dimanche 25 mai 2008

Doas femnas dins lo cap....

Me soveni d'una rota estrècha e poscosa que montava en virolejant entre las vinhas e los ametlièrs. Mantuns còps vejèrem de conilhs s'enfugir davant las rodas , dins la lum dels faras, que Joana preguèt Gerard de los esclafar pas. D'aici se vesia al luenh la fèsta miniatura de Palavas que s'esclairavan de totas las colors.Enfin l'autò se sarrèt d'a fons dins una mena de parcatge pel crotsament del carris entre las vendemias:
  • crèsi pas que degun vengue . . diguèt.

Dubriguèt lo còfre e me parèt lo pan , lo vin , lo formatge ...

Joana s'èra ja arrapada al vialet que montava. Se vesia pus naut un maset aroïnat. La seguèri en bufant que la lassièra de la jornada me fasia las cambas pesugas. Gerard me passèt dabant en corrent :

  • o mec qu'òm se carra... cridèt

Portava un quilò de sardas plegadas dins un papèl jornal

Joana aluquèt una lampa poderosa e un brandon. Un temps treblat lo cant de las cigalas tornèt prendre son vam. L'èr èra mai lèugier qu'a l'abroa de la mar. Decond èrem enauçats pels travèrses, podiam veire luenh tot un chipelet de vilatges aconsomits , que deceliam pas que per las guirlandas d'esclairatge public.

Nautres alentorn del fuòc aquò's revertava una fèsta barbara al temps ancians de l'òme linge , linde , liure , a l'alba de l'umanitat quand se sarravan d'un fuòc per s 'aparar dels mostres que los percaçavan tre passat l'aparement de la lum del brandal.
Melhor que tot niflavan las sentors de la garriga, subretot la farigola qu'embaumava.

Gerard suènhava lo brandal . Era passat dins la vesprada per apreparar los vises, las peires del fogal . Nos sarrèrem a flor e a mesura que las flambas demesissian . Puèi nos sièguèrem sus los rocasses en redond alentorn de las brasas. Quand i aguèt pas mai de lengas roginosas per far dansar son ombra dins la nuèch, Gerard pausèt las sardas sus la grilha de ferre . S'ausiguèt lèu lo buf de la grasilhada e l'èr s'emplenet de l'odor apetissanta dels peisses.

Curios que degun parlèsse .

Joana me fintava pas. Gerard autrejava lo fuòc.

Me sarrèt d'ela. La gaitavi Joana tant que non podià pas sentir que l'agachava de tota mon èime. Assajèt de li trapar la man gentament. Foguèt coma s'una vespa venia de la fissar.
Gerard emplenèt los veires ame un vin rosat de son grand , pas la pissa d'ase qu'avia ganhada a la fièra coma disia en se trufant de ièu .

  • tasta lo, aquel d'aqui, e veiras qu'es quicòm d'autra que lo que fa cantar los gavatchons entre las longas nuèchs d'invèrn...

Vertat que lo vin cascalèjava sens pena al fons del gargalhòl. Lèu manjèri una sarda arestas e tot , sus una lesca de pan gostos. La butèri d'un glop. Oblidèri que Joana me fasia un morre de siès pans.

Alara totes parlèrem en gaitant l'estelada en ne fasent de frasas polidonassas, longanhas e farlabicadas al subject de la pichonèsa de l'òme, de la femna tanben , en facia de l'imensitat siderala , cosmica. Diu que nos agradava tot aquò. Erem afogats de sciença ficcion ame lo Gerard. Me jurava de me portar de libres que cromparia , o panaria, coma de costuma, dins la libraria d'un oncle sèu de Bezièrs. Nos plasiam d'amaginar que d'extras terrèstres tardarian pas de se pausar sus la Tèrra, de nos venir vistalhar , que coma lo Miètjorn es bèl, la pròva ; tira totjorn mai de toristalha, tot vistable que causirian de segur de se pausar prèp del Clapas ; per que pas dins una vinha , onte de joves soscaires los convidarian de minjar de sardas ,que serian en trin de se far grilhar per una bèla serrada d'estiu , plan esbalausits pel plaser de los veire enfin, e de los aver devinhats entre que trevaba lo cosmos a la recerca d'una inteligençia que lor agradèsse : la nòstra. Benlèu qu'èrian los darrièrs d'una longa tièra d'estres, laguioses, malautas geneticament, a mand de desapareisser e que volian d'un biais passar lo brandon frèule de la coneissança universala, als fraires umans raça mai jove e plena d'avenir.

Gerard disia que s'èran jà pausats en Siberia , o dins lo desert del Novèl Mexica, que los militarias e los govèrns n'èran jà assabentats, mas que volian pas nos o dire per pas nos espaurugar , mas tanben per que los estrangièrs de l'espandi , mancarian pas de se trufar de nosautres , de l'evolucion de las tecnicas umanas , del retard de la nòstra civilisacion . Mas encara melhor los extra-terrestres anavan afortir un monde de justicia , de lindetat , de paratge, de partage e tot aquò l'armada e los governaments poirits o podian pas daissar far. Que los "capitalistes "i permejavan.
Solide que sabian jà guarir totas las malautias. Solide que ne'n seria fenit de l'espleitacion de l'òme per l'òme, e las òrras guèrras de colonisacion. Amai benlèu que los « justicièrs » mancarian pas de mostrar los copables , los crimis , los borrèls , e las victimas.
Miravan lo cèl. Las estelas tombantas nos fasian d'unes sinhes qu'èran sols capables de comprendre. Los astres nos parlavan. Nos clinhavan de l'uèlh e nos porgirian lèu de rescontras meravilhosas.
Que la vida es bela, una nuèch d'estiu, dins una vinha, a agachar l'estelada dabant un fuòc que s'atuda dapasset. Diguèri . Gerard capejèt.

Mas Joana l'aussiguèt pas aital:

  • e los vòstres gentes òmes vèrds , se son nazis? diguèt

  • de nazis?

  • Oc pas ame l'unifòme, lo casq e la mitralhèta mas s'an un esprit de raça melhora que los autras?

  • Mas de que vas cercar?

  • Vèsi plan. E imagina una seconda que vengan per nos chaplar o nos aviudar coma de conilhs per nos minjar un còp venguts grasses....??

  • Bon d'accòrdi que podon, èstre paucs-vals, tuaires o colonisaires , mas es melhor de creire que seran de braves monde...Non?

Joana voguèt pas escotar nòtre bèl raisve d'avenir...Gerard èra tornat a la veitura per butar la radiò. La montèt d'a fons. Lèu las cigalas se calèron quand Mike Jager ataquèt ; « I can't get no.... » Joana se metèt a tornejar . Dansava sola. Gerard escampèt un braçal de vises. E lo fuòc brandèt coma a la Sant Joan. La discutida sèra arrestada sul pic. La musica se mudèt en slow brutlant: « Night in white satin .... Never ... » Me jitèri de genolhons dabant ela per la prendre entre los braces. Me reneguèt. Se virèt a Gerard que me clinhèt de l'uèlh.
M'asirava tant qu'aquò mas per de que?
Los slows se seguèron l'un l'autre . I podiai rès. Gerard la sarrava mai que mai. Ela cluquava los uèlhs e me fintèt pas un còp . Era pas qu'una filha crudèla. M'aluenhèri per veire pas la seguida quand fenirian per se chucar las pòts coma d' assetats. Li mostrèri lo punh a Gerard. Mas s'esclafèt de rire. Crèseguèt que me trufava...
Marchèri sul camin unas cinq minutas, trepejant dins los gravasses, quand la cansièra me ganhèt,e me carguèt l'esquina de sa capa de plomb; me'n tornèri a l'autò, onte m'adormiguèri d'un còp. Vejèri pas sonque lo viatge del retorn. Me pausèran sus la plaça al centre del vilatjon . Ne'n podiai mai. « Alan deman te portarai de la SF se vòls... » Respondèri res e partiguèri sens me revirar. Sorne e maluros coma la peira.
Joana venia de me donar una brava escopetal. Pensavi de ren , e encara mens de la tornar veire.

Aucun commentaire: