jeudi 23 octobre 2008

Of Mices and Men( seguida)



Thank you for Artweaver free program to draw and to paint.

Merce plan Artweaver logicial a gratis que permes de pintrar e desenhar ,se òm pòd e òm vòl se crompar tanben 'una tauleta wabcom, qu'es una mena de taula de dessenh informatica.
Que manca e que cerci encara un logicial free per la musica...


Imitat de : de la Tour.


Of Mices and Men. J Steinbeck

Mirgas e Mascles.

Lennie passèt darrièr l’aubre e portèt un braçal de rams e de fuèlhas mòrtas. Las jitèt a molons , sus la pila de cendres vièlhas, e tornèt ne cercar mai. La nuèch èra censada tombada. Las alas de las tortoras suiblèron a l’abroa de l’aiga. Jòrdi se sarrèt del molon de lenha , e aluquèt las fuèlhas sècas. La fllamba craicinèt entre las ramilhas e s’espandiguèt. Jòrdi desnosèt la saca e ne sortiguèt las tres boitas de mongetas . Las metèt quilhadas a l’entorn de la flambada tot prèp de a calivada mas sens que toquèssen las flambas.

- i a de mongetas per quatre aqui dedins , o mès diguèt Jòrdi.

De l’autre costat del fuòc, Lennie o vèlhava. Diguèt pacientament :

-Te que las aimi ambe un chuc de tomatas.

-e ben , n’avem pas , diguèt Jòrdi ambe colera.Vòls totjorn çò qu’avem pas Mon Dius s’èri sol , que seriá facila la vida. Poirai me trobar un emplèc e trabalhar. Auriai pas d’enganas. Pas lo plus pichòt patiras, e, a la fin del mes, poiriai prendre mos cinquanta collars, e n’anar onte ne voldriai en vila. Mèsme, que poiriai me passar tota una nuèch al bordèl. Poiriai minjar ont voldriai a l’ostalariá o endacòm mai, e comandar tot çò que me vendriá a l’idèa. E o poiriai far cada mes. Me crompar un galon de wiskey, o benlèu anar dins un cafè, jogar las cartas o far un bilhard.

Lennie se genolhèt , e , per dessus lo fiòc , gaitèt la colera de Jòrdi. E l’esglai li crespava la cara.

- e de que fau ièu ? contunhèt Jòrdi furiosament. T’ai tu ! Pòds pas gardar un mestièr, e me fas perdre totas las plaças que tròbi . Passa pas lo temps qu’a me far randolejar d’un caire a l’autre del païs. E tot aquò aquò’s pas lo pièger. Nos trova de longa d’enganas . Fai pas que de conarias e puèi lo me cal te sauvar la mesa.

- Sa votz s’enauçava , èra censat un cridal.

- voliai ren que li tocar la rauba a la filha. Voliai pas que l’alisar coma s’èra una mirga.

Mas consi volias que sabèsse , que volias son que li tocar la rauba ? Sautèt en re, e tu t’acrencas a ela coma s’èra una mirga. Bramèt e nos calguèt demorar amagat tota la jornada dins un besal, ambe un fum de tipes al cuòl. E puèi aprèp, nos calguèt nos engulhar de rescondons, dins l’escuresina e quitar lo païs. E de longa faguèrem coma aquò. Que te pòsca fotre dins una gabia ambe un milion de mirgas e te daissar a ton aiset.

La colera tombèt subte. Per dessus lo fuòc , fintèt la cara ansiosa de Lennie, puèi vergonhos, baissèt los uèlhs dau las flamas.

Fasiá pron negre ara, mas lo fuòc esclairava las cambas dels aubres e las brancas que fasián coma una vòlta al dessus d’els. Lennie se rebalèt dapasset , prudentament a l’entorn del fuòc, dusca çò que sia al ras de Jòrdi . S’acoconèt Jòrdi e virèt las boitas de mongetas, per las calfar de l’autre costat de la flamba. Fasiá mina de pas sentir consi Lennie èra sarrat d’el.

-Jòrdi ! a votz bassa.

-de que vòls ?

-Èra per rire, Jòrdi. Ne’n vòli pas de chuc de tomatas. Te que n’ajèssi aici , prèp d’ièu, e ben ne’n minjariai pas .

-se n’aviam , ne podriá n’aver..

-Mas que ne’n mijariai pas Jòrdi. Las dassariai per tu . Poiràs ne cubrir totas las mongetas, que ièu, i tocariai pas.

Totjorn rebrosièr , Jòrdi fintava lo fuòc.

-Quora me pensi que poiriai richonèjar se t’aviai pas ambe ièu, ‘quò me fa maliçias .Ai pas una quitia menuta de patz.

Lennie èra encara acoconat. Regardava l’escuresina, per delai de la ribièra.

-Jòrdi , vòls que me’n ane, e, que te daisse sol ?

-Ont diaussis , poiriás anar ?

-Ò ! poriai. Poiriai me’n anar pèls puègs ailabas. Trobariai ben una bauma endacòm.

-Òc ? E consi minjariás ? Sias pas sonque fotut de te trobar lo minjar.

- trobariai d’…èstres , Jòrdi. N’ai pas besonh de causas finas ambe de chucals de tomatas. Me jariai al solèlh, e degun me fariá pas de mal. E se me trobavi una mirga, poiriai la servar. Degun vendriá pas me la prendre.

Jòrdi li jitèt un agach subte e curios.

-foguèri missant ièu ?

-se vòls pas cap de ièu, pòdi me’n anar pels chèstres, me cercar una caforna. Pòdi me’anar quora que siá

- Non escota ! Èra per de rire , Lennie. Qué vòli que demorès ambe ièu. L’embèstiant ambe las mirgas , aquò’s que las tuas totjorn.

S’arrestèt.

-me’n vau te dire çò que farai. A la primièra escasença , te balharai un canhòt. Sai que benlèu lo tuaràs pas. Vaudriá melhor que las mirgas. E poirà alisar mai fòrt.

Lennie parèt l’espillon. Aviá sentit que l’autre preniá l’avantatge .

-se ne vòls plus, t’o cal me dire , m’anirai dins los serres amont, pèls puèges e viurai sol. E òm me panarà pas las mèunas mirga s.

Jòrdi diguèt :

-Vòli que restès ambe ièu Lennie. Nom de Dius, que visquèsses sol , òm te prendriá per un coiòt e òm te tuariá. Non te cal viure ambe ièu. Ta tanta Clara aimariá pas de te saupre correr tot sol aital, mas que siá mòrta.

Lennie diguèt ambe astucia :

-conta me, consi faguères altres còps.

-te contar que ?

-los conilhs ;

Jòrdi lo copèt .

- cal pas assajar pas de me far marchar.

Aucun commentaire: