mardi 16 février 2010

Monin


Aqu�s un monin , occitan benl�u de naissen�a , qu'escriu , dins un arbre polit. Aqu�s un brave monin dins lo darri�r arbre del b�sc primari del mi�gjorn. La for�st d'origina, d'Adam e d'Eva, las doas penecas que nos fagu�ron cabu�ar dins l'inf�rn, sonque sabem pas mai se l'inf�rn es definitiu , se nos esp�ra amont e de vegadas se lo c�l es pas una engana de mai, pels paures n�cis. La for�st que crem�t fa b�l briu...
Que dins lo n�stre mi�gjorn , la gl�isa nos fagu�t caminar per un camin sens p�iras... No'sn dem�ra un c�la de jacobins, qu' udolon de Paris, que se creson de trobar son eternitat dins n�stra pichonesa, e la pr�va de sa grandor dins lo n�stre non ren .
Aqu�s un monin senat, sapien�os, saberut , dub�rt, mondin. Per exemple li vendr� pas jamai l'id�a de se daissar anar, rap�rt a las leis de la natura que comandan lo c�s . Mas se tr�ba qu'amb lo vielhum endura patir�s e que trima com' un diable per davalar de l'arbre. E doncas oblida mantuns c�ps de davalar per anar se far las petas. Per exemple doncas dis�m , li arriba, per cas de foira, de cagar de tota enau�ada .
Non lo monin ne fagu�t lo torn de tot. E per cagar aqu�s � meteis que de l'escupit , coma o dison los arabis , cal pas escupir contr'al vent. Cal pas cagar del naut d'un pin del s�gle passat .
Encara que lo prov�rbis arabi explica melhor lo detalh de la condicion umana. Universaliste d'un biais? Un �me sol sus un cam�l que tra�a cap davant , al gal�p, cap a l'aurassa de sabla , que va li rasclar la p�l dusca l'�s. E qu' imagin�ria de gromelar aqu� davant. Un falord qu�.
Lo monin din son arbre se troba representar lo biais de viure de l'�me blanc, tot de son mespr�s , de sa teunesa, e de las seunas certituds. L'europenc que pensa prigond, qu'escriu per l'umanitat, e los s�gles venents, que desliura de messatges plonds a l'umanitat, levat que sas messorgas rev�rtan mantuns c�ps d' escobilhas , las que tomban de la cima del pin.
Que tot aqu� fenir� per nos petar al nas.

Moralitat: benl�u que lo monin d�u pas montar al cap de l'arbre , benl�u que l'�me davala pas de l'arbre e que lo monin es pas de la familha...

Benl�u que l'�me es pas dinhe de dem�rar dins l'arbre ambe lo monin.

Aucun commentaire: