lundi 16 mars 2009

la demanda

Un jove faguèt sa demanda en maridatge.
La promèsa diguèt d'esperar un pauc .
Praquò s'aimavan coma de falords
Sosquèt bèl temps abant de dire non.
La promèsa se volguèt pas maridar .
Lo jove ne'n plorèt com'un vedèl, un crane briu.
Quand li demandèron per de que .
Ela respondèt qu'èra pas possible .
Que la natura , o Dius o la creacion la jogavan.
Ela l'aimava lo jove , disia qu'aimaria de se passar la vida ambe el .
Oc tote tota la vida. De segur.
Mas i avia quicòm dins son cap o dins son ventre que l'encadenava .
E qu'ambe lo maridatge ne'n seria finit de la libertat .
Que venga femna e acabaria de venir , de tombar esclava .
Qu'èra la destinada de las femnas .
D'estre tengudas per çò que pòd sortir un jorn de son ventre.
E vos tornar penecosa, espaurugada de longa, per ren.
Coma la sia maire
E que tot aquò, ne'n
o volia pas?
Aital.
Pus fòrt que l'amor per son fringaire.

Aucun commentaire: