mercredi 12 novembre 2008

Sang e Saba - Forêt J C


Polid libre, polida istòria, que se debana dins los Causses , mas pas los d'apraici. Benlèu es una guèrra tchetchena , kurda, argeriana, abhkasa, ossèta,armeniana o azeris, que los òmes pareisson de religion islamica, sens que lo mot sia dich.
Aquò's l'istòria de totas las guèrras, òrras per definicion, qu'arroïnan totas las destinadas, totes los amors e totes los espèrs.
Nos mostra l'amistat , la mòrt , la crudeltat dels òmes, de tot costat. (Rostam, lo sèu amic, tuat sens pietat, quora coneis e recontra enfin son amor d'escòla , una drolla que n'èra enfadat , ara, maridada contra son grat) .
Lo eròi ven una bèstia feruna , qui venjarà l'amic, en tuant un marit pòrcassièr e capon. Mas ambe sa violença, son asirença per los que tuèron sos parents, torturarà un presonièr. Episòdi òrre e insostenible. Gèste falord, que lo descòra d'a fons, e que regretarà , en sabent, que per aquò serà pas jamai perdonat, e que, poirà pas jamai, se lo perdonar.
J C Forêt mostra plan , la lutja desesperada d'un grop , que se demesis , per causa de traïson, del quite costat del eròis ( quand lo comandant los enveja a la mòrt , el e Rostam pel camp de las minas, per que son d'un autre vilatge qu'el), per baujum tanben (òm se pensa a la mena de riton, que ven prechar la mòrt, als joves. Los meteis, qu'un còp tornats, seran la causa de la mòrt de la sola femna, que comptava per el, la qu'aimèt dins un camp de refugiats, e que li faguèt coneisser l'amor fisic.
E mostra un òme que va s'escapar de l'orror , e descubrir la natura , les plantas de son païs.
Alavètz , pauc a chau pauc, vesem creire son afogament per la botanica. Fugis lo monde, la guèrra, e se vira mai prigondament, a l'estudia de la flòra del païs.
E lo remembre, li demòra, entre que trastolèja a l''estrangièr, la resulta de sa quista meravilhosa, e nosautres, volem creire un temps, qu'aquel capuditge poirà èstre una fòrma d'espèr, per se salvar, garir sas blassaduras, per dire, que ten lo païs tot, dins sa clòsca, que l'a aqui dins un libronèl, païs encara sieu. Mas non, aquò se pòd pas. Aquò's pas plus, qu' un molon d'imatges e de noms, que van desapareisser amb el .
Negre lo libre , negra la guèrra, negra la vida , la dels pòbles vincits , escafats de lor tèrra, a la cara del monde, que finta en se calant vergonhosament.
J C Forêt adutz lo eròi dusca'l a l' ultim del desesper.

Aucun commentaire: