo filhs de la Verge que fa ls dreitz abelir( et le fils de la Vierge qui fait resplandir le droit)
E dec carn e sanc digna per orgolh destruzir,( celui qui donna de chair et le sang divin pour abattre l'orgueil)
Gart raso e dreitura li cal devon perir,( veille sur la raison et la droiture lesquels devont perir)
Qu'en las doas partidas fassa l dreg esclarzir!( et qu'entre les deux camps il fasse briller le droit)

mardi 25 mars 2008

Merce France Telecom


Quant i a de temps ja, que comprèri un logicial anti-vèrm per m'aparar dels malvolents e paucs-vals. Coma i coneissiai pas rès ne'n comprèri un plan polid , un pauc tròp car de segur , mas plan conegut dels professionals.
Lo temps passèt. Per tot dire lo daissèri coma èra entrò un an sens i regardar. Simple que sabiai pas lo far marchar. Puèi un jorn foguèri forçat de quitar un siti ancian en çò d'Alice , savètz la polida fessuda del FAI Italian , Italian sens vergonha que d'un còp m'atudèt lo mèu siti que se sonava la Talvèra Occitana, e que marchava pro plan.
Finaudets que son. Que podiai totjorn dintrar , far d'articles, los modificar, los colorisar ambe amor, levat que quand qualqu'un , ièu d'en primièr, cercavi lo siti en tapant lo nom e ben Google , Opera , Mozilla, Netscape ; e l'Alicia putarèla, respondian , siti desconegut....
Dempuèi aconsèlhi a totis qu'an dins l'idèa de far un siti de causir de fornissaires estrangièrs coma Google , Netscape mas subretot pas françès, Orange , Alice o autres de la republica de las lettras "mòrtas" que s'ariscarian un bèl jorn, se parlan OC, de se trobar ambe una pagina blanca al païs dels dreches de l'òme e de la femna.
Donc sabiai pas me servir d'aquel logicial anti "jacobin" dusca'l jorn ont me diguèri : Alan , ma vièlha puta , te sias enganat de seissenta euro , sens o dire a degun, que crompèras sens soscar e ben ara lo te cal far virar la Pest Patròl"
Oc ben que lo logicial se sonava "Pest Patròl". Alara que ièu disia sonque Franchimand's Patruòlas...
Vai i que cerci , vai i que viri . Torna e vira dins lo topin . E capitèri de desnisar quicòm.
Fa pas un mes trobèri un biais pel butar lo truc. Que molinèt un brave momenton e que me diguèt qu'aviai tres programas mai que mai estrangièrs, e enverinats . Lo prumièr èra una mena de juòc per truca luna que m'agradava plan tant que l'aviai metut coma acòrchi sus burèu: "Chinèse" calia aparèlha de cartas... Bon .
Lo second èra especia de servici ofèrt per Window que gausèri pas d'i tocar que i es totjorn...
Mas lo tresen paure n'en tombèri de cuòl!!!
Lo tresen èra un logicial de França Telecom, qualificat de logicial "hijacker" es a dire un logicial qu'estudia totes los clics que fasètz per los agulhar devers un luòc desconegut.
Era clararament dich: fichièr d'espiga de mena hijacker , copyright France Telecom ambe la data.
Ne resultèt Amb un sinhe vistable que la celeritat baissa d'un mega, per lo qu'a l'ADSL , a quicòm pròcha, e a cada clic vers un siti exterior.
Pest Patròl m'aconsèlhèt d'escampar lèu aquel bestiassa negra, e de tuar sul pic l' espion de la republica una e indivisible.
I anèri e...... foguèt impossible....
L'ordenator respondèt qu'aquel fichièr èra pas de dubrir. Qu'èra pas possible pel moment , que calia i tornar... Qu'èra perilhos pel sistèm... Mas non poguèri l'escampar. I es totjorn.
Me desconflèri pas d'escriure a France Telecom en lor diguent que de malinasses se servissian de lor bèl nom de France Telecom e n'aprofechavan per m'empudentir l'èr....que me respondèron pas jamai.
A força o daissèri sens ren i far...
Levat que me servèri un plaser, en dessèrt , lo de'n parlar a n'aquesta ora just per dire :
" M... a France Telecom."

samedi 22 mars 2008

Caca40 lo recòrd




Pareis que lo Caca 40 subrepassèt un recòrd. Que las entreprèsas majoras de la Borsa sautèran , tant val dire coma d'unes cabrits, lo cap dels 100 milliard d'eurò de benefici.
I a jamai agut tant de moneda de pertot. Urosament que lo pòble es rasonable e s'acontenta de pauc, quitament de ren, un brave pòble quand òm i pensa, a l'ora de festejar 1968 . Es que lo pòble o sab? Es que lo pòble crei encara al paire Nadal? Se pòdria ben que son los meteis qu'elegiron lo president rebombant que bolega pas pus, mas que furga totjorn per nos trobar una guèrra , istòria de mostrar a Bush que sem de braves tipes , que trentalhariam pas se per cas , calia se far tuar d'amassa que siague per una gota de pétròli , o una medalha .
Un chifre que fa comprendre sul pic que i a pas cap de trauc a la secu , tanben dins las caissas de la retirada, ni dins las de l'assegurança per la malautia.
Donc i a pas que d'enganas , sonque de "flaütaires en cap" de la mena ".COM" dins los partits d'esquèrra coma de drecha.
Ne sem pas mai ric, benlèu a pron pena mens necis. I a pas cap de meriti a tot aquò me diguèt un amic. Per qual te prenes de jutjar los autres?
Justament qu' aimariam totis de nos prendre per quicòm, mas que nos daissan pas cap de rason d'i creire...

jeudi 20 mars 2008

Joan Bodon e la santa estèla



Coma 2008 es l'annada de las lengas e qu'es plan entamenada , nos la cal festejar coma cal. Per que pas en legissent un autor major coma Joan Bodon?
Clemenç de Briana lo quèc rei de la pròsa occitana amb Roqueta , Lafont, Manciet , Calèlhon, Mistral, Besson ...
Mas de destrigar entre los mestres es aisit, de rescondon darrièr un ordenator, un clavier, una mirga, e lo lum neblos alentorn. Sem a n'aquèla passa de l'annada ont los jorns son tant longs que las nuèches. E que las nuèches reverton pas mai las de l'enfancia...
Dins la Santa Estèla , Joan Bodon alisa un raisve falord, del sabant caluc , qu'amagina de construsir de monacas d'aram per sauvar la lenga. Un òme mitat nhafrat per la guèrra torna a la vida merce del miracle d'una paraula d'Oc, dicha per astre; coma un sinhe divenc?. L'òme argentat; crompa tot un vilatge abandonat , Sant Ferreòl, bastis una centrala electrica, quilha una estatua de ferre dins una gleisa abandonada, statua de fèrre plena de fusta rosigada pels verms. Aquel òme es atissat de salvar la lenga d'OC . Mas qual es? de Bodon o de Molin?
Non sabi . L'èroi n'es un jove qu'escriu patoès, puèi occitan , que gausa pas d'escriure françès per vergonha que creis pas d'o poder far . Manca de fisança . Tot al long de l'escrich , i a la rescontra dels temonhs de Jehovah , dels felibres , e d'un vielh que va lo trapar dins sa tendèla, coma ten prèsta Joseta tala una alauseta al niu. Lo vièlh buta son idèa majora: la guèrra atomica es a mand d'arrivar. Cal sauvar la lenga d'Oc que sera sola sus tèrra après lo saquejadis.
L'òme d'Oc subreviura al pet atomica e trobarà l'amor entre que los autres crebaràn. Al cap de l'istòria i aura pas son que la lenga d'Oc de parlada sus aquela tèrra arroinada . Mas i a un prètz de pagar. Lo prètz es de quitar la vièlha pèl per una d'aram. De venir d'aram?
La lenga d'Oc es malauta . D'irradiacions atomicas. Una guèrra sens pietat. Que cal se vestir d'aram? Mas al cap es que sem pas a mand de viure la fin d'un monde malaut. Es que l'escrich de Bodon trona pas dins l'agonia d'un païs escartairat per son orgulh universaliste , sa toca de mestrejar, de mespresar totas las autras civilisacions? Oc que pèta sec , la Santa Estela, a mieg camin de la revòlta , e de la dansa de guèrra. Que la quita monaca vestida d'aram ambe sos sens coma des "baicinas" contunha d'aimar e totis dos , al fins fons d'un trauc perdut de la valòia d'Olt de far l'amor, nus dins lor armuras , fèrre contra fèrre, sus la mosca, o lo rogièr, afogats que son l'un de l'autre, çò que sembla dire que l'òme occitan moris pas de s'èstre vestit de fèrre, ten encara son arma, las sentidas de sa pèl, mème se plora en descubrissant lo malastre , dels lagremas de posca blanca coma Joseta . Plora , aima e crid lo cap en re contra la destinada. Joan Bodon espiga lo monde felibréenc e se coneis plan que rescontra pas aquel univèrs , que renega de dintrar dins sa vestida , lo capèl de l'alalarga, que trobrara pas que las amudèt la question e la responsa de Mistral , las de son entrevista ambe Clemenceau a la vèlha de la guèrra de 1914, alara que los vinharons del miètjorn enfuocat , son saquejats , mespresats e venduts jà, totjorn e encara. E l'istòria s'acaba pas , qu'al mercat , a la fièra e saique en fasent l'amor , l'òme d'oc semble d'aver perdut son arma.
Joan Bodon trespassa l'absurditat de " L'Estrangièr" de Camus. S'agis pas d'un òme estabosit jos un canhard de miètjorn e qu' enlucernaria d'un còp lo geste criminal d'un Willaume per exemple , lo criminal en seria , que semenèt la mòrt a l'astre de sas passejadas . Non Bodon descriu l'absurditat , d'un estrifament , d'un escartairament , d'un estripatge o puslèu d'un retornament , coma òm fa ambe d'un pofre, sul cai . L'arma revirada al revèrs entre que lo còr contunha de polsar.
Qual es lo savant? Molin?
Qual es lo vièlh lhabros del temonh de Jehovah? Bodon ?
Qual es la Joseta?
Ont es Sant Ferreòl?
La Santa Estela del Felibritge dins Avinhon, e la lutja feruna qu'opausa los felibres e los temonhs de Jehovah , aprèp una taulejada ont un catalan se perd dins una poèsia descomprèsa, seria pas qu'una batèsta de nècis? D'unes cresent a la fin del monde, a la venguda d'un Dieu crusèl pel jutjament darrièr e los autres del meteis biais , fixats dins sa postura passseista, temonhs d'un rite e d'una lengaque los joves e lo monde comprenon pas mai?
La cabuçada es totala. Lo manuscrich de la Santa Estèla es pas que l'escrich d'un vièlh falord , que lo donèt(a la debuta del roman) dins un cafè a un òme rescontrat a Avinhon, a la ...Santa Estèla , un vièlh falord rescontrat una vesprada ambe d'autres falords passejats per un susvelhent de l'ospital psiatric de Rodés.
Mas qual se dormis a l'espital? Qual trapèt lo libre? Lo legidor es donc convidat de comprendre lo somia fòl d'un savant, o d'un òme que tuèt Joseta per qu' èra venguda quicòm d'autre? La bocla se boclara pas .
Lo cabord d'aram tuara l'aimada de fèrre per amor. Sera internat e escriura lo libre ....
A la fin , Demorarà pas que Joan l'Apòstol per contunhar son raisve de fin de monde , de jutjament ambe solament lo françès , per lenga viva per lo menar al cap de son falorditge.
Que ne sem pas nosautres de longa a tornar totjorn coma dins una cort de preson? E d'escriure la meteissa istòria que degun non vòl?
Mas que l'acabem pas en françès....

mardi 18 mars 2008

AVEM GANHAT Mureth


Dimentge , s'es espandida la rumor , lo bruch coma disia la grand. Lo bruch sord , corissia dusca las banèlas, subrepassant lo bruch costumièr de la vila. De segur lo bruch disia qu'aviam ganhat.
Mas de qu'aviam ganhat? dempuèi quatre mèsesde cavalar suls mercats , a la radiò d'Occitania, dins las salas de mitat voidas d'escòlas , e darrièr las boitas de las letras; ambe los quite cans al cuòl.
Cansats , mercé de la causida de l'elector mejan d'engolar la nòstra diversitat de lista prumièra, de celebrar lèu lèu , a la plaça un maridatge de rason , volontat per los dos partits nacionals egemonicas, que quitan pas d' escanar tot çò que reverta de prèp o de luenh una pichona musica, grands partits de truca lunas emposcats, ambe lo cap , duce, amiral e l'ajuda sens relambi de las teles.
Mas l'elector nos escotèt, de mitat , nos butèt sus un grad plasent, plan enauçat per èstre vist , mas pas pron encara per gausar quicòm mai. La tresenca marcha . La pieger pels jòcs olimpics.
Brèu; de las rescontras febrosas sortiguèt la promessa de respectar las idèas e lo programa famos de nòstra lista. Ambe lo Frederic avem pogut las far ausir e mème se d'unes monde causiguèron de se trufar, qu'òm auria dich que descubrissian tot aquò, aital nòstre capuditge de voler aparar la cultura, e la lenga occitana, empècha pas qu'an entendut nòstra paraula e podran pas dire qu'existissem pas...
Cansats solide mas uros pel trabalh complit....

Dins la Despacha de diluns se poguèt legir: malgrat l'absencia (aprèp lo second torn) dels dos candidats del POC, (qu'èran presents al primièr torn ambe Cristòl Delahaye) , le parti occitan accorda tota sa fisança al futur conse de Mureth , Monsen Mandement, a sos adjunts e conselhèrs municipals que lo programa , e accions contengudas dins las 100 prepausicions del candidat Cristòl Delahaye e reprèsas amb l'accòrdi de fusion entre los dos torns , siaguessen mèsas en plaça tre la debuta del mandat , subretot la nominacion d'un cargat de mission , que podra se trachar de la politica lenguistica occitana municipala e adobar la bastison en dur d'una ostal per l'escòla bilenga françès-occitan : "La Calandreta del Païs Murethin".

samedi 15 mars 2008

Eleccions. Los blocs.


Lo capitòl ambe son drapèu. Lo capitòli capitala. D'un païs qu'exista pas; l'Occitania. Un païs que ten una industria , una mònò industria. La de l'aeronautica. Una industria que degun parla pas de sa delocalisacion qu'arriba mai que lè. Tolosa al centre d'un domèni de 2,5 millions d'estajants capitala de la region "miètjorn pireneas" mai granda que la Belgica. Una region que vei arribar mai que mai un fum de parisencs , que la Despacha n'es fièra, que dis que : Tolosa es la sola vila que recapte mai de parisencs que las autras regions françèsas. I auria mai de 18000 novèls venguts aici cada an. E una bona mitat de bobos parisencs diplomats qu'aiman èstre pròches de la mar e de la montanha. Ambe la Despacha siagen fièrs . Los joves dilomats d'aici van trabalhat a Paris mentre que los parisencs cocutèjan.
Deman la China fabricara l'A320. E puèi sera lo torn de l'A380 E un jorn Monsur Galois, o son filh putassièr, dira fièrament que mai de la mitat del chifra d'afar es fach defòra. Que i a pas de rason de gular, que sem pas que d'aprofechaires.... Mas Tolosa raisva. Aima de creire que va venir Paris. Alara que Paris es ja venguda la banlega de Washington.
Mantuns còps se parla pas pus de la lenga d'OC. Avem juste drech al sorire dels inocents.
Tanben cal milhor daissar parlar Mistral quans Cassis ven secorir los amoros amenaçats per las flambas....

De luenh en luenh entendon , subre
Coma un còp de canon lugubre
Aprèp ; non auson pus, dins lo vaste desèrt,
Que la cremor apetegada
Que se rapròcha; de brancadas
A sos pèds tombon , enflocadas;
Acantonats , perduts , son al nis de la sèrp

De mila serps badant la gola...
Mai dintre l'aura que gingola
Tot d'un còp, peralin, a la sornura, dòn!
Una campana sona e plora,
Dòn! don! campanèjant subr'ora...
De Calendal lo còr s'aubora:
Campana de Cassis , a coneigut ton sòn!

Sona campana ! Sona vite!
E qu'a ta votz se precipite
Un pòble entièr! Ton filh , lo filh qu'a baptejat ,
S'envai perir de mòrt crudèla...
Cassis entièra se cordèla,
E landa vers lo bosc que se vei ardèjar...

Sona, campana benesida!
Tòtis las fuèlhas son bronsidas,
La cima del Gibau s'atuba... Los cafèrs,
Al bruch del toca-sin, en aiga
Mai-que mai, zo! Dins la brossaia,
Zo! multiplican sos fassaias
Per avincir lo bot de son obratge fèr,

Quand un estras tarrible,
Acompanha d'un crid orrible:
Lo Comte Severan, ò miracle de Diu!
Sota lo tronc , sota la rama
D'un grand pinastre tot en flamba,
Es aclapat, qu'udola e brama...
Per lo mitan del còrs es arrapat tot viu.

-Ai! Treitament tu que m'escraches,
Crida en morent, negre Diu! Saches
Qu'a pèd jos ai caucat ton nom, tant qu'ai poscut!
O, dis , del fons d'aquest abime
Onte ièu, rangolos , me rime,
Te jite a la facia mon crime,
En fòra de ta lei glorios d'aver viscut!...

E, los uèlhs rojas coma un babi,
Fa son darrièr badai , de rabia
Escumos e bramant come un taur qu'a manjat
D'estrangla can o de varaire.
Mai d'Esterela l'aparaire
Vèi en corrent venir sos fraires
Dins l'alba del matin que ponchèja deja.

E tot un pòble , doas mila amas,
Dintron en lutja ambe las flambas;
Al flèu desbardanat copon camin; l'azur,
Dins lo levant , de rai s'asonda;
E Calendau , lo filh de l'onda,
E dels cretens la rèina blonda,
El, ambe sas doas narras dubèrtas a l'aire pur,

Ela , son pèl que penjorlon
Coma un bèl liame de ginjorla,
Sota aquel giscle d'aur, de safir, de diamant
Que los recurb coma un cebòri
Alara se mòstron, fasent flòrir
Dins lo solèlh e dins la glòria
A la cima dels baus, agantas per la man.

L'aplaudiment de doas mila amas
E los saludon e los aclamon :
-Calendau!Calendau! Plantem , plantem lo Mai
Al sonquistaire d'Esterela !
El glorifica, el desforela
Nòsta calanca pescarela ...
Nomem , nomem lo Conse, e Conse longa-mai!-

Aquò disent la molonada
Als nòvis fai l'acompanhada;
Als nòvis generos, amoros, benuros;
E lo solèlh, que Diu domina,
Lo grand solèlh monta , illumina,
En congreiant sens termina
De novèls estrambòrd, de novèls amoros.

Cant XII

jeudi 13 mars 2008

Monsur Ponticelli


Omenatge nacional.
1 million 700000 morts, 5 millions de nhafrats.
Uèi rendem omenatge a Monsur Ponticelli. Un Italian. Un italian mort per la França. Que sai que uèi seria recondusit a las frontièras. La França aima los françèses. Los que parlon sens accent. Los que donon lor vida sens moninèjar ambe las pòts . Los que donon lor sang sens se planjer. La França aima mai que mai los que donon tot e que se se morisson pas, trobon la fòrça d'escriure encara per dire consi l'aima la França , dins sa lenga ponchuda , dabans de morir.
La França aima qu'òm parla d'ela coma d'una femna malaisida de convencer. Qu'es fièra la França.
Uèi los òmes politics nos convidan de celebrar la memoria dels morts per ela. Que degun se soven pas pus del nombre.
Fièra et liura aprèp la guèrra de 1940 1945 la França se'n va matar lo Viet e puèi lo Malgache e totis los autres dels païses someses; que l'American volontan de nos panar. E ben non. Tre liurada la França fièra retrova totis sos dreches de "civilisaire" sus de pobles que son encara endarrièrats .
Jamai , non jamai que que siague lo moment un òme politic dira , per se desencusar , que la França dempuèi sa naissença faguèt pas que de tuar de monde de pertot. Jamai un òme politic ensatjara de denonciar lo bestiassum , l'inhorença , lo necitge de totis los davanciers. Jamai . Jamai. Ne'n va de la subreviuda de l'idèa de Sant Lois, a Lois XIV a Napoleon a Jules Ferry. Non jamai.
Uèi anem saludar la memoria dels millions de morts de pertot per causa de l'arrogancia , e del falorditge de l'estat francès que ressa lo monde ambe son ròtle universalista, e que fa pas que çò que faguèt de longa: cercar brèga a totis al nom de son onur .
Uei anem concelebrar las guerras que tomban del cèl , coma la granissa, la pluèja...
Que son pas responsables. Que dins la quite Alamanha i a pas cap de responsable tanben.
Es per aquò Monsur Ponticelli , ambe tot lo respect que vos dèvi; que me pensi qu'auriatz pas degut cambiar la vòstra idèa , qu'en vos daissant venir simbòl nacional, e ben d'un biais, sens o voler; donètz als menaires e rabala-sabres de tota mena, la libertat e l'autorisacion de contunhar dins aquela rega.
La pagina es blanca. L'encra fresca e negra. Deman un òme politic tornara trempar la pluma.
Deman qual capmestre nos menara sul camin tòrt dels chaples en nos diguent qu'es pas possible de se n'aparar .
En 1940 Lo vencedor de Verdun , lo Petain anèt sinhar la desfacha, ambe l'Allemand, mas aquel brave òme faguèt mai , passèt una annada de la sia vida de sonar Francò a l'ajuda per lutjar. Oc Nòstre Petain nacional, l'òme al 1million e 700000 mille mòrts baissèt pas los braçes, lutjèt totjorn e encara, e escrivèt a Francò de longa, lo militari que venia d'esclafar lo governament elegit democratiqcament de l'Espanha. Petain cridava al secors en li fasent repròcha de pas respondre al sèu SOS .
Mas Francò l'escotèt pas. refusèt de s'aligar amb totis las fòrças de l'enantiment per vincir los Bolchevics.
E oc que per l'òme de la Marne l'enemic èra pas Hitler mas Staline. Aquò nos explica plan per que los Josius , los resistents foguèron percaçats. Sul fons lo Petain èra d'accordi ambe Hitler , Mussolini e Francò.
E se lo vièlh"als pelses blancs" comprenia plan qu'om chapla los republicans espanhòls ambe l'ajuda de Mussolini o d'Hitler , al revers comprenia pas qu'òm contunha pas aital dusc'a Mosco. Petain abandonat per Francò. Uèi seria una polida istòria per la premsa del còr.
E coma i a de traucs dins l'istòria, qual dira consi lo Francò capitèt de formar una armada poderosa al Maròc e qual la li paguèt? Mas aqui dessus i a pas gaire d'explicacions.
L'istòria es una seguida de traucs. E sem pas a mand de legir quicòm aqui dessus.
Quand saludarèm Monsenh Ponticelli , cal tanben festejar totas los estrangièrs, percaçats , charterisats que son tornats a son païs per la rason que parlon pas françès. Los que se trapan ambe los enfants a la sortida de l'escòla.
Ne demòra una question.
E totis los peluts de 1914 Occitans , Bascs, Catalans , Corsas, Bretons, Creòls, Negres Africans, Arabis es que parlavan un françes blos?

mardi 11 mars 2008

Tolosa




Posted by Picasa
Paret de verdura o paret de lum


Posted by Picasa

Lo cat e los autres



Me soni GUIGUI lo cat. Aimi de caçar los aucels. Praqu'ò soi totjorn per las cambas de mo mèstre per trapar de KIT E KAT . Soi un minja sesn talent. Que totjorn me lecii las bregas. Soi un pauc val mas toti lo monde m'aima.
My name is GUIGUI the cat. I like to catch birds. However i prefer to rub at the master's legs to have some food. I am always eating without to be hungry. And always i lick my lips. I am a bad animal but all the world love me.